Tom??s d'Aquino

De Viquip??dia

Tom??s d'Aquino (Rocaseca, N??pols, 1225 - Fossanova, 7 de mar?? de 1274) fou un dels fil??sofs-te??legs m??s important de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristot??liques.

Hi ha hagut pocs estudis de Sant Tom??s d'Aquino com a personatge hist??ric, en part per l'inter??s de l'Esgl??sia de presentar-lo com a personatge atemporal. Se sap que estudi?? amb Albert Magne, i que aquest influ?? notablement el seu pensament. Tom??s d'Aquino enseny?? a Roma, Bol??nia i N??pols.

Tom??s d'Aquino reb?? tamb?? influ??ncies destacables de Plat?? (tot i que volia mostrar m??s aviat un aristotelisme, hi ha una petja plat??nica en el seu pensament), Agust?? d'Hipona, i tamb?? Averrois i Maim??nides, que prenia com a autoritats. Respecte aquest punt, s'observen moltes similituds entre la Guia de perplexos de Maim??nides, i la Summa contra gentiles, de Sant Tom??s, en la necessitat d'imposar un cert ordre davant dels desorientats.

Les seves obres m??s importants foren la Summa Theologica, on feu diversos comentaris a la filosofia d'Arist??til, la Summa contra gentiles, ja esmentada, on s'elabora una defensa (apolog??tica) de la fe cristiana en contra dels ??rabs, i el De ente et essentia, un opuscle.

Taula de continguts 1 Doctrina filos??fica 1.1 Epistemologia 1.2 Filosofia de la natura 1.3 Metaf??sica 1.4 Teologia 1.5 Moral 2 Enlla??os externs

[edita] Doctrina filos??fica

[edita] Epistemologia

A Tom??s d'Aquino li interessa la separaci?? entre filosofia i teologia; s??n dues ci??ncies diferents, fins i tot quan s'ocupen del mateix subjecte. Ara b??, no s'arriben a contradir, ja que ambdues cerquen la mateixa veritat, i per tant, no poden ser incompatibles: on no arriba una (perqu?? no li pertoca, no per una defici??ncia en el seu saber), arriba l'atra. La teologia s'ha de fonamentar en la Revelaci?? divina, mentre que la filosofia ha de fer-ho en la llum de la ra??, per?? aquesta ha de consistir en elucidaci?? i prolongaci?? de la fe, i no trencar amb ella.

Accepta la divisi?? del coneixement hum?? en dues parts: una part sensible, que l'home comparteix amb els animals, i una part intel??lectual, que ??s pr??pia tan sols de l'home. La part sensible del coneixement ??s descrita com l'acci?? mitjan??ant la qual l'??sser de l'objecte s'imposa al subjecte que coneix. El coneixement sensible copsa la particularitat de les coses, i la comunica a l'enteniment. Per tant, els sentits poden ser externs (els cinc sentits humans), o tamb?? interns (el sentit com??, la mem??ria i la imaginaci??).

Pel que fa a la seva explicaci?? del coneixement intel??lectual, Tom??s d'Aquino parla de de diversos temes. Pel que fa al problema dels universals, adopta una postura realista, defensant que els universals existeixen in re (en la cosa), ante rem (en la ment de D??u), i post rem (en la ment humana, per abstracci??). Assimila, aix??, un cert platonisme i aristotelisme en un realisme moderat.

Tom??s d'Aquino estableix tamb?? una divisi?? entre tres tipus d'enteniment intel??lectual:

• Enteniment div??, el propi de la ment de D??u.
• Enteniment ang??lic, que consolida l'intel??lecte div?? davant de l'hum??. M??s endavant, Francisco Su??rez tamb?? elaborar?? un tractat sobre la figura dels ??ngels.
• Enteniment hum??, que tracta des d'un punt de vista aristot??lic. En no ??sser material, nom??s pot moure's en l'immaterial, i percebre les Formes. Elabora una distinci?? entre intel??lecte agent i intel??lecte pacient, per?? afirma que no s??n m??s que dos aspectes del mateix tipus d'intel??lecte.

El judici en la ment es t?? com una operaci?? mental que combina dos conceptes o idees relacionades entre s??, afirmant-se o negant-se. En el judici, la veritat es d??na si s'expressa el que deb?? ??s el subjecte. En un sentit m??s general, afirma que la veritat ??s adequatio rem et intellectus, adequatio intellectum et rei, l'adequaci?? entre la cosa i l'intel??lecte.

