Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cors - Viquip??dia

Cors

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre la llengua. Per a altres significats, vegeu ??Cors (desambiguaci??)??.

El cors ??s una llengua rom??nica parlada a C??rsega. ??s molt semblant a l'itali??, i la majoria de ling??istes el consideren una variant del dialecte tosc??. T?? uns 150000 parlants nadius, que sovint l'usen nom??s a l'oral, reservant l'itali?? o el franc??s per a l'escrit.

Taula de continguts

[edita] Dialectes

El cors es divideix en dos dialectes:

  • Cismuntanu, parlat a Capicorsu, Bastia, Aleria, Corti i Balagna, amb una forta influ??ncia toscana.
  • Ultramuntanu, parlat a Ajaccio, Vicu, Sartena, i Bonifaziu, t?? una forta empremta del sard septentrional

[edita] Caracter??stiques

  • Les I i U llargues llatines evolucionen en el cismunt?? en ?? i ?? (p??lu, gola) i en ultramunt?? en ?? i ?? (p??lu, g??la); els l??mits d???aquesta divisi?? s??n entre el pa??s de Sartena, Levie i Sta Lucia di Porti Vejchu.
  • El grup llat?? LJ de melju, palja esdev?? en ultramunt?? meddu, padda i en cismunt?? L??? o LL mel???u o mellu i palla; el l??mit es trova entre Coti i Chiavari, Santa maria de Siche, Palneca i Solenzara.
  • Les consonants llatines C,T i P (locu, rota, nepote) esdevenen en ultramont?? K, T i P (loku, rota, nipote) i en cismunt?? G, D i B (logu, roda, ribode); el l??mit es troba entre Calcotoggio, Bocognano i Ghisonaccia.
  • El grup llat?? LL (collu) esdev?? en ultramunt?? DD (koddu) i en cismunt?? LL (kollu). El l??mit es troba entre Calcatoggio, Ghisone i Aleria.
  • A Bonifaziu encara es mantenen els trets ligurs importats el 1195, i a Cargise encara es mantenen trets grecs.
  • Al Cismunt??, malgrat la influ??ncia toscana, es mantenen sustrats similars al del sard, com:
  • Manteniment de zones intermitges on mantenen intacta la vocal t??nica llatina (kuistu, kuillu, prummissa, duve, gunnu, nuc??).
  • Mant?? la DD en comptes de LL (iddu, idda, iddi, idde), (undu voli-no el vull, un da pigli-no l???agafo).
  • Mant?? D despr??s de N, com nonza (itali?? nozza) i mansa-massa.
  • Fort substrat ligur: els sufixos ???asco, -inco, els noms ??tnics com Bisincu (d???Evisa), Urnasincu (d???Ornaso), Prupianincu (de Propiano), Sundincu (qui viu damunt) i Ghjundincu (qui viu dessota).
  • Tamb?? hi ha un substrat etrusc: tafone o zafna (itali?? buco), tarcanu (el millor)-tarxi, el verb falare (baixar) que prov?? del preindoeuropeu fala (Falerii, Fallerona).

[edita] Situaci?? ling????stica

Es calculava que el 1981 el 75 % dels corsos originaris de l???illa parlaven el cors. El creixement poblacional, per??, ??s for??a baix per la for??ada emigraci??. Segons una enquesta de l???INSEE feta el 1977 sobre l?????s i coneixement de la llengua, don?? uns resultats:

  • 100 % dels homes nats a l???illa parlen el cors
  • 74 % dels originaris d???Aiacciu.
  • 84 % dels de Bastia
  • 80 % de les dones nascudes a l???illa
  • 78 % dels nens.

Aix??, es calcula que el 79 % dels caps de fam??lia de l???illa parlen cors, i el 59 % dels fills el parlaven encara.

Durant el segle XIX, la llengua de cultura dels corsos fou l???itali?? tosc?? normatiu. La missa es feia en itali?? fins el 1925; fins i tot avui dia, el 40 % de les televisions de l???illa reben la televisi?? italiana, i la segona llengua a l???institut m??s sol??licitada ??s l???itali??.

Des del 1974 s???aplica la Llei Deixonne en l???ensenyament del cors, i des del 1988 el cors ??s ensenyat com a assignatura a totes les escoles de l???illa. Tamb?? existeixen les E Cardelline, escoles maternals on l???ensenyament es fa totalment en cors, per?? no en disposem del nombre. Segons fons nacionalistes, nom??s el 20 % dels nens de l???illa s???expressen habitualment en cors. Tamb?? existeix la Universitat de Corti, gaireb?? alternativa, on es poden estudiar carreres de lletres amb alguens assignatures en cors.

Des del 1972 el grup Scola Corsa treballa per la difusi?? de la llengua en els mitjans de comunicaci?? i a l???escola. D???aquesta manera, el 1996 hi havia 18.000 nens corsos que havien fet la prim??ria en cors o b?? l???havien estudiat a l???escola, i el 1998 augmentaren a un total de 27.459 nens corsos (el 85 % de l???alumnat total de l???illa) que feien l??????ensenyament bil??ng??e???. La llengua gaudeix d???un estatut particular: es garanteix l???ensenyament del cors en el sistema p??blic i s???ofereix un real sistema bil??ng??e. Des del 1998 el biling????sme consisteix en tres hores setmanals en cors, i des del 2000 est?? previst l?????s rutinari del cors en l???organitzaci?? dels horaris, un curs bil??ng??e a parvulari i 29 en prim??ria (fins ara eren 17). Veure tamb??: Literatura corsa

[edita] Bibliografia

  • FALCUCCI, Francesco Domenico. Vocabolario dei dialetti della Corsica. 1915
  • MARCHETTI, Pascal. Intricciate ?? cambiarine. ??d. Beaulieu, 1971
  • CECCALDI, Mathieu. Dictionnaire corse-fran??ais. ??ditions Klincksieck, 1974
  • MARCHETTI, Pascal. Le corse sans peine (U corsu senza straziu). Chennevi??res sur Marne: Assimil, 1974
  • MELILLO, A.M. Profilo dei dialetti italiani: Corsica. Pisa: Pacini Editore, 1977
  • AGOSTINI, P??ulu Mar??a. L'usu di a nostra lingua. 1984
  • FUSINA, Jaques. Les racines de la vie, La Corse naturelle. Paris: ??ditions CRITT/DRAE/DRT, 1991
  • SAINT-BLANCAT, C. (a cura di). La Corsica. Identit?? Etnico-Linguistica e Sviluppo. Padova, CEDAM, 1993
  • FUSINA, Jaques. Parlons Corse. Paris: ??ditions L'Harmattan, 1999
  • MARCHETTI, Pascal. L'usu c??rsu (diziunariu corsu-talianu-francese). ??ditions Stamperia Sammarcelli, 2001
  • DURAND, Olivier. La lingua c??rsa. Brescia: Paideia Editrice, 2003 - ISBN 88-394-0674-3


[edita] Enlla??os externs

Viquip??dia
 Existeix una edici?? en cors de la Viquip??dia
  Lleng??es rom??niques amb tradici?? liter??ria  v??d??e 
aragon??s ?? asturi?? o lleon??s ?? castell?? o espanyol ?? catal?? ?? d??lmata (extingida) ?? franc??s
francoproven??al ?? gallec ?? itali?? ?? occit?? ?? portugu??s ?? retorom??nic ?? roman??s ?? sard


Aquest article sobre lleng??es i ling????stica ??s un esborrany i possiblement li cal una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint i millorant la qualitat de l'article.