Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Roparz Hemon - Viquip??dia

Roparz Hemon

De Viquip??dia

Roparz Hemon fou el nom de ploma de Louis Paul N??mo (Brest, 18 de novembre de 1900 ??? 29 de juny de 1978), fou un ling??ista, escriptor i periodista bret??. Era el segon de sis germans d'una fam??lia de funcionaris: el seu pare era enginyer mec??nic de la marina francesa i la seva mare, Julie Foricher, era mestra. Va aprendre el bret?? popular gr??cies a la seva ??via materna i als empleats de la casa.

Despr??s del batxillerat, estudi?? angl??s a Par??s i s'especialitz?? en lleng??es c??ltiques a la Sorbona, especialment en bret??. Marx?? a la Universitat de Leeds i va obtenir una titulaci?? en angl??s que el permet?? ensenyar a Brest.

Taula de continguts

[edita] Comprom??s pel bret??

Agregat d'angl??s, des del 1923 fins a la seva mort es consagr?? a la defensa del bret?? i al conreu de la literatura bretona. Alhora, s'interess?? pels problemes de les altres minories nacionals d'Europa i el m??n, alhora que rebia influ??ncies de Tagore i de Gandhi[1] aix?? com de Subhash Chandra Bose.

Va escriure nombrosos articles i estudis sobre el bret??, i treball?? abans de la Segona Guerra Mundial en un Dictionnaire historique i una Grammaire historique, que influ?? en Jakez Riou, Youenn Drezen i Jakez Kerrien.

El 1925 va crear la revista Gwalarn en 1925, en col??laboraci?? amb Olier Mordrel. D'antuvi era el suplement literari de Breiz Atao, diari que tenia uns 200 suscriptors. Per?? aviat la revista es va independitzar[2]. A Gwalarn, Roparz Hemon refusa les influ??ncies del bret?? popular, intentant crear una nova llengua bretona amb nous mots per a conceptes modernes, i una gram??tica estandaritzada. Segons Ronan Calvez, des d'aquesta ??poca, els escrits de Roparz Hemon propagaren una ideologia totalit??ria, exaltant la puresa de la ra??a, la consci??nca de pert??nyer a une ??lit, i la voluntat de crear un home nou. Tanmateix, un dels m??s importants finan??adors de Gwalarn fou Leo Perutz, escriptor jueu austriac (despr??s israeli??), prohibit a Alemanya

Nogensmenys, va informar sobre el combat que mantenien danesos i txecs contra la germanitzaci??[3].

Va constatar que els bretons es passaren al franc??s per tres raons:

  1. Per promoci?? social (el franc??s era la llengua de l'escola i l'administraci??).
  2. Per tal de comunicar-se amb els francesos,
  3. El franc??s els la llengua de l'escola, el servei militar, l'administraci??, on tot ??s del bret?? era prohibit.

Com a escriptor, no va acceptar l'informe ortogr??fic institu??t el 1908 a partir dels treballs de Fran??ois Vall??e) i propos?? l'adopci?? de l'ortografia unificada del bret?? de 1941. Mentrestant, Gwalarn edit?? llibres en grafia vanetesa, com Prinsezig en Deur per a infants, en 1928.

El seu projecte era dirigit a l'elit de la poblaci??, estudi?? nom??s la llengua escrita. Per?? conscient de la feblesa d'aquesta actitud, compil?? un recull d'expressions populars (editat per Hor Yezh) i compos?? nombroses obre en brezhoneg eeun (bret?? simplificat) per a facilitar l'acc??s a la llengua escrita. Poc despr??s de la creaci?? de Gwalarn, cre?? Kannadig Gwalarn per a facilitar l'ensenyament de la llengua, i la col??lecci?? Brezoneg ar vugale per als infants. Tamb?? s'interess?? per la pronunciaci??.

