Literatura medieval
De Viquip??dia
La literatura medieval ??s un ampli per??ode literari que inclou totes les obres liter??ries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abra??a aproximadament el miler d'anys que van de la caiguda de l'Imperi Rom?? l'any 476 fins a l'inici del Renaixement itali?? (a finals del segle XV) La literatura d'aquesta ??poca es composa de textos religiosos i laics. Al igual que en la literatura moderna, ofereix un ampli camp d'estudi, en un espectre que va del sagrat m??s seri??s al prof?? m??s exuberant, i tot el que queda entremig. Donada aquesta amplitud de temps i espai en l'objecte d'estudi, normalment no resulta f??cil parlar de literatura medieval en termes general sense caure en simplificacions exagerades i, per aquest motiu, se sol caracteritzar pel lloc d'origen, per la llengua o pel g??nere.
Taula de continguts |
[edita] Presentaci??
La literatura de l'edat mitjana ??s, en primer lloc, la de l'??lit feudal i en reflecteix els ideals: pietat, fidelitat i valor. En aquell temps, el sistema feudal estructura la societat i aix?? es veu en la literatura: abunden les escenes de guerres, la fe cristiana hi ??s omnipresent. Tanmateix, a partir de finals del segle XII, els burgesos aconsegueixen, gr??cies a l'impuls de la manufactura, privilegis econ??mics i jur??diques que poden competir amb els poders senyorials. Aleshores apareixen noves formes, m??s sat??riques o m??s l??riques, com la poesia dels segles XIV i XV, hereva de la poesia cort??s.
La majoria d'autors d'aquest per??ode resten desconeguts. L'anonimat no es deu nom??s a la manca de documents disponibles, tamb?? es deu al concepte del paper de l'autor, totalment diferent de la noci?? d'avui dia (hereva del romanticisme). Els autors medievals fan refer??ncia cont??nuament a la literatura antiga i als Pares de l'Esgl??sia, i mostren una tend??ncia a donar forma o embellir hist??ries conegudes m??s que no pas a inventar-ne de noves. Fins i tot quan n'inventen, solen adjudicar l'obra a tercers il??lustres o imaginaris. Aix?? ??s que es desconeix el nom dels autors d'obres cabdals de l'edat mitjana. El nom de l'autor nom??s comen??a a interessar a partir del segle XII.
Majorit??riament, els textos conservats queden lluny de la versi?? original de l'obra, ja que es tracta o b?? de la transcripci?? dels textes declamats o cantats, o b?? de la c??pia de textos ja transcrits. En el transcurs de la difusi?? oral d'una obra, la "fidelitat" a l'autor, sovint an??nim, esdev?? aleat??ria. Per altra part, els copistes dels monestirs es permeten modificacions all?? on els sembla pertinent. Un cop creats, els textos romanen oberts: cada nou contista o copista n'esdev?? co-autor en modificar-lo segons el seu propi gust o les modes de l'??poca.
La literatura medieval gaudia de mala reputaci?? en els segles XVI i XVII. En el Renaixement, per exemple, era vista com "tenebrosa", "obscurantista", "b??rbara", etc. En el segle XIX, els rom??ntics la redescobreixen i n'aprecien el valor. Avui dia continua llegint-se i interpretant-se. Els mites que va crear aquesta literatura continuen funcionant com a font d'inspiraci?? (per exemple el de Tristany i Isolda, fundador de la concepci?? de l'amor occidental).
[edita] G??neres m??s conreats
Dins la tradici?? en llengua vernacle destaca la literatura ??pica, amb la can???? de gesta. Les can??ons s??n llargues composicions al voltant d'un heroi, versificades i transmeses oralment per part dels joglars, que adapten el text al gust local introduint refer??ncies conegudes pels oients. Els protagonistes d'aquestes hist??ries esdevindran en la majoria de casos herois nacionals, com per exemple El Cid a Espanya o Roland a Fran??a i protagonitzaran diverses aventures organitzades en sagues. Seran el model de les novel??les de cavalleries, m??s tardanes, com Tirant lo Blanc, ja pensades per a ser llegides i amb estructures narratives m??s definides.
Els cavallers destacaven no sols per les seves fites guerreres sin?? tamb?? en les amat??ries. La l??rica lloa l'amor cort??s en composcions fetes pels trobadors. El model per excel??l??ncia ??s dels autors occitans, amb les seves corts del sud de Fran??a on els herois miren de conquerir una dama amb la bellesa dels seus versos i els seus modals refinats.