Delimita tamb?? unes determinades normes de demostraci?? i principis per a l'argumentaci??: el principi de no contradicci?? (el m??s important, i el m??s caracter??stic del tomisme), el de la ra?? suficient i el de causalitat. Els principis traspassen la barrera del subjecte, de forma que s'estableixen com a veritables principis ontol??gics, en la l??nia que busca Tom??s d'Aquino de fer correspondre l'ontologia i l'epistemologia.

[edita] Filosofia de la natura

Tom??s d'Aquino planteja una jerarquia de l'univers cap a un fi, seguint un criteri finalista propi de la concepci?? teleol??gica aristot??lica. Intenta plantejar-ho com un desenvolupament de la natura vers una forma perfecta.

Estableix tamb?? una divisi?? del m??n en m??n inorg??nic, m??n org??nic i m??n an??mic.

[edita] Metaf??sica

Tom??s d'Aquino estableix una distinci?? molt important entre ess??ncia i exist??ncia. Aquesta distinci?? suposa el canvi de mentalitat m??s destacable que sorgeix amb el cristianisme en filosofia, com a confirmaci?? del pas entre la filosofia antiga, on tot el que succe??a al cosmos era necessari, cap a la mentalitat judeo-cristiana, on el m??n ??s b??sicament contingent (??s com ??s, per?? podria haver estat d'una altra manera).

Aix??, Sant Tom??s precisa que en els ??ssers contingents, l'exist??ncia no ??s exig??ncia de la seva ess??ncia: ??s, per?? podria no haver estat, mentre que en l' ??sser div??, l'exist??ncia ??s exig??ncia de la seva ess??ncia (acceptant aix?? b??sicament la teoria d'Al-Farabi).

L'ens ??s el singular que posseeix l'??sser, i t??, per tant, ess??ncia i exist??ncia (reuneix el que ??s i el fet d'existir). Tamb?? ??s el que ??s susceptible de coneixement.

Distingeix tamb?? entre subst??ncia i accident, seguint la terminologia d'Arist??til. Subst??ncia ??s all?? al qual correspon no existir en un altre. Sempre est?? en pot??ncia respecte l'acte d'??sser. L' accident ??s all?? que existeix en un altre, i no ??s per ell mateix. Existeix una subst??ncia primera, que seria l'individu, i una subst??ncia segona, que seria pr??piament l'ess??ncia.

L'obra de Tom??s d'Aquino (i de tot el moviment tomista) ??s especialment important perqu??, en comentar aquestes divisions, ha marcat tota la interpretaci?? filos??fica posterior de l'obra d'Arist??til, i la manera com s'ent??n fins i tot avui en dia.

[edita] Teologia

La definici?? que Tom??s d'Aquino fa de D??u ??s una assimilaci?? del motor imm??bil d'Arist??til a la idea de D??u Creador i Provident. Defensa tamb?? una creaci?? del m??n ex nihilo, del no-res, ja que creu que D??u es val de les idees de la seva ment en l'acte de la creaci??.

Tom??s d'Aquino considera que la Teologia ??s l'??ltim dels sabers humans, ja que pressuposa els altres coneixements, ratificant, aix??, la noci?? de Filosofia Primera d'Arist??til. Des d'un punt de vista teol??gic, Sant Tom??s creu que D??u ??s Un, en ess??ncia, per?? una Trinitat en les persones divines.

Rebutja l'argument ontol??gic de Sant Anselm, en considerar-lo a priori, i per tant, sense cap aportaci?? real. Proposa, doncs, un argument a posteriori, m??s f??cil d'entendre i que es basi en la via f??sica, basant-se en el car??cter d'indubtabilitat dels seus raonaments.

Es tracta de les conegudes cinc proves de l'exist??ncia de D??u, que s??n descrites breument a continuaci??:

1. Prova del moviment. Tot moviment o canvi suposa un moviment precedent. ??s inadmissible un moviment infinit, pel que cal un primer motor, al qual res no el mogui (tot t?? principi i final). A aquest primer motor l'anomenem D??u.
2. Per les causes eficients de les coses. Tot efecte pressuposa una causa. No es pot admetre una s??rie infinita d'efectes i causes, aix?? que cal una primera causa eficient: D??u.
3. Per la conting??ncia de les coses. Tot el que rep l'exist??ncia d'un altre ??s contingent, ??s a dir, no necessari. El que ??s contingent no t?? en s?? la necessitat, l'exist??ncia, m??s que per un altre. Aix??, doncs, cal un ??sser necessari en forma absoluta per generar tots els contingents.
4. Pels graus de perfecci??. Les coses no s??n perfectes, per?? participen d'una perfecci??. Necess??riament, ha d'haver-hi un ??sser en qu?? es concentri tota la perfecci??, quelcom que sigui causa de l'??sser, de la bondat, i de totes les perfeccions de qu?? participen els homes i la resta de criatures.
5. Per l'ordre de l'univers. El m??n revela que hi ha una finalitat intel??ligent en l'univers: els ??ssers tendeixen a un b?? que alg?? ha hagut de crear, i pel qual totes les coses naturals siguin ordenades per a si. Aquest ordre no pot estar en la naturalesa, sin?? que ha de provenir d'una intel??lig??ncia ordenadora, D??u.

