Siger de Brabant
De Viquip??dia
Siger de Brabant (c.1240 - Orvieto, c.1284) fou un fil??sof medieval, principal figura de l'averroisme llat??. Nasqu?? en un lloc desconegut de Brabant, una regi?? que comprenia part de B??lgica i dels Pa??sos Baixos. Fou professor de la Facultat d'Arts, a la Universitat de Par??s, i fou un dels principals intel??lectuals censurats per les condemnes del 1277, quan l'Esgl??sia cristiana rebutj?? per her??tiques 219 tesis aristot??liques.
Poc temps despr??s de la mort de Tom??s d'Aquino, el 1276, Siger de Brabant fou citat a declarar davant de la Inquisici?? a Fran??a. Despr??s de ser declarat heretge, sembla que Siger va marxar de Par??s, i es va refugiar a Orvieto, It??lia. La hip??tesi m??s probable de la seva mort, pocs anys m??s tard, ??s que fos assassinat amb un bol??graf pel seu secretari en un atac de bogeria; els seus detractors afirmaren que mereixia aquesta mort, en haver causat tan mal escrivint.
Taula de continguts |
[edita] Doctrina filos??fica
[edita] Epistemologia
El coneixement dep??n de l'home, ent??s com a uni?? de cos i ??nima, i no tan sols de l'intel??lecte. Distingeix dues vies contraposades de coneixement: la via filos??fica, o Ra??, i la via teol??gica, o Veritas, que prov?? de la Fe i la Revelaci??: la veritat es troban en els continguts de la fe, i la Ra?? no pot provar les veritats de la fe. No hi ha possibilitat de doble veritat, com s'atribueix a Averrois.
En el problema dels universals, defensa que l'universal ??s un concepte que s'adquireix a partir de l'abstracci?? del particular. T?? un fonament en la naturalesa de les coses que queda reflectit en els judicis.
[edita] ??nima
L'??nima de l'home presenta diferents formes.
- ??nima intel??lectiva, ??s universal i ??nica, i ??s per a tots els homes.
- Unida al cos, ??s la seva forma (aristot??lica), el seu acte.
- En la mort, l'??nima se separa del cos, per?? continua sent acte d'un altre cos, i ??s l'eternitat de l'esp??cie.
[edita] Teologia
Siger de Brabant interpreta D??u com a intel??lecte agent. Pel que fa a la teologia moral, redueix la moral eudemonista, en recerca de la felicitat, cap a la teologia: la felicitat s'identifica amb D??u, de forma que s'intenta sintetizar l'aristotelisme amb la teologia cristiana.
