Literatura barroca
De Viquipèdia
La literatura barroca és un antic estil literari europeu.
En la literatura barroca, contràriament al que succeí a Itàlia, l'esperit de la Contrareforma arrelà fructíferament dins la literatura castellana, donant lloc al moment de màxima esplendor d'aquesta literatura. Es desenvoluparen els gèneres de la sàtira i de la novel·la picaresca.
Es produí a més una disputa entre dos concepcions de la literatura: el conceptisme (basat en el significat de les paraules i del qual Francisco de Quevedo n'és el màxim exponent) i el culteranisme (amb Góngora com a màxim representant i posant èmfasi en l'aspecte formal més que en el significat).
El gènere, però, que representà millor del barroc castellà fou l'aute sacramental, que culminà en l'obra de Pedro Calderón de la Barca.
El barroc francès només fou un curt període de transició, representat en la producció de Du Bartas, Agrippa d'Aubigné i les primeres obres de Corneille.
La literatura Alemanya barroca trobà la seva millor expressió en l'obra d'Andreas Gryphius, considerat el creador del teatre alemany.
Cal remarcar també les figures de Cervantes, Shakespeare i Lope de Vega que visqueren uns temps de transició entre el renaixement i el barroc.
La literatura catalana barroca es contagia plenament de la crisi cultural del país. La influència dels temes castellans comportà també una considerable influència en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comediògraf Francesc Vicenç Garcia, d'obra molt desigual, Francesc Fontanella, per la qualitat dels seus poemes i l'interès de les seves dues peces teatrals, i Josep Romaguera, autor de l'únic llibre d'emblemes en català, l'Atheneo de grandesa.