Aquestes cinc vies per a l'exist??ncia de D??u ha generat molt debat entre els acad??mics. Un primer punt de discussi?? ??s el fet que Sant Tom??s no es refereixi expl??citament a D??u, sin?? que demostra cada una de les propietats que li interessen, i afegeix et hoc dicimus Deum ("i a aix?? l'anomenem D??u"). Es tracta d'una postura fideista o purament racional? Pel que fa a l'an??lisi hermen??utic, cal destacar que en les cinc vies es fan servir moltes termes aristot??lics (especialment en les dues primeres). El quart argument suposa una acceptaci?? impl??cita dels arguments sobre la perfecci?? d'Agust?? d'Hipona i d'Anselm de Canterbury, en una l??nia d'influ??ncia m??s plat??nica.

[edita] Moral

Tom??s d'Aquino se centra m??s en la filosofia d'Arist??til que en l'Evangeli, i en general, m??s en la doctrina dels antics que en els ensenyaments de les Escriptures. A continuaci??, es troba un breu resum de les seves creences m??s notables en cada camp.

• La Llei. La considera la manifestaci?? d'algun B??. No crea el B??, per?? el fa experimentar. El fi que cal perseguir ??s el B??, que ??s la Felicitat.
• Les virtuts teologals. Afegeix Fe, Esperan??a i Caritat, les virtuts teologals, a les ja descrites per Arist??til. La Gr??cia la considera un do atorgat per D??u, que ??s necessari a l'home per poder assolir la Virtut.
• El Mal ??s un defecte o privaci??, producte de la llibertat de l'home. D??u permet el mal per no negar la llibertat de l'home. Per tant, del Mal hom pot arribar al B??.
• Vida moral. La finalitat ??s la felicitat. Distingeix entre la felicitat objectiva: el B?? Suprem, D??u, a qu?? l'home s'ha d'atansar, i la felicitat subjectiva, que ??s la participaci?? del summe B??.
• Moral econ??mica. L'economia ha d'estar relacionada amb la virtut de la Just??cia, i ha d'estar feta per al servei de la moral.
  • Pel que fa a la propietat privada, considera que no procedeix del dret natural, tot i que no s'hi oposa. En tot cas, es tracta d'una funci??, i no d'un dret absolut.
  • En el cas dels beneficis comercials, els considera l??cits sempre que siguin justos. El diner ha de ser improductiu, i ha de ser servir tan sols per pagar coses. Aix??, considera il??cits els interessos que pretenen cobrar els usurers.
• Pol??tica. Creu que l'home est?? dotat d'una sociabilitat natural en la vida, material i espiritual, i que aquesta ??s el fonament de la societat civil. L'autoritat ordena els diversos components de la societat (individu, fam??lia, municipi) en una unitat superior, que ??s l'Estat. Es donen formes de govern justes i tamb?? altres de dolentes: tirania, oligarquia, demag??gia. La llei pol??tica ha de ser: eterna, doncs ha d'estar basada en D??u, i ser fonament del dret, natural, en pert??nyer a la moral de l'home, i positiva, com a llei civil.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Tom??s d'Aquino

• Tom??s d'Aquino a FiloXarxa.
• (angl??s) Entrada de Sant Tom??s a la Stanford Encyclopedia of Philosophy.
• (angl??s) El llegat de Sant Tom??s en moral, pol??tica, i filosofia legal, an??lisi accessible tamb?? des de la Stanford Encyclopedia.
• (angl??s) An??lisi del tomisme, al Jacques Maritain Center (Universitat de Notre Dame).
• (castell??) Corpus Thomisticum, recull de textos i material per a l'estudi de Tom??s d'Aquino.
• (angl??s) Obres de Sant Tom??s al projecte Gutenberg.
• (angl??s) Tom??s d'Aquino a l'Enciclop??dia Cat??lica.