Literatura occitana

De Viquip??dia

La Literatura occitana ??s la literatura feta en llengua occitana.

Taula de continguts 1 Or??gens 2 Els trobadors 3 La primera prosa i teatre 4 El segle XIV i el Gai Saber 5 Els segles XV i XVI 6 La decad??ncia (s. XVII-XVIII) 7 Literatura prefelibrenca 8 El segle XIX 9 Segle XX 10 Refer??ncies 11 Enlla??os

[edita] Or??gens

Els primers texts en occit?? aparegueren en el segle XI: una Passi?? i Vida de Sent L??ger a Clarmont d'Alv??rnia; l'Evang??li de Sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha const??ncia escrita. La primera obra sencera conservada en occit?? fou la Can??on de Santa Fe d'Agen, datada del 1030-1070, i de caire hagiogr??fic.

[edita] Els trobadors

Cap al 1100 nasqu?? el trobar a la cort de Poitiers, influ??t pel z??jel andal??s de Ibn Quzman i el vers occit??. Es podia distingir el trobar leu, de caire elegant i aristocr??tic, i el trobar clus, de caire pedant. Entre els principals trobadors i poetes conv?? destacar el duc d'Aquit??nia Guillem IX de Poitiers, qui cant?? l'amor cort??s; Jaufr?? Rudel (fl. 1147) de Blaia (Guiana) que cant?? els amors ad??lters a Vida; Marcabr?? (fl. 1129-1150) de Poitiers, poeta de l'amor pur i de la dona, invent?? les pastorel??las i s'especialitz?? en el trobar clus. Deixebles seus serien els gascons P??ire de Valeria, Alegret, Cercamon i Bernart Mart??.

Cap al 1150 aparegu?? el trobar ric, de caire aristocr??tic i espiritual, amb influ??ncies de la tem??tica arturiana (c??ltica) i la introducci?? del senhal. Els principals poetes d'aquest nou per??ode foren el proven??al Raimbaut d'Aurenja (1155-1173), mestre del perigordi?? Guiraut de Bornelh (fl. 1170-mort el 1221) considerat el gran mestre dels trobadors i del qui es conserven 77 peces de caire popular; la Comtessa de Dia (fl. 1160) qui escriv?? cinc can??ons en valentin??s; P??ire d'Alvernha (1130-1180), poeta d'ofici i mestre de Dante Allighieri; Richart de Berbezilh (s. XII), trobador de la Charenta; Bernat de Ventadorn (fl. 1155-mort el 1180), tolos?? i cantor de l'amor passional de caire tir??nic; els perigordians Bertran de Born (1140-1188?), autor de sirventesos guerrers per als Plantagenet de Gascunya, i Arnaut Daniel (fl. 1180), autor d'un onirisme passional el monjo d'Orlhac P??ire de Vic, el tolos?? P??ire Vidal (m. 1204) amb els poemes Na loba i Na vierna, dedicat a la Proven??a; el llemos?? Gaucelm Faidit (fl. 1185) autor de 70 peces on destaquen el planh i l'amor al pa??s natal, i Girard de Rosselhon (fl. 1180), autor d'epopeies a Lemosin.

[edita] La primera prosa i teatre

Les primeres peces en prosa occitana foren la Chanson d'Antiocha (1130) de Gregori Bochada, la traducci?? del Codi de Justini?? I, datada del 1149, l'Alexandre d'Alberic (data del 1120-1130) i Daurel e Beron (entre 1170 i 1200), can???? de gesta alverneso-llemosina.

Durant el segle XIII la literatura occitana, malgrat la desfeta pol??tica, es desenvolup?? i assol?? grans nivells. Grans autors i obres de l'??poca s??n Dels aus??ls ca??adors, tractat de Daude de Prada compost a Rod??s; l'itali?? Sord??l (fl. 1229-1246), darrer enamorat p??blic; el narbonenc Guiraut Riquier (fl. 1254-1282), autor de pastorel??les; el catal?? Cerver?? de Girona (fl. 1252-1258); el tolos?? Guilhem Montanhagol (fl. 1233-1258), defensor de l'amor cort??s; l'epopeia nacional de resist??ncia antifrancesa Can??on de la Crosada, composta entre Guilhem de Tudela (fl. 1210-1214) i P??ire Cardenal (1180-1278) autor tamb?? de Raimond i Predican??a; les novel??les Lo chast??l d'amors, Fierabras i Lo roman?? de la Filomena, compostes entre 1230 i 1240; Bertran de Marselha, autor de la Vida de Santa Enimia; la primera mostra de text llarg teatral en occit??, el misteri Esponsalizi de N??stra D??na Senta Maria Verges e de Sant Jos??p, datada del 1280; Amanieu de Sescars, autor de la prosa did??ctica Ensenhaments; Arnaud de Carcass??s, autor de les famoses novel??les occitanes Flamenca (1240-1250) i Nov?? del papagai (1276), tradu??des a molts idiomes; Matfre Ermengau (mort el 1322), autor de la prosa did??ctica Lo breviari d'amor (1288) i Uc Faidit, autor el 1240 d'unes regles de trobar, Donats proven??als.