Al llarg de tota la seva vida[4], Roparz Hemon fou un fervent partidari de l'esperanto, com a mitj?? d'evitar les ?? lleng??es imperials ?? ; i l'esperanto, segons ell, combatia els r??gims totalitaris[5]. Des se 1928, edit?? una revista en esperanto, Nord-Okcidento, i va fer una petita gram??tica de l'esperanto el 1928, i un petit diccionari esperanto-bret?? en 1930.

[edita] Segona Guerra mundial

En esclatar la guerra fou mobilitzat i enviat al centre d'int??rprets de l'ex??rcit a Auxi-le-Ch??teau (Somme). Fou ferit per un llen??a-flames a Cr??cy-en-Ponthieu el 23 de maig de 1940.

Fou fet presoner el 24 de maig de 1940 i internat a l'hospital de Saint-Ricquier (Pas-de-Calais) i despr??s a la platja de Berck. De seguida fou internat al camp de presoners de guerra d'Alexisdorf, vora Berlin, en un sector on els alemanys internaven certs presoners bretons, amb el projecte d'afavorir les minories de l'estat franc??s, projecte abandonat despr??s de l'acord de Montoire.

Fou alliberat l'agost de 1940 i tornat a Brest. Va reprendre la publicaci?? de la revista Gwalarn. El dilluns de Pasqua de 1941, la seva casa fou destru??da per un bombardeig aliat. Aleshores es va instal??lar a Guingamp fins que l'1 de juliol de 1941 s'instal??l?? a Rennes on fou locutor i director de programaci?? de Radio Rennes Bretagne. Hi va treballar sota l'autoritat i control ideol??gic dels alemanys i encoratj?? les emissions en bret?? a la r??dio, fet sense precedents fins aleshores a Fran??a.

Tamb?? dirig?? el setmanari Arvor des de 1941. L'octubre 1941 fou nomenat director per Leo Weisgerber de l'Institut Celtique de Bretagne creat a Rennes. L'Institut sembla que fou instigat pel Deutsche Forschungsgemeinschaft (versi?? alemanya del CNRS franc??s[6]). Tamb?? col??labor?? pol??ticament amb els ocupants, participant en la constituci?? del dossier contra el prefecte Ripert[7].

Juntamen amb Olier Mordrel i Yann Fou??r??, tamb?? fou membre del Kuzul Meur, comit?? secret que reagrupava diversos partits i associacions nacionalistes, com el Partit National Bret??. Igual que el Bezen Perrot es va replegar a Alemanya l'agost de 1944[8]. El gener de 1945, fou objecte d'un informe elogi??s del professor Weisgerber, qui el propos?? per al Premi Ossian.

Despr??s de l'alliberament, fou acusat pels seus escrits antirepublicans i antifrancesos d'abans de la guerra[9] [10] i les seves preses de posici?? for??a nacionalistes [11] Fou arrestat i posat sota pres?? preventiva fins que fou jutjat a Rennes el 15 de mar?? de 1946. Fou condemnat el 13 de maig de 1946 a una pena d'indignitat nacional de deu anys i va perdre l'estatut de professor a Fran??a.

[edita] L'exili

Despr??s de viure a Par??s un temps, marx?? a Irlanda el juliol 1947 i s'instal??l?? a Dubl??n, on fou professor de bret?? a l' Institute for Advanced Studies, es dedic?? a la literatura., dirig?? la revista Ar Bed keltiek i col??labor?? a Al Liamm (dirigit per Ronan Huon) que havia pres el relleu de Gwalarn. Va morir a Dubl??n el 28 de juny de 1978. El seu cos fou repatriat a Brest i enterrat el 10 de juliol del mateix any. Ha influ??t en nombrosos escriptors bretons, com Per-Jakez H??lias, que l'admiraven pel seu treball a Gwalarn.

[edita] Homenatges recents i controv??rsies sobre la seva actitud durant la guerra

Les institucions culturelles bretones li han rendit nombrosos homenatges de reconeixement al seu treball per la llengua bretona. El diari Bretagne des livres ha publicat nombrosos articles sobre ell.

