Luís de Camões
De Viquipèdia
Luís Vaz de Camões o Camoens, escriptor i poeta portuguès (Cap a 1524 – Lisboa, 10 de juny de 1580), generalment considerat com el major poeta en llengua portuguesa; també va escriure alguns sonets en castellà.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Se sap molt poc de la vida de Camões, i tot allò que hom creu conèixer és, en la majoria dels casos, dubtós. Sembla que va nàixer a Lisboa cap al 1524, d'una família arribada del nord (Chaves), però això no és segur. Els defensors d'aquesta teoria consideren a Simão Vaz de Camões son pare i a Anna de Sá e Macedo sa mare. Per via paterna, Camões estaria emparentat amb el trobador gallec Vasco Pires de Camões i per part materna amb el navegant Vasco de Gama.
Va viure algun temps a Coïmbra, on hauria freqüentat les aules d'humanitats, tal vegada en el monestir de Santa Cruz, ja que ací tenia un oncle. No obstant, malgrat que l'existència d'aquell oncle, Bento de Camões, estiga documentada, no hi ha proves documentals del l'estada del poeta a Coïmbra. En algun lloc, afirmen els estudiosos de la seua vida, va haver d'adquirir el seu gran bagatge cultural que demostra posseir a les seues obres.
Va tornar a Lisboa, portant una vida bohèmia. Se li atribueixen diversos amors, no només amb dames de la cort, sinó fins i tot amb la pròpia infanta Maria, germana del rei Manuel I de Portugal. El 1553, després d'haver estat empressonat per un altercat, se'n va a l'Índia, i aquest és un dels pocs fets de la seua vida que els documents corroboren. Es va instal·lar a la ciutat de Goa on sembla que va escriure gran part de la seua obra.
Va tornar a Portugal, però pel camí va naufragar en les costes de Moçambic i va ser forçat, per falta de mitjans, a quedar-s'hi. Va ser a Moçambic on el seu amic Diogo do Couto el va trobar, trobada que es relata a la seua obra, declarant que el poeta s'hi trobava en un era: "tan pobre que vivia dels amics". Va ser Diogo do Couto qui li va pagar el viatge fins a Lisboa, a on finalment va arribar l'any 1569.
Pobre i malalt, va aconseguir publicar Os Lusíadas (Els lusos) l'any 1572 gràcies a les influències d'alguns amics pròxims al rei Sebastià I de Portugal. Però fins i tot la publicació de Os Lusíadas està tenyida de misteri - hi ha dues edicions del mateix any i no se sap quina de les dues va ser la primera. En recompensa als serveis prestats a la pàtria, el rei li va concedir una modesta pensió, però fins i tot aquesta pensió seria lliurada sempre amb retard i no va salvar el poeta de l'extrema pobresa.
Respecte a la seua obra lírica, el volum de les seues rimes li va ser robat. Així, l'obra lírica de Camões va ser publicada pòstumament, no havent-hi acord entre els diferents editors respecte al nombre de sonets escrits pel poeta. Hi ha diferents edicions de la seua obra lírica, però no hi ha una completa certesa respecte de l'autoria d'algunes de les peces.
Va morir a Lisboa el 10 de juny de 1580 i un amic va haver de pagar la sepultura. El seu túmul, que se suposa va ser col·locat prop del convent de Santa Anna a Lisboa, es va perdre en el terratrèmol de 1755, per la qual cosa s'ignora el parador dels seus restes mortals. Restes mortals que no estan en cap dels dos túmuls oficials que li estan dedicats actualment - un al monestir dels Jerónimos a Lisboa i un altre al Panteó Nacional.
Se'l considera el major poeta portuguès, situant-se la seua obra entre el classicisme i el manierisme. Alguns dels seus sonets, com el conegut Amor é fogo (Amor és foc), per l'ús de les paradoxes, anuncia ja el barroc que s'aproximava.
El Premi Luís de Camões és el més important en llengua portuguesa. Va ser instituït en 1988 pels governs de Brasil i Portugal.
[edita] Obres
- 1572- Os Lusíadas (text complet)
[edita] Rimes
- 1595 - Amor é fogo que arde sem se ver
- 1595 - Verdes são os campos
- 1595 - Que me quereis, perpétuas saudades?
- 1595 - Sobolos rios que vão
[edita] Teatre
D'ell ens han arribat tres cartes.
