Boeci

De Viquipèdia

Boeci ensenyant els seus alumnes en un manuscrit italià del 1385 (La consolació de la filosofia).

Boeci (Roma, c.470/475 - Pavia, 525), de nom complet en llatí Anicius Manlius Severinus Boethius, fou un filòsof cristià del segle VI, que tingué una gran repercussió en l'Edat mitjana.

[edita] Biografia

Boeci provenia dels Anicii, una família rica i important, a la que pertanyien l'emperador Olybrius i molts cònsols, incloent-hi el seu pare, Flavius Manlius Boethius. Després d'estudiar retòrica i filosofia (estudis que ampliaria a Atenes), ell mateix fou anomenat cònsol l'any 510, i l'any 522 els seus dos fills també serien anomenats cònsols. Cap a l'any 520 fou anomenat magister officiorum del rei ostrogot Teodoric el Gran.

Com ell mateix explica en La consolació de la filosofia, aquesta fou una època feliç en la seva vida:

No obstant, en un breu lapse de temps la seva fortuna va canviar per complet. L'any 520, Boeci i altres senadors van ser enviats a Constantinoble per tal de buscar una solució al conflicte entre l'emperador Justí I, que era cristià ortodox, i Teodoric, que era arrià. Foren sospitosos d'haver conspirat a favor de l'emperador, i per tant, de l'Imperi Bizantí, i declarats traidors.

La veritat sobre el procés no va quedar mai clara. En el conflicte, hi havien implicacions no tan sols polítiques, sinó també teològiques. Les relacions entre Orient i Occident, entre Constantinoble i Roma, eren difícils, i potser Boeci en fou víctima propiciatòria. Boeci no era de vocació política, sinó que va decidir entrar-hi més que per un sentit del deure, inspirat per l'estat dels filòsofs de Plató, que per un desig de fama.

En tot cas, el resultat fou que en poc temps se'l va arrestar, condemnar, i enviar a l'exili, a Pavia. Mentre estava pres, esperant l'execució, va escriure el que seria la seva obra més coneguda, De consolatio philosophiae (La consolació de la filosofia). Finalment, l'any 524 o 525 va ser executat.

Fou beatificat pel Papa Lleó XIII l'any 1891. El dia en què es celebra el seu sant és el 23 d'octubre.

[edita] Doctrina filosòfica

Boeci davant l'aparició de la Filosofia en la seva cel·la, tal com és narrat en La consolació de la filosofia.

Boeci fou especialment rellevant per la seva aportació en el problema dels universals, tema especialment tractat en el seu comentari a la Isagogé de Porfiri. Defensà que els éssers no poden existir sense els impredicables, que es corresponen amb les categories d'Aristòtil, un cop rellegides per Porfiri: gènere, espècie, ... Creu que és difícil determinar si aquestes idees existeixen realment o són fruit de la raó. Argumenta que un cop separats de les coses, aquests conceptes universals només existeixen com a realitats independents si és en el subjecte pensant.

Pel que fa a les realitats, les divideix en:

• Corpòries: homes, animals, plantes, ...

• Incorpòries. Subdividides al seu torn en:
  • Déu, que és l'exclusió de tota unió amb el corpori.
  • Entitats geomètriques i predicables, que són realitats incorpòries però que no poden existir per elles mateixes sense els cossos, pel que tan sols som capaços de separar-les mitjançant l'intel·lecte.
  • Ànimes, que són en els cossos però no se'n poden separar.

Boeci va rebre una forta influència d'Aristòtil, que s'observa tant en la seva divisió de les realitats com en la seva doctrina dels impredicables. Pel que fa a la realitat de l'ànima, s'interpreta la seva doctrina com a crítica a Plató des de la lectura més corpòria d'Aristòtil, ja que defensa efectivament l'existència de les ànimes però limitant el món intel·ligible platònic, es tracta de realitats incorpòries però no en un món a part, sinó en el que ens movem. Es dóna un fet similar amb els impredicables: admetent com a correcte en general la teoria platònica, presenta una solució més sensible, en un àmbit aristòtelic, i no en un món a part.

[edita] Fonts

• (2005) La consolación de la filosofia, Alianza Editorial.