Curial e G??elfa
De Viquip??dia
Curial e G??elfa ??s una de les obres m??s importants del g??nere de novel??la cavalleresca en catal??. Fou el 1876 quan Manuel Mil?? i Fontanals parl?? per primera vegada d'aquest manuscrit an??nim i sense t??tol escrit entre 1432 i 1468. L'any 1901 Antoni Rubi?? i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest t??tol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). L'??ltima edici??, que corregeix algunes errades de transcripci?? i que s'acompanya d'un estudi sobre la seua autoria (indicant que l'hip??tesi m??s versemblant ??s que fos valenci??) ??s d'Antoni Ferrando per ??ditions Anacharsis (2007).
Taula de continguts |
[edita] Estructura i argument
La novel??la est?? dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marqu??s de Montferrat, s'inicia en el m??n de l'aventura cavalleresca emp??s per la germana del Marqu??s, G??elfa (v??dua de quinze anys) que fa que l'acompanye una donzella seua: Festa. El segon llibre, molt m??s r??pid que l'anterior gr??cies a la diversitat d'aventures, l'agilitat dels torneigs, l'eleg??ncia i brillantor de les festes, i a la insist??ncia de Laquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d'aconseguir l'amor de l'heroi, t?? com a punts centrals el torneig de Mel?? convocat pel rei de Fran??a i l'arribada a Par??s. Al llarg de l'??ltim llibre, l'autor ens descriu el viatge de Curial al pr??xim Orient, el somni que t?? al Parn??s, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se su??cida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una G??elfa m??s esquiva que mai. Despr??s de nombroses cavalleries contra els turcs, obt?? el perd?? de G??elfa i s'hi casa.
[edita] L??gica i versemblan??a
Curial e G??elfa ??s una hist??ria d'amor i d'armes. La novel??la presenta el proc??s de gestaci?? d'un heroi des d'uns or??gens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l'honor que pertoquen a un cavaller. I l'heroi, en aquest cas, ??s un heroi modern.
Curial e G??elfa obeeix a un joc de causes i efectes que no s'aparten m??s que en comptades ocasions de la l??gica i versemblan??a, i fins i tot en aquestos casos de desviaci?? es pot trobar una justificaci?? liter??ria, est??tica. Si Curial esdev?? cavaller ??s perqu?? G??elfa l'ajuda econ??micament.
Curial es cansa, ??s ferit, guanya perqu?? ??s m??s h??bil, calcula els cops, observa en els primers moments del combat la t??cnica del seu adversari i obra en conseq????ncia.
[edita] L'estil
La llengua ??s una barreja de formes cultes i populars. S'hi troba una mescla de neologismes i arcaismes, fins al punt que en algunes ocasions l'autor ens d??na la forma culta i la popular d'un mateix mot.
L'atmosfera sensual en qu?? se submergeixen alguns dels personatges femenins, la flu??desa dels di??legs, les met??fores i imatges ben elaborades, l'??s freq??ent de proverbis i modismes populars i, alhora, el vessant artifici??s i erudit d'alguns par??grafs del tercer llibre i les interrogacions i imprecacions a fi d'aproximar-se al lector, s??n alguns dels elements ling????stics i d'estil que arrodoneixen la novel??la.
[edita] Autoria
Existeixen diverses hip??tesis sobre l'autoria del text, per?? ni tan sols la proced??ncia de l'autor ni el lloc on va ser escrita s??n clares actualment. Entre les possibles proced??ncies, car les difer??ncies dialectals del catal?? literari de l'??poca eren m??nimes, se n'han citat diversos autors i regions del Principat, el Regne de Val??ncia, i tamb?? alguns han argumentat que podia haver estat escrita a N??pols o, fins i tot, a Borgonya. Fins i tot algun estudi??s (Jaume Riera i Sans) ha arribat a dir que la novel??la ??s falsa perqu??, en realitat, la novel??la havia estat escrita al segle XIX pel seu descobridor, Manuel Mil?? i Fontanals. No obstant aix??, aquesta darrera hip??tesi no ha estat ben acceptada pels especialistes, que continuen situant-la al segle XV. De fet, un estudi del catedr??tic de la Universitat de Val??ncia Antoni Ferrando i membre de l'AVL, realitzat per a una nova edici?? de l'obra publicada per ??ditions Anacharsis, de Toulouse, postul??la com la teoria m??s probable, que f??ra d'autor valenci??. Es basa en les prefer??ncies lexicogr??figues (abund??ncia de formes t??picament valencianes com ara ??aplegar-se??, ?? marjal ??, ??acurtar??, ?? bambolla ?? o ??per a que?? (no normatiu, en l'actualitat), aix?? com castellanismes t??pics de la Val??ncia del segle XV com ara ?? mentira ??, ??sombra ?? o ?? forro ??. Aquestes prefer??ncies, afegides a algun italianisme i alguna nota marginal en castell??, porten a Ferrando a concloure que es tracta d'una obra confeccionada al segle XV en It??lia (probablement en la cort del rei Alfons el Magn??nim) per un autor valenci??, i que el text m??s antic (que es va descobrir en el segle XIX) es ver??dic i producte d'un copista d'Arag??.
[edita] Traduccions a diverses lleng??es
- Curial e G??elfa ha estat tradu??t al franc??s per Jean-Marie Barber?? (??ditions Anacharsis, 2007).
