Literatura renaixentista
De Viquipèdia
La literatura renaixentista comprèn totes les obres escrites després de l'Edat Mitjana fins al segle XVII sota l'estela del Renaixement. Es va iniciar a Itàlia, amb autors com Petrarca i es va expandir per tota Europa, sent els segles XV i XVI els de major esplendor. El model d'excel·lència passen a ser els clàssics grecollatins, com prova l'auge dels temes mitològics o les poètiques.
[edita] Canvis fonamentals
Durant aquest període es produïren també un conjunt de canvis fonamentals. L'aparició de la impremta va donar una capacitat de difusió insospitada de les obres literàries, es podien difondre per escrit obres de tot tipus i no sols religioses i edificants. Això va propiciar el naixement de nous gèneres (com la novel·la) o formes (com el sonet) i l'auge de les llengües vernacles, considerades ara també un vehicle possible de cultura accessible a l'emergent burgesia i també a la classe més lectora, la noblesa, que no entenia sempre ja el llatí. Les reformes religioses que s'iniciaren amb Erasme de Rotterdam i Luter, culminaren amb la Contrareforma catòlica. Els descobriments geogràfics que permeteren eixamplar el món conegut. La formulació del sistema heliocèntric per part de Copèrnic.
[edita] Alguns autors destacats
[edita] Renaixement a Catalunya
Als Països Catalans el segle XV és un segle de molta producció literària, amb Joanot Martorell o Ausiàs March per exemple, però que correspon encara a patrons medievals o prerenaixentistes. La literatura pròpiament del Renaixement queda eclipsada per la puixança política i artística (el Siglo de Oro) d'Espanya i per això queda englobada dins els període general de Decadència.
