Un món feliç

De Viquipèdia

Un món feliç (Brave New World, en la seva versió original) és una novel·la d'Aldous Huxley. Es tracta d'una distopia o utopia inversa per criticar el present.

Transcorre a Londres el 2540 d.C. i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament durant el son que junts provoquen un fort canvi social. Huxley respon a aquest llibre amb una revaloració en forma d'assaig anomenada Brave New World revisited (Nova visita a un món feliç) (1958), i amb la seva novel·la final, anomenada Island (L'illa) (1962).

[edita] Argument

Les persones del futur busquen la diversió a partir de la droga (soma), el consumisme i el sexe i han elimita les possibles fonts de patiment, com la família o l'amor. L'Estat controla la vida dels individus i els classifica en diferents classes socials rígides, amb funcions ben determinades i poc marge per a la llibertat.

La trama se centra en una parella que viatja al món dels "salvatges" i comença a qüestionar els fonaments de la societat ordenada. Un fill salvatge torna amb ells a la societat del consum, però acaba suïcidant-se en veure que la felicitat estatal és falsa. El protagonista acaba exiliat per no voler seguir les normes socials.

[edita] Interpretació

En un Estat únic on tot està ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor són el més necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utòpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.

Apareixen referències a esdveniments i personatges històrics reals, com els líders del marxisme, Henry Ford o institucions britàniques. Critica la industrialització excessiva i el paper arrogant de l'Estat que es creu capaça de decidir pels ciutadans.