Pasquale Paoli
De Viquip??dia
Pasquale Paoli (franc??s Pascal Paoli) (1725-1807) fou un dirigent pol??tic cors i l??der de la naci??.
Va n??ixer al llogaret d???Stretta, a la comuna de Morosaglia, el 5 d'abril del 1725, fill de Giancintu Paoli i Denise Valentini. Des del 1730 les revoltes varen ser freq??ents a l???illa, i el seu pare en fou un dels dirigents el 1734 i el 7 de juliol del 1739 es va haver d???embarcar cap a N??pols portant amb ell al seu fill Pasquale, de 14 anys.
El 1741 Pasquale va entrar al ex??rcit napolit?? com a cadet. Del 1742 al 1743 va servir a Gaeta i despr??s va entrar a l???acad??mia militar reial d???artilleria i va servir tamb?? despr??s al regiment Farnesi a Siracusa i a l???illa d???Elba. El 1755 el fou cridat per son germ?? gran Clemente per participar a una rebel??li?? i va tornar a C??rsega. En aquests anys va rebre influencies intel??lectuals franceses (Montesquieu), del fil??sof Genovesi i altres (especialment Maquiavel).
Clemente havia rebut l???oferta de ser elegit cap general de la naci?? per?? va renunciar considerant que son germ?? era millor. A l???assemblea (Cunsulta) de San???Antone della Casabianca, el 13 i 14 de juliol de 1755 es van presentar dos candidats; Paoli i Emmanuel Matra, i el primer fou elegit. Paoli va establir una constituci?? aprovada per la Dieta general a Cort?? el 16, 17 i 18 de novembre. C??rsega es proclamava regne amb la Verge Maria com a sobirana, aix?? doncs en la pr??ctica era una rep??blica. Fou tamb?? Paoli que va establir la nova bandera nacional, en la que el cap del moro tenia la banda al front enlloc de estar tapant els ulls. El 14 de maig de 1761 es va crear la primera moneda nacional i el paper segellat.
Poc a poc els genovesos van quedar limitats a Calvi, B??stia i alguns punts de la costa i poc mes. El 1764 G??nova va cedir l???administraci?? de l???illa a Fran??a. Paoli i els seus van fer la guerra als francesos i l???octubre de 1768 van obtenir l???important vict??ria de Borgu, al sud de B??stia. La batalla decisiva es va lliurar a Ponte Novu; Paoli, amb milers d???homes, va barrar el pas del francesos cap a Corti. La batalla va durar de fet del 1 al 9 de maig de 1769 i els francesos van guanyar i van posar fi a la independ??ncia de C??rsega. 4500 corsos van morir-hi. El 14 de juliol de 1769 Paoli va marxar cap a l???exili a N??pols amb un grup de fidels, on fou acollit com un heroi, i va viatjar per Europa; fou rebut per l???emperador Josep II i pel rei Jordi III d'Anglaterra que li va oferir protecci?? i li va donar una resid??ncia i una renda.
Merc??s a uns amics fou introdu??t al Club Literari i a la Reial Societat de Belles Arts; Paoli fou introdu??t a la francma??oneria pel metge de la reina, Sir John Pringle (1778). Va tenir una relaci?? sentimental amb Maria Cosway, esposa del pintor Richard Cosway, amb la que va mantenir encontres i correspond??ncia, i que sembla que fou l?????nic amor de la seva vida. La revoluci?? americana, iniciada al 1776, agaf?? entre els seus models a la revoluci?? corsa, per?? Paoli, que era hoste del rei d???Anglaterra, del qual esperava ajut, no va donar cap pas a favor dels americans.
