Història de la literatura
De Viquipèdia
La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.
Taula de continguts |
[edita] Els naixements de la literatura
La literatura va néixer com la transmissió oral de relats i poemes relacionats amb la mitologia, així com amb la recreació dels esdeveniments més importants per entretenir una audiència. Aquestes històries s'explicaven a vegades amb ajuda de dibuixos, acompanyament musical o coreografies per donar major sensació de realisme.
Els primers textos conservats són el Llibre dels morts i l'Epopeia de Gilgamesh, originats a les primeres grans civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte. Altres mostres de la literatura primgènia són el poema Enuma Elish i els relats jueus que donarien lloc al Pentateuc.
Moltes de les obres d'aquesta primera època s'han perdut perquè mai es van arribar a transcriure o perquè es van cremar o perdre. Destaca la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria, per la quantitat i la vàlua de les obres que contenia.
[edita] Literatura antiga
Per convenció, es considera que la literatura antiga comença amb les grans obres d'Homer, probablement la versió escrita de nombroses llegendes que s'havien transmès oralment durant generacions. Aquest autor, pare de la literatura grega, es considera el primer escriptor occidental, imitat pels romans i pels admiradors de l'Època Clàssica. Amb la literatura antiga neix el concepte de gènere literari i els primers autors reconeguts.
Contemporànies són la literatura índia, amb els Vedes o el Ramayana, i la literatura clàssica xinesa, amb les compilacions poètiques de Lao Zi que influiren al confucianisme.
[edita] Literatura medieval
A Europa, neixen les literatures en llengües vernacles i nous gèneres, com els petits romans que donaran peu a la moderna novel·la o la literatura de propaganda cristiana. Els trobadors i els joglars substitueixen els antic rapsodes en la recitació oral per pobles i corts. La cultura es lliga als monestirs i continua estant escrita en llatí.
L'Islam fa de pont entre Occident i Orient, on detaca la literatura persa amb Omar Khayyam, el període d'esplendor Heian al Japó o l'apogeu de la lírica xinesa. A Amèrica, per la seva banda, la civilització maia codifica els seus poemes mitològics en jeroglífics, molts dels quals es van perdre en segles posteriors.
[edita] Literatura moderna
La impremta ja era coneguda a la Xina des de feia segles, però arriba a Occident amb el Renaixement. Aquest fet, unit al racionalisme i el creixement de les ciutats, multipliquen el públic lector, que veu en l'ideal de l'humanisme una època daurada per a la cultura. Es tornen a recuperar grans obres gregues i llatines i continua el desenvolupament de les literatures nacionals. La novel·la com a tal sorgeix en aquesta època. S'impulsa de nou el teatre, que diversifica els motius i estils.
[edita] Literatura contemporània
Els estils literaris canvien cada cop amb més velocitat a Occident, guiats per una alternança en el seguiment a la norma, a la raó i a la bellesa formal d'una banda i el triomf del sentiment i de l'experimentació per l'altra. Així, el Realisme, el Noucentisme català o la poesia pura serien exemples de moviments del primer tipus, mentre que el Romanticisme o el surrealisme serien estils corresponents al tipus passional. Es multipliquen els gèneres i subgèneres, amb híbrids i paròdies (sobretot al segle XX).
A Àfrica i Amèrica sorgeix la literatura colonial, que barreja els temes propis de la regió amb models europeus i la preocupació per definir la pròpia identitat. Després d'assolir la independència, s'accentuen les diferències nacionals i es recupera la literatura popular que s'havia transmès oralment.