La l??rica popular ??s potser el g??nere m??s ric, amb composicions breus de tot tipus de temes: de parten??a de l'??sser estimat, de goig per una cita, de s??tira dels poderosos, de cant a la natura... La majoria es transmetien cantant i en una barreja de lleng??es segons la zona.
La prosa culta estava escrita en llat?? i tocava temes religiosos o cient??fics. La seva funci?? did??ctica i el respecte a la fe cristiana s??n els trets principals. Alguns d'aquests textos van donar peu a imitacions en les lleng??es pr??pies de cada regi?? per poder ser llegides per la poblaci??. Destaquen els reculls de contes o exempli, narracions amb finals moralitzants que s'ajuntaven amb un fil com?? (model que se seguir?? al Renaixement com es veu al Decamer?? de Giovanni Boccaccio, entre altres).
[edita] Lleng??es
El llat??, la llengua de l'Esgl??sia Cat??lica que domina l'Europa Occidental i Central, i que representa pr??cticament l'??nica font d'educaci??, ??s un llengua habitual dels textos medievals, fins i tot en regions que no van ser romanitzades. A Europa Oriental, la influ??ncia de l'Imperi Bizant?? i de l'Esgl??sia Ortodoxa van fer del grec i de l'antic eslau les lleng??es dominants.
D'altra banda, el poble continuava utilitzant les respectives lleng??es vernacles respectives, en proc??s d'evoluci??. Es poden citar, com exemples, La Chanson de Roland (franc??s antic), Beowulf (angl??s antic), Lied des Nibelungen (alt alemany antic) o Dig??nis Akritas (grec medieval). Encara que aquestes epopeies es considerin, en general, obra d'un sol autor (sovint desconegut), es basen en relats nascuts de la tradici?? oral m??s antiga, com ara, les epopeies gregues arcaiques del cicle de Troia. D'aquesta manera sobreviuen les tradicions celtes en composicions medievals (per exemple, l'anomenat cicle art??ric).
Si b?? les lleng??es vernacles les empren sobretot les classes populars, en alguns casos, la noblesa alterna lleng??es locals i llat??. En l'??mbit de parla catalana, destaca el cas de Ramon Llull, autor d'una extensa obra en quatre lleng??es (??rab, llat??, catal?? i occit??; encara que nom??s se'n conserven en catal?? i llat??).
[edita] Obres destacades del per??ode
- Alex??ada, d'Anna Comnena
- Beowulf, autor an??nim anglo-sax??
- Cantar de Mio Cid, an??nim castell??
- Cantigas de Santa Maria, autors an??nims gallecs
- Chanson de Roland, an??nim franc??s
- La consolaci?? per la filosofia, Boeci
- Curial e G??elfa, an??nim catal??
- Els contes de Canterbury, Geoffrey Chaucer
- Das flie??ende Licht der Gottheit, Mechthild de Magdeburg
- Decamer??, Giovanni Boccaccio
- La Divina Com??dia, Dante Alighieri
- Digenis Acritas, autor an??nim grec
- D??stics de Cat??, Dionysius Cato
- Elder Edda, diversos autors islandesos
- Heimskringla, Snorri Sturluson
- Il milione (Viatges de Marco Polo), Marco Polo
- Lais de Maria de Fran??a, Maria de Fran??a
- Les cartes d'Abelardo i Eloisa
- Libro del buen amor, Juan Ruiz, Arxiprest d'Hita
- Les quatre grans Cr??niques, autors catalans
- Ludus de Antichristo, autor alemany an??nim
- Mabinogion, autors galesos an??nims
- Le Morte d'Arthur, Sir Thomas Malory
- Nibelungenlied, autor alemany an??nim
- Nj??l's saga, autor island??s an??nim
- Parzival, Wolfram von Eschenbach
- Piers Plowman, William Langland
- Proslogion, Anselm de Canterbury
- Roman de la Rose, Guillaume de Lorris i Jean de Meun
- Summa Teol??gica, Sant Tom??s d'Aquino
- T??in B?? C??ailnge, an??nim irland??s
- Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
- Tristan, Thomas d'Angleterre
- Tristan, B??roul
- Triomfs, Petrarca
- Yvain: El cavaller del Lle??, Chr??tien de Troyes
[edita] Principals autors de la literatura catalana medieval
- Anselm Turmeda
- Arnau de Vilanova
- Ausi??s March
- Bernat Desclot
- Bernat Metge
- Francesc Eiximenis
- Joan Ro??s de Corella
- Joanot Martorell
- Jordi de Sant Jordi
- Isabel de Villena
- Ramon de Perell??s
- Ramon Llull
- Ramon Muntaner
- Sant Vicent Ferrer