La seva actitud abans de la guerra fou durant molts anys minimitzada i sovint oblidada, com la de nombrosos col??laboracionistes francesos. Tot i aix??, Le Canard encha??n?? ha protagonitzat alguns actes de protesta contra la seva mem??ria:

  • En 1998, la secci?? del MRAP d'Ille-et-Vilaine, protest?? davant Fran??oise Morvan contra l'homenatge a Hemon per l'Institut Cultural de Bretanya, a causa de les seves actituds durant l'Ocupaci??
  • El primer col??legi bret?? creat el 1988 per Diwan a Relecq-Kerhuon, tenia el seu nom, que fou canviat el 2000 a causa de les campanyes de protesta.
  • El primer diccionairi bret?? d'An Here, subvencionat per l'???Institut Cultural de Bretanya, li fou dedicat. La dedicat??ria li fou retirada despr??s de l'afer del diccionari bret?? engegada per le Canard encha??n??.

[edita] Obra de Roparz Hemon

[edita] Traduccions

Les obres de Roparz Hemon han estat tradu??des a l'angl??s, c??rnic, esperanto, franc??s, fris??, gal??l??s, irland??s i neerland??s.

[edita] Publicacions

  • Roparz Hemon va recollir les expressions de parlar popular (publicat per Hor Yezh).
  • An Den a netra (Un home de no res), teatre (1927)
  • Plac'hig vihan ar Mor Brest, Kenta Mouladour Moulerez - 1928, traducc???? d'Hans Andersen.
  • Pr??cis de grammaire bretonne. Brest, Moulerez Stread ar C'hastell, 1928
  • L'orthographe bretonne. Brest, Moulerez Stread ar C'hastell, 1929
  • Cours ??l??mentaire de breton, Rennes, 1932, ISBN B0000DV9R9,
  • Kleier Eured Brest Gwalarn - 1934 reculil de novel??les sobre la vida de les gens populars de Brest, ISBN 2-9511721-8-4
  • Grammaire bretonne, Suivie de la prononciation bretonne Brest Gwalarn - 1941,
  • An Aotrou Bimbochet e Breiz, Brest, Skridou Breizh, 1942,
  • Les mots du breton usuel class??s d'apr??s le sens, Edts de Bretagne, Brest, 1942, ISBN B0000DPLFZ,
  • Methode rapide de breton, 1942, ISBN B0000DUM0V
  • La langue bretonne et ses combats. La Baule, Edition de Bretagne, 1947
  • Geriadur istorel ar brezhoneg (Diccionari hist??ric del bret??) NEMO - 14 Fascicules N?? 1 ?? 14 , 1959 ?? 1967
  • Alc'hwez ar brezhoneg eeun, ISBN 2868631266,
  • Yezhadur istorel ar brezhoneg, Hor Yezh, ISBN 2910699366,
  • Geriadur istorel (Diccionari hist??ric), Preder, ISBN 2901383017
  • Mari Vorgan, Al Liamm, 1962;
  • A Historical Morphology and Syntax of Breton, Dublin Institute for Advanced Studies, mai 1975,
  • Christmas Hymns in the Vannes Dialect of Breton (desembre 1956),
  • Trois po??mes en moyen-breton traduits et annot??s par R. H??mon. Tremenuan an ytron Maria - Pemzec leuenez Maris - Buhez mab den, Dublin Institute for Advanced Studies,School of Celtic Studies, Dublin, 1962, ISBN 1855000636,
  • Ar Varn diwezha??, Skol, 1998
  • Grammaire bretonne, Al Liamm, 1963, ISBN B0000DOXNQ,
  • Les Fragments de la Destruction de Jerusalem Et Des Amours Du Vieillard (Textes en Moyen-breton), Traduits Et Annotes, Dublin Institute for Advanced Studies 1969,
  • Ho kervel a rin en noz ha marvailho?? all. Brest, Al Liamm, 1970,
  • Tangi Kerviler. Al Liamm, 1971, in-12, 169 p.
  • Cours ??lementaire de breton, 1975, ISBN B0000DRE3H,
  • Doctrin an Christenien, Dublin Institute for Advanced Studies,School of Celtic Studies, d??cembre 1977,
  • Troio??-kaer ar baron pouf, An Here, 1986, ISBN 2868430368,
  • Gaovan hag an den gwer, An Here, 1988, ISBN 286843052X,
  • Furnez ha faltazi, Hor Yezh, 1998, ISBN 2910699269,
  • An ti a drizek siminal, Hor Yezh, 1998, ISBN 2910699277,
  • Nenn Jani, Al Liamm, 1974 ; Coop Breizh, 1998, ISBN 2843460379,
  • Santez Dahud, Hor Yezh, 1998, ISBN 2910699293,
  • E??vorenno??, Al Liamm, 1998, ISBN 2-7368-00-53-2
  • Barzhaz dianav ha barzhaz troet, Hor Yezh, 1997, ISBN 2-910699-21-8

