Demagògia

De Viquipèdia

La demagògia (del grec δημαγωγία), segons el concepte d'Aristòtil, és una forma impura de govern democràtic que consisteix en exercir el poder a profit de les masses indisciplinades.

Avui en dia és considera una estratègia política que consisteix en apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda.

També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels demés utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d'un anàlisis de la circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

Polibi la va definir com oclocràcia.

[edita] Formes de demagògia

Fal·làcies Arguments que equivoquen les relacions lògiques entre elements, o bé adopten premises evidentment inacceptables. Per a més detalls, vegeu fal·làcia. Entre elles hi ha la fal·làcia de causa falsa, l'argument circular, l'argument ad hominem i l'apelació a una autoritat irrellevant pel cas que es tracta.

Manipulació del Significat Les paraules, a més d'un sentit dennotatiu, també tenen un sentit connotatiu implícit, aportat pel context i pels coneixements compartits entre elsinterlocutors, que afegeix idees i opinions, moltes vegades de forma menys conscient que en el seu sentit dennotatiu. En l'el·lecció de les paraules, un discurs dennotativament neutre, pot connotar (vegeu connotació) significats addicionals, depenent del seu context i de la seva relació amb la opinió de l'audiència, o els oients del discurs (vegeu interpretació, pragmàtica, significat). D'aquesta manera, els continguts implicats són difícils de refutar.

Omissions Es presenta informació incompleta, extraient possibles problemes, objeccions i dificultats, la qual cosa resulta en la presentació d'una realitat falsejada, sense recórrer directament a la mentida.

Redefinició de la llengua Mitjançant l'eliminació progressiva o l'eliminació de paraules que menyscaven la posició del demagog, intentant modificar o fer desaparèixer la forma de pensar que s'oposa als seus arguments.

Molts exemples d'això es poden veure en literatura (la novel·la 1984 de George Orwell o The Handmaid's Tale (El conte de la criada) de Margaret Atwood. Però també a la realitat i particularment a la política.

Tàctica de despistament Consisteix en desviar la discussió des d'un punt delicat pel demagog cap a algun tema que domini o on presenta alguna avantatge enfront el seu oponent o contrincant. No es respon directament a les preguntes o als desafiaments.

Estadística fora de context Consisteix en utilitzar dades numèriques per recolzar una hipòtesis o afirmació, però que estant fora de context no reflecteixen la realitat. Aquí també compte l'ús tendenciós d'estadístiques, també conegut com a demagògia numèrica.

Dimonització Consisteix en associar una idea o grup de persones amb valors negatius, fins que aquesta idea o grup de persones siguin vistos negativament.

Fals dilema També conegut com a falsa dicotomia, fa referència a una situació on dos punts de vista alternatius són presentats com a les úniques opcions polítiques. Com per exemple el típic: "estàs amb mi o contra mi". Suposa una definició simplista de la realitat i d'aquesta forma s'aconsegueix considerar les demés possibilitats.