Fal·làcia
De Viquipèdia
Una fal·làcia és un argument retòric que, a diferència de l'entimema i de l'axioma, és completament fals. És a dir, mai no pot ser vertader. En ocasions, una fal·làcia pot tenir estructura de sil·logisme.
Es diferencia de l'entimema en que aquest pot estar basat en probabilitats, mentre que la fal·làcia és sempre, i sense cap mena de dubte, un argument fals, no possible. Aristòtil sol mencionar com a fal·làcies bastants arguments dels sofistes. Una fal·làcia podria ser per exemple: "Dos i dos són tres" o "tots els homes d'aquella comunitat són estúpids" (seria generalitzar sense demostració, dir un argument molt poc obvi).
A vegades, en argot col·loquial, s'utilitza despectivament la paraula fal·làcia per tal de descriure una frase que és (o, com a mínim, sembla) una mentida evident per al qui la critica: "T'està explicant una fal·làcia per tal de presumir davant teu".
Els sil·logismes foren estudiats per Aristòtil, Sant Tomàs d'Aquino i altres pensadors de l'antiguitat i l'edat mitjana.
Més informació
