Thomas More

De Viquipèdia

Thomas More o St. Tomàs Moro (Londres, 1478 - 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.

[edita] Joventut

Amb tant sols 14 anys Thomas More ingressà al Canterbury College d'Oxford on estudià doctrina eclesiàstica i oratòria durant dos anys. No obstant, Thomas More marxà d'Oxford sense graduar-se i entrà a estudiar els fonaments del dret a New Inn de Londres i, posteriorment, en el Lincoln's Inn; institució aquesta última molt lligada al seu pare. Es creu que aprengué francès durant aquesta etapa; idioma necessari tant pel treball diplomàtic com pels tribunals de justícia anglesos

Començà escrivint poesies amb certa ironia, fet que li portà fama i reconeixement. Fou amic dels principals humanistes de l'època, arribant a ser íntim d'Erasme de Rotterdam.

[edita] Carrera política

Entrà al Parlament el 1504 i fou elegit jutge i sotsprefecte de Londres al mateix any, destacant-se per la seva imparcialitat i rigor. Amb l'arribada d'Enric VIII d'Anglaterra, protector de l'humanisme i les ciències, More entrà al servei del rei i es convertí en membre del seu consell privat. Finalment Enric VIII el nomenà Lord Canceller el 1529. Amb tot, el divorci d'Enric VIII amb Caterina d'Aragó provocà l'enemistat dels dos. Tot i que Thomas More acceptà que el Parlament declarés a Anna Bolena reina d'Anglaterra, féu una dura crítica a la Llei de Supremacia i defensà el dret de l'Església catòlica a legislar en matèria religiosa a Anglaterra. Thomas More seria tancat a la Torre de Londres i decapitat per alta traïció el dia 6 de juliol de 1535.

Thomas More seria canonitzat el 1935 pel Papa Pius XI.

[edita] Utopia

La principal obra de More fou Utopia, on fa una crítica de la societat de la seva època, especialment l'anglesa.

• Denuncia la pobresa de bona part de la població.
• Censura de la concentració del poder i de l'expansionisme estatal, que són causa de guerres.
• Proposa un model d'organització social que s'inspira en les societats aborígens acabades de descobrir i en alguns aspectes de La República de Plató:

• És una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant.
• El treball és obligatori per a tothom.
• L'educació és universal.
• No hi ha propietat privada ni diners.
• Els càrrecs són per elecció.