1984 (llibre)
De Viquipèdia
1984 (Nineteen Eighty-Four en anglès) és una novel·la política escrita per George Orwell l'any 1948. Es tracta d'una narració emmarcada en una distopia en la qual un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l'invididu. Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat ja que la vigilància dels individus en tots els moments de la seva existència, fins i tot en la seva intimitat, revela a l'Estat qualsevol detall.
Aquest llibre introdueix el concepte del Gran Germà, un líder sempre present i que tot ho pot veure i controlar a través de monitors ("tele-pantalles") situats a totes les habitacions; l'Habitació 101, la Policia del Pensament, i la Novaparla (la llengua que fan servir els buròcrates i polítics per mantenir controlada la població, suprimint les subtileses que poden esdevenir perilloses o ambigües del llenguatge i substituint-les per una simplicitat malintencionada). 1984 va tenir un bon nombre de vendes des del començament, i avui en dia segueix sent un dels llibres més influents del segle XX.
Juntament amb la societat de la novel·la Un món feliç d'Aldous Huxley, el món de malson descrit a 1984 constitueix una de les obres més citades i conegudes de la ficció distòpica de la literatura anglesa. Ha estat traduït a moltes llengües i la seva terminologia particular ha trobat el seu lloc en els debats socials i polítics sobre privadesa. El neologisme "orwellià" és emprat per descriure accions o organitzacions que d'una o altra manera recorden a la societat que apareix al llibre.
Taula de continguts |
[edita] Història de la novel·la
[edita] El títol
La novel·la va ser escrita per George Orwell sota el títol de treball de L'últim home a Europa (The Last Man in Europe en anglés). No obstant això, els editors, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, on va ser llençat el llibre de manera simultània, van canviar el nom a Mil nou-cents vuitanta-quatre per motius comercials. En aquell any transcorre l'acció narrada en el llibre. Publicat inicialment el 8 de Juny del 1949, la suma de la novel·la va ser escrita per Orwell a l'illa de Jura, a Escòcia, el 1948, tot i que Orwell havia estat escrivint petites parts des del 1945.
1984 és el resultat d'intercanviar la posició dels dos últims dígits de la data en què es va escriure el llibre, 1948.
[edita] Argument
La novel·la és una descripció analítica dels règimens totalitaris amb un final desolador. El personatge principal és Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat (un dels quatre ministeris que hi ha) reescrivint la Història permanentment i inventant herois.
Els ministeris són els següents:
- El Ministeri de l'Amor, s'ocupa dels càstics i la tortura.
- El Ministeri de la Pau, s'encarrega d'assumptes relacionats amb la guerra i amb fer que aquesta sigui permanent.
- El Ministeri de l'Abundància, encarregat dels assumptes relacionats amb l'economia i d'aconseguir que la gent visqui sempre al límit de la subsistència.
- El Ministeri de la Veritat, es dedica a reescriure la història, perquè les prediccions del Gran Germà coincideixin amb la realitat, a través del falsejamient a posterioritat de les dites prediccions als mitjans de comunicació.
Winston Smith viu al Londres d'un virtual 1984, en un món dividit en tres superpotències: Eurasia, Eastàsia (1984) (Àsia Oriental) i Oceania, on imperen, respectivament, el neoboltxevisme, l'"adoració de la mort" i l'Ingsoc, acrònim anglés per a "socialisme anglés".
El Germà Gran supleix qualsevol personatge polític: ell és el comandant en cap, el guardià de la societat, el déu pagà i el jutge suprem. Ell és l'encarnació dels ideals del Partit, el Partit ubicu, únic i todopoderós que vigila sense descans. El Partit al qual han de pertànyer totes les persones. Només se salven els "prols"; ells no fan compte i tenen drets com els animals (de fet, la Policia del Pensament amb prou feines els vigila: "als prols se'ls permet la llibertat intel·lectual perquè no tenen cap intel·lecte"). Ni tan sols la família està per damunt de la seva presència. És comú la denúncia de fills petits als seus propis pares per trair al Partit. Irònicament, Orwell insinua la possibilitat que ja ni tan sols sigui una persona real, sinó una simple icona propagandística.
Després d'anys treballant per al Ministeri de la Veritat, Winston esdevé conscient que els retocs de la història en els quals consisteix la seva feina són només una part de la gran farsa en la qual es basa el seu govern, i troba l'amor d'una jove rebel, encarnant així una resistència de dos contra una societat que es vigila a ella mateixa.
Junts creuen afiliar-se a la Germandat, un suposat grup de Resistència dirigit per Emmanuel Goldstein —un personatge gairebé tan ubicu i omnipresent com el mateix Germà Gran, l'Enemic del Poble i escriptor de El Llibre, el qual el protagonista llegeix fins que arriba a comprendre els mecanismes del doblepensar, eina base de dominació del Partit—, i que és en realitat un més dels instruments de control del Partit.