El 30 de novembre de 1789 un decret de l???assemblea francesa va declarar a l???illa de C??rsega part integrant de Fran??a. G??nova protest?? inutilment per la violaci?? del tractat de 1768. Un decret va amnistiar als que havien lluitat contra Fran??a i Paoli va poder tornar a l???illa. El 3 d???abril de 1790 Paoli va arribar a Par??s i es va trobar amb algunes delegacions procedents de C??rsega. El 8 d'abril de 1790 el general La Fayette va presentar a Paoli al rei Llu??s XVI de Fran??a. Una delegaci?? corsa va ser rebuda a l???assemblea nacional el 22 d'abril i Paoli va fer un discurs. Despr??s Paoli fou rebut a la societat d???Amics de la Constituci?? de Robespierre. El 14 de juliol de 1790 es va embarcar cap a C??rsega a Toulon. El 9 de setembre li fou confiada la presid??ncia del consell general i el comandament de la gu??rdia nacional.
La seva administraci?? va tenir algunes critiques de les que fou defensat pels seus amics i fins i tot pel jove cors Napole?? Bonaparte (el 1791). El 21 de setembre de 1792 es va proclamar a Fran??a la rep??blica. La Convenci?? va demanar a Paoli de preparar una expedici?? a l???illa de Sardenya per?? aquesta fou un frac??s per l???indisciplina dels soldats vinguts de Toulon; la responsabilitat del frac??s fou atribu??da a Paoli. Aquest greuge personal es va unir al greuge pol??tic: els jacobins portaven a la societat insular a una divisi?? profunda entre dos b??ndols. L?????poca del terror i la mort del rei alarmaren a Paoli, i al mateix temps els jacobins impulsaven un centralisme extrem. Els cors oposats a Paoli (entre ells la fam??lia dels Bonapart o Bonaparte) van conv??ncer a la Convenci?? de destituir a Paoli i declarar-lo tra??dor.
Paoli va reaccionar, va expulsar als Bonaparte de l???illa i el 25 d'agost de 1793 va escriure a l'almirall angl??s Hood demanant la protecci?? d???Anglaterra. Els brit??nics van intervenir immediatament sense esperar un acord pol??tic concret. El 4 de gener de 1794 va escriure altre cop demanant la protecci?? brit??nica. El 16 de gener de 1794 es va entrevistar amb Sir Gilbert Elliot i van acordar les bases constitucionals del regne Anglo-Cors. El 9 de maig de 1794 el consell general del govern provisional de C??rsega va publicar el proc??s per organitzar eleccions que es van celebrar el 25 de maig de 1794 i l???assemblea electa es va reunir a Cort?? el 10 de juny de 1794 i el 15 de juny de 1794 es va proclamar la independ??ncia.
Mentre els anglesos havien ocupat Saint Florent (17 de febrer de 1794) i B??stia (21 de maig de 1794). El 20 de juliol de 1794 Nelson va entrar a Calvi.
El 19 de juny de 1794 fou aprovada per unanimitat la constituci?? del Regne Anglo-Cors que establia com a sobir?? al rei Jordi III d'Anglaterra, per?? l???illa era un estat associat amb un virrei i un consell d???estat, i amb un legislatiu representat per un parlament elegit per sufragi censitari pels majors de 25 anys. Paoli fou declarat ???pare de la p??tria??? i s???esperava que seria nomenat virrei per?? els anglesos se???n malfiaven i el van apartar de totes les decisions i Elliot el va acusar de conspiraci?? i es va demanar a Paoli de tornar a Anglaterra per no pertorbar el funcionament de les institucions del regne. Paoli va acceptar en benefici del pa??s i va deixar C??rsega el 14 d'octubre de 1795.
Per?? els anglesos, en virtut del Tractat de Par??s, van abandonar l???illa el 1796 i els francesos dirigits per Bonaparte hi van tornar amb for??a (15 d'octubre de 1796).
Paoli va viure a Anglaterra. Va passar els darrers anys malalt de c??lculs de ves??cula i amb la vista disminu??da; no va afavorir cap intent de rebel??li?? perqu?? pensava que seria reprimida amb sang; l???abril del 1800 es va oposar a demanar el protectorat rus o a proclamar un rei borb??.
Va morir a Londres el 5 de febrer del 1807 als 82 anys. Fou enterrat al cementiri de Saint Pancras i el 1889 les seves cendres foren portades a la capella familiar de la seva casa natal a Morosaglia. El record del l??der esta present en el poble cors fins a l'actualitat.
