Problema dels universals

De Viquip??dia

En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals ??s un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Des del punt de vista hist??ric, el problema t?? el seu origen en el problema de fons grec: la soluci?? al problema de la unitat vers la pluralitat (d'aqu?? universals, un-vers-alia, un vers els altres). Els inicis del problema es troben ja en el debat entre Plat?? i Arist??til: per Plat?? les Idees (com ara home, cavall o taula) existeixen realment, i els objectes concrets nom??s s??n reflexes d'aquestes. Arist??til, per contra, rebutja aquest pensament idealista: tot i que mant?? la distinci?? hilemorfista entre mat??ria i forma, no accepta que les Idees puguin existir com a entitats separades.

A partir dels comentaris de Porfiri a l'obra d'Arist??til, i de Boeci a l'obra de Porfiri, la problem??tica arriba a l'??poca medieval, en forma de pregunta tan epistemol??gica com ontol??gica: 'La realitat est?? constitu??da per conceptes universals o b?? pels individus als quals s'apliquen aquests conceptes?'.

Es tracta d'una confrontaci?? entre realitat ideal i material. En acceptar la primera opci??, se salva el valor de la ra??. Amb la segona, s'anteposa el coneixement sensible al racional.

[edita] Realisme i nominalisme al segle XI

Les dues postures s'enfronten finalment al segle XI-XII, en el debat entre Roscelin de Compi??gne i Sant Anselm.

Roscelin adopta un nominalisme radical que rebutja que els universals existeixin realment. El g??nere i l'esp??cie no s??n m??s que flatus vocis (cops de veu, al?? sense significat).

Per contra, Sant Anselm adopta una postura realista, ??s a dir, creu que els universals existeixen realment fora de la ment com a models de les coses; els individus en s??n realitzacions contingents.

Pere Abelard, coetani d'ambd??s personatges, defensa una postura denominada conceptualisme, una nova l??nia propera al nominalisme.

[edita] Realisme moderat del segle XIII

Tant Siger de Brabant com Tom??s d'Aquino adopten una postura interm??dia entre el realisme i el nominalisme.

Per Siger de Brabant, l'universal ??s un concepte que s'adquireix a partir de l'abstracci?? del particular. T?? un fonament en la naturalesa de les coses que queda reflectit en els judicis.

Tom??s d'Aquino afirma que els universals existeixen com a formes presents en l'intel??lecte div??. Les formes es troben en tots els individus d'una esp??cie, per?? s??n diferents, individuals i concretes per a cadascun.

[edita] Nominalisme del segle XIV

Al segle XIV, Guillem d'Ockham proposa un nominalisme extrem: l'universal no existeix en si mateix ni en cap altra cosa, i existeixen ??nicament els individus singulars. La seva proposta d'eliminar completament els conceptes universals no era tan sols per aplicar-lo a la ling????stica, les conseq????ncies ontol??giques suposaven una simplificaci?? enorme. El principi responia al fam??s entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem, la navalla d'Ockham.

Amb diferents variants, el nominalisme d'Ockham es va difondre per Europa com a interpretaci?? moderna oposada a l'antiga de Tom??s d'Aquino.