Albert Guillem Hauf i Valls
De Viquipèdia
Albert Guillem Hauf i Valls (Sóller, Mallorca, 1938) és un filòleg, historiador de la literatura i crític literari mallorquí. És un destacat especialista en literatura medieval catalana i provençal.
Es llicencià en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, amb una beca de la Fundació Joan March. La seua tesina de llicenciatura va consistir en l'edició del text aragonés del Tractat d'Agricultura de Pal·ladi Rutili Emilià. En la mateixa universitat es doctorà, sota la direcció del professor Martí de Riquer, amb una tesi sobre la Vita Christi, obra del català Francesc Eiximenis, i la tradició medieval de les Vitae Christi. Aquest treball va meréixer el Premi Nicolau d'Olwer 1977 de l'IEC.
El 1964 marxà a la Universitat de Cardiff (Gal·les) com a lector de castellà i català. Hi va romandre, ja com a professor i després com a catedràtic d'Estudis Hispànics. Allà va engegar cursos de llengua i literatura catalanes. Les desavinences amb la política de la primera ministra britànica Margaret Thatcher l'impulsaren a abandonar el Regne Unit el 1987, any en que arriba a la Universitat de València, on és catedràtic de Filologia Catalana fins a l'actualitat.
Des de 1992 ha dirigit diferents projectes d'investigació finançats pel Ministeri de Cultura espanyol i per la Conselleria de Cultura valenciana, en particular sobre la literatura del Segle d'Or valencià. Fins al moment (2007) ha dirigit setze tesis doctorals. Ha organitzat diversos congressos i trobades acadèmiques: L'ambient cultural a la València de la segona meitat del segle XV, Tirant lo Blanc i els seus traductors, Tirant lo Blanc, Jaume I, Ausiàs Marc, Lectures d'Ausiàs Marc, Joan Roís de Corella, La historiografia medieval, etc.
És membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser fundador i president de la Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
A més, ha sigut membre de l'Institut Valencià d'Estudis i Investigació (succeint Joan Fuster), de la Junta Directiva de l'Anglo-Catalan Society (1973-1978), del Claustre de la Universitat de València (1995-2001); del Real Patronato de la Biblioteca Nacional de Madrid (1995-1997); del Patronat Mossèn Alcover (2001); del jurat dels Premis Octubre Joan Fuster d'Assaig (1989 i 1991) i dels Premios Nacionales de las Letras del Ministerio de Cultura (Assaig, 1991 i 1992; Novel·la, 1993; Literatura, 1998); de la comissió editora de les obres de Francesc Eiximenis; de la comissió editora de les obres de Ramon Llull; del consell de redacció de les revistes Estudis Romànics, Caplletra, Llengua i Literatura; del comité editor d'ELLC; del consell assessor de Révue d'Études Catalanes (França), Tesserae (Regne Unit), Catalan Review (Estats Units), Afers, Studia Philologica Valentina i Ausa.
