Isabel de Villena
De Viquip??dia
Isabel de Villena va n??ixer, segurament a Val??ncia, el 1430. Va ser filla bastarda d'Enric de Villena, noble castell?? de la casa dels Trast??mares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven a Alfons el Magn??nim. El 1445 va professar en el convent de la Sant??ssima Trinitat de les clarisses de Val??ncia, on seria nomenada abadessa el 1463.
Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel??lectual. Isabel de Villena ??s la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, v??ctima d'una epid??mia que assol?? Val??ncia l'any 1490.
L'??nica obra que s'ha conservat d'ella ??s Vita Christi, publicada a Val??ncia el 1497 per l'abadessa que la va substituir.
Taula de continguts |
[edita] Obra: Vita Christi
Vita Christi ??s una vida de Jesucrist escrita amb el prop??sit d'il??lustrar les monges del seu convent. La seua originalitat rau en el fet que l'autora ??s capa?? d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginaci?? i el seu punt de vista femen??. Aix??, el que havia de ser una vida de Crist, esdev?? en les seues mans la vida de la Mare de D??u: el llibre comen??a i acaba amb el naixement de la Verge i la seua assumpci?? al cel.
[edita] La senzillesa de l'estil
El que m??s destaca de l'estil d'Isabel de Villena ??s la utilitzaci?? d'un llenguatge senzill??ssim. Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensi?? per al p??blic a qui destinava la seua obra.
Contrastant amb les senzilles escenes dom??stiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerim??nies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia.
S'ha de remarcar tamb?? la seua t??cnica amplificadora: t?? una rara habilitat per a redactar cap??tols sencers del seu llibre a partir d'un sol versicle de l'Evangeli, bastint-ne la resta amb la seua prodigiosa imaginaci??.
[edita] Obra femenina o feminista?
La feminitat va ser triada deliberadament i apareix a cada p??gina:
- Les aut??ntiques protagonistes del llibre s??n les dones.
- Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribu??ts a l'emotivitat del car??cter femen??: la predilecci?? per l'??s dels diminutius, la magnificaci?? de la maternitat i del tracte afectu??s amb els infants, la vehem??ncia amb qu?? s'expressa el dolor, el gust per la vida dom??stica, la complicitat i la intimitat entre les dones.
- La coqueteria que es fa palesa en la descripci?? de la pompa i el luxe.
Per?? el que m??s s'ha discutit ??s si sor Isabel, a m??s de fer una obra "femenina", va fer tamb?? una obra "feminista". ??s molt comprom??s considerar feminista una dona del segle XV, per?? pareix obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la misog??nia que impregna tota la literatura medieval. Jaume Roig, l'autor del llibre m??s mis??gin de la nostra literatura, mantenia una intensa relaci?? amb el convent de la Trinitat (era el metge). Sor Isabel devia con??ixer el llibre i la tradici?? que pretenia continuar i volgu?? fer del seu Vita Christi una resposta a l'Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:
- Si els mis??gins afirmen que la dona ??s voluble, sor Isabel fa volubles als homes i fermes les dones.
- Si els mis??gins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora la considera santa, i confegir?? una tirallonga de dones honestes.
- L'autora assenyala cont??nuament la predilecci?? de Jes??s pel sexe femen??.
- Fins i tot el mateix Jesucrist condemna expl??citament la misog??nia i els mis??gins.
Si entenem per feminisme la defensa de la dona, no hi ha dubte que sor Isabel de Villena pot ser considerada com a tal, abans de l'exist??ncia del feminisme com a moviment organitzat.