A través d'una història intricada, amb temes com el rentat de cervell, el lenguatge, la psicologia i la inventiva encaminats al control fisic i mental dels individus, l'educació totalitària de la joventut, etcètera, Orwell relata la història tràgica i aparentment emancipadora de Winston Smith i Júlia, tractant de derrocar un sistema on la intimitat i el lliure pensament no existeixen, ni tan sols es coneixen.
Després d'haver sigut derrotat pel sistema i alliberat, Winston Smith es troba en un bar, mirant a la televisió una més de les noticies manipulades que s'emeten contínuament segons la conveniència del Gran Germà. La novel·la acaba així:
| « | Dues llàgrimes, perfumades de ginebra li van relliscar per les galtes. Però tot estava ja arreglat, tot assolia la perfecció, la lluita s'havia acabat. S'havia vençut a ell mateix definitivament. Estimava el Germà Gran. | » |
[edita] Context històric de la novel·la
1984 presenta una extrapolació de pràctiques de la Unió Soviètica i de l'Alemanya Nazi, a més d'experieècies d'Orwell a la Guerra d'Espanya (especialment les successos de Maig del 1937, que ell descriu a la seva obra Homenatge a Catalunya).
- L'"IngSoc", la ideologia de l'estat totalitari en el qual transcorre la novel·la, és una corrupció de"socialisme anglés". Aquesta ideología està, en principi, oberta a totes les races, ja que en el seu emblema es donen la mà un home blanc i un home negre sobre una "V".
- La "V" de l'emblema de l'IngSoc és una paròdia de la V de la victòria utilitzada pels aliats en la Segona Guerra Mundial. Aquesta V s'utilitza també a l'envàs dels Cigarrets de la Victòria i de la Ginebra de la Victòria.
- La "reescriptura del passat", treball de Winston Smith al Ministeri de la Veritat, era pràctica habitual a la URSS (Vegeu Fotografies trucades a la URSS), a més de les mentides habituals en la propaganda de guerra.
- El Germà Gran és una còpia, fins i tot en els detalls físics, del personatge al culte a la personalitat de Stalin.
- Emmanuel Goldstein, l'Enemic del Poble, està inspirat en Lev Trotsky, essent comunes a ambdós personatges, el real i el creat per Orwell, les següents característiques:
- Ambdós van participar i van ser personatges importants en les primeres etapes revolucionàries.
- La descripció de l'aspecte físic de Goldstein coincideix amb la de Trotsky.
- Goldstein i Trotsky són cognoms jueus, però la referència més òbvia és que el vertader cognom de Trotsky era Bronstein.
- La persecució al trotskisme en la URSS inspira els Dos Minuts d'Odi en la novel·la.
- El canvi d'aliances entre les superpotències és una caricatura del Pacte Molotov-Ribbentrop, que va aïllar la URSS amb l'Alemanya Nazi, i la ruptura d'aquest pacte per sorpresa amb l'Operació Barbaroja. Els comunistes obedients a Moscou van estar obligats, entre l'agost del 1939 i el juny del 1941, a acusar com a agressors els aliats i defensar la política exterior nazi, revertint immediatament aquesta posició a partir de la invasió nazi de la URSS.
- Winston Smith és un acudit històric, ja que Winston, quan es va escriure la novel·la, era una al·lusió a Winston Churchill, i Smith és el més común dels cognoms anglosaxons.
- L'Habitació 101 és una referència al Despatx 101 que Orwell va ocupar mentre treballava per a la BBC durant la Segona Guerra Mundial.
- Les Bombes voladores són una referència a les V-1 i V-2 alemanyes.
- L'uniforme negre del partit interior que vesteix O´Brien es deu a l'uniforme negre que usaven els membres de les SS alemanyes.
- L'uniforme blau que usen els membres del partit exterior està relacionat amb l'uniforme blau que feien servir els membres de la Falange Espanyola.
[edita] Adaptacions cinematogràfiques
Han estat realitzats dos intents de portar la novel·la al cinema amb el mateix títol més altres adaptacions i inspiracions menors.
- El 1956 Michael Anderson va dirigir la primera adaptació al cinema amb Edmond O'Brien en el paper de Winston Smith i Jan Sterling com a Júlia.
- El 1984 Michael Radford en va realitzar la segona. Té en el repartiment John Hurt com a Winston Smith, Richard Burton com a O'Brien i Suzanna Hamilton com a Júlia.
[edita] Vegeu també
- Distopia
- George Orwell
- Homenatge a Catalunya
- La rebel·lió dels animals
- Un món feliç
- Farenheit 451
- Ray Bradbury
- Aldous Huxley
