Jaume Roig
De Viquipèdia
Jaume Roig (Començaments segle XV, València - 1478, Benimàmet) Metge de prestigi social i professional a la València del seu temps, Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana medieval, que ell mateix titulà Espill, paraula propia del valencià (ca. 1460).
Els orígens familiars de Jaume Roig el relacionen amb Catalunya, ja que el seu besavi havia nascut a Mataró, i amb els estaments del poder municipal de la ciutat del Túria. El seu besavi, que es va instal·lar a València a començaments del segle XIV, consta com a jurat de la ciutat. El seu avi Pere Roig, notari de professió, va ser síndic de València i administrador de l'hospital de Sant Llàtzer. El seu pare, el metge Jaume Roig anomenat “lo vell”, fou conseller de la ciutat i examinador de metges.
Jaume Roig “lo jove” devia néixer a València a començaments del segle XV. Mestre en medicina, probablement va estudiar a Lleida, fundada cap a l'any 1300 pel rei Jaume II, anomenat el Just. El seu prestigi social, heretat de la família, i la seva competència professional el van portar a ser metge de la monarquia, del municipi i dels estaments religiosos de la seva ciutat natal. Consta com a examinador de metges –i en alguns anys també de cirurgians– el 1434, 1436, 1440, 1450, 1463, 1466, 1468, 1474 i 1477. El 1436 va formar part de la comissió que el municipi va crear per seleccionar el primer dels tribunals que, des d'aleshores, haurien d'examinar els veterinaris. Va ser administrador i metge visitador de malalts de l‘Hospital d'en Clapers des de 1450 fins a la seva mort, que va ser metge de l'Hospital d'en Bou (1466) i metge, administrador, majordom i diputat de l'Hospital dels Innocents (1452-1478), dedicat a l'atenció dels malalts mentals. Va ser conseller de València el 1456. Vinculat professionalment amb la corona catalanoaragonesa, era des de 1446, metge de la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, la mort de la qual va certificar el 1458. El 1469 estigué vinculat al servei de Joan II, conegut com Joan el Gran. Va col·laborar amb diversos convents i esglésies de València. Així, va portar el llibre de comptes de fàbrica de la parròquia de Sant Nicolau des del 1455; va ser benefactor del convent de la Trinitat (on va ser abadessa més tard Isabel de Villena) i va intervenir en les obres de la seva construcció en nom de la reina Maria (1456). El 1448 consta com a metge del Reial Convent de Predicadors.
El 1443, Jaume Roig es va casar amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills, tres nois i tres noies, la meitat dels quals es van vestir els hàbits. La seva esposa va morir abans de 1460, ja que a l'Espill s’hi refereix com a difunta. Roig va arribar a tenir un bon patrimoni: diverses propietats a València (quatre cases a la ciutat i diversos terrenys a prop) i d'altres béns, entre els quals és destacable la seva biblioteca amb 59 volums, la majoria dels quals són de medicina i testimoni de la seva formació universitària. La valoració professional del metge Jaume Roig i el seu èxit social i econòmic són un exemple més del triomf que va obtenir entre totes les capes socials la nova medicina escolàstica, que es va implantar per tota l'Europa llatina a partir del segle XIII.
El cantant Raimon (Clàssics i no, Picap 2003) va musicar el fragment de l'Espill que explica com unes hostaleres de París donaven als seus clients carn humana per menjar. El motiu folclòric és la trama argumental del musical Sweeney Todd, de Stephen Sondheim (1979).
[edita] Bibliografia
- Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Història de la cultura catalana. L’esplendor medieval (segles XI–XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
- Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
- Carré, Antònia. "La biblioteca del metge Jaume Roig". Anuari de Filologia, Universitat de Barcelona, vol. XVI, any 1993, secció C, número 4: 23–36.
- Carré, Antònia. "L'Espill de Jaume Roig: bibliografia comentada", en Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, fascicle 15, (2001): 383–414.
- Carré, Antònia. Jaume Roig, Espill. Edició, traducció i comentaris d'—. Barcelona: Quaderns Crema, 2006.
- Chiner Gimeno, Jaime J. "Del testamento e inventario de bienes de Jaume Roig al autor del manuscrito del Spill. Documentos y nuevas hipótesis". Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIV (1993-94), 1995: 173–230.
- Delgado-Librero, María Celeste. "Jaume Roig's Spill: A Diplomatic Edition and an English Translation of Ms. Vat. Lat. 4806." Diss. U of Virginia, 2003.
- Hauf, Albert. "De l'Speculum Humanae Salvatoriis a l'Spill de Jaume Roig: itinerari especular i figural". Estudis Romànics, XXIII (2001): 173–219.
- Peirats Navarro, Anna I. Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004.
- Solomon, Michael. The Literature of Misogyny in Medieval Spain: the Arcipreste de Talavera and the Spill. New York: Cambridge University Press, 1997.
- Wacks, David. "Reading Jaume Roig's Spill and the Libro de buen amor in the Iberian maqâma tradition." Bulletin of Spanish Studies 83.5 (2006): 597-616.