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Eur breizhad oc'h adkavout Breizh hi ha traducci?? al franc??s
  2. ??? Des de juliol de 1926 (n??mero 7) ; mencionat en la introducci?? del n??mero 9 (1927, p. 3)
  3. ??? Gwalarn n?? 14 p. 30-62, i Gwalarn n?? 16, p. 93-94
  4. ??? Veure bibliografia de R. Hemon donada a Al Liamm n?? 192 a 194 (1979), i n?? 252 a 256 (1989).
  5. ??? Ar Bed Keltiek, set. 1966
  6. ??? Lionel Boissou. L'Allemagne et le nationalisme breton (1939-1945). in Bretagne et identit??s r??gionales durant la Seconde Guerre mondiale, sota la direcci?? de Christian Bougeard. Brest : Centre de recherches bretonnes et celtiques, 2002. p 332 ??? Aquest organisme encara existeix.
  7. ??? Henri Fr??ville, Archives secr??tes de la Bretagne. Ouest-France ??ditions, 2005 (edici?? original 1986). p 178
  8. ??? ??En els primers dies d'agost de 1944, quan les forces alemanys evaquaren Rennes, van marxar amb ells C. Lain??, Marcel Guiyesse, la seva dona i la seva filla, el seu adjunt Ange P??resse amb la seva fam??lia, Roparz H??mon i els activistes del separatisme bret??, alhora que els soldats de la Formaci?? Perrot. ?? Yann Fou??r??, La Patrie interdite, Histoire d'un Breton, France Empire, 1987, p. 323.
  9. ??? Pendaran ?? Culte et culture ??, a Arvor n?? 22, 1 de juny de 1941
  10. ??? Pendaran, ?? Me a lenno dans les ??coles ??, 'Arvor n?? 81, 26 de juliol de 1942
  11. ??? Com el conte An Aotrou Bimbochet e Breizh (Mr Bimbochet a Bretany), publicat el 1925

[edita] Bibliografia

  • La Radio en Langue bretonne. Roparz Hemon et Pierre-Jakez H??lias : deux r??ves de la Bretagne, Ronan Calvez, Presses Universitaires de Rennes 2 (PUR), 2000, ISBN 2-86847-534-5 (tesi sostinguda el desembre de 1999 a l'Universitat de Bretanya Occidentala Brest)
  • Francis Favereau, Anthologie de la Litt??rature bretonne au XX?? si??cle, tom 2,Breiz Atao et les autres en litt??rature : 1919 - 1944 .
  • Roparz Hemon, Un Breton red??couvrant la Bretagne, presentat i tradu??t per Michel Treguer, (Yoran Embanner), 2005.
  • Roparz Hemon 1900-1978. Col??lectiu. Dalc???homp Sonj.
  • Skol Walarn, levrenn genta??, Youenn Olier (Imbourc'h)
  • Al Liamm, n?? 190, 1978.
  • Aborig??ne Occidental, Michel Treguer, Mil i Une Nits, que reviu notablement sobre les metodologies de Ronan Calvez i Fran??oise Morvan, i rehabilita Roparz Hemon.
  • Jan Zimmermann, Die Kulturpreise der Stiftung F.V.S. 1935-1945. Darstellung und Dokumentation. Hamburg 2000.