Per altra banda, durant els segles XII i XIII l'occit?? fou la llengua administrativa dels comtats de Tolosa i Gascunya, aix?? com llengua de cort de les diferents prov??ncies occitanes, de manera que es conserven molts documents p??blics, contractes entre particulars, juraments i d'altres redactats en occit??.

[edita] El segle XIV i el Gai Saber

El 1323 fou creat a Tolosa de Llenguadoc el Consistori del Gai Saber pel roergu??s Raimond de Cornet (fl. 1323-1326), autor el 1324 d'una Doctrina de trobar, per tal de mantenir les arts i formes po??tiques dels antics trobadors occitans i que no es perdessin. Se li uniren Arnaud Vidal (fl. 1305-1324), el primer poeta florejat, i el proven??al Guilhem de la Barra (fl. 1318), fundadors de la Sobregaia Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, de la qual en formaren part un donzel (Bernat de Panasac), dos banauers, dos mercaders i un notari. La dama Clemen??a Isaura els va subvencionar, segons la imaginaci?? popular, amb el fabul??s ???tresor c??tar???.

El 1356 Guilh??m Molini??r escriv?? les Leys d'amor, on s'hi establiren les normes ling????stiques i estil??stiques que s'havien d'emprar a les competicions po??tiques, anomenades Jocs Florals. D'antuvi hi destacarien els poetes Guilhem d'Alamand, P??ire Duran i P??ire de Landils. D'altres autors importants del per??ode foren Bertrand Boysset, autor de Lo roman d'Arles (1370) i Raimond Feraud (m. 1325) amb la Vida de Sant Honorat (1285), aix?? com l'obra ??pica an??nima Roland a Saragosse e Ronsasvals (1398) i el poema did??ctic d'un jueu occit??, Esther (1322). Tamb?? destacaria durant el segle XIV la literatura dels heretges valdesos, escrita en occit??, on destaquen la Noble Lei??on, Lo Novel Sermon, Lo Paire Eternal, L'Avang??li de Li Quatre Semen?? i Lo Despreci del Mond.

Durant aquesta ??poca tamb?? destacaren els llibres de sants, Vida del glori??s Sant Franc??s (1300-1350), Vida de Sant Auzi??s e Santa Delfina (1378), Vida de Santa Doucilina i Barlaam e Josafat a Albi. Del segle XV pertany la literatura sacra Garda??ons de N??stra Dona i Tractat dels noms de la Maire de Dieu. D'altres s??n el Libre de memorias (1386-1390) de Jacme Mascaron i els Cap??tols de Pau e Estatuts Mar??tims de Marselha. Entre el 1253 i el 1442 es compos?? la Cr??nica Gascona. D'altres cr??niques es formaren a Llemotges, Montpellier i al Comtat de Foix, aix?? com la compilaci?? enciclop??dica de ci??ncies naturals Elucidari de las propietats de totas r??ns naturals (1250). Tamb?? es desenvolup?? el teatre occit?? entre el 1371 i el 1475, amb els misteris, jocs i passions com els Misteris Rouergats i el J??c de Santa Agn??s.

[edita] Els segles XV i XVI

El desenvolupament de la llengua vindr?? marcat per l'Edicte de Villers-Cotter??ts (Picardia) del 15 d'agost de 1539, pel qual, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibeix l'??s als escrits judicials i a l'administraci?? de qualsevol llengua que no sigui el vulgare fran??ois. Aix?? no sols incloia el llat??, sin?? tamb?? les lleng??es vernacles, principalment l'occit??, ja que tenia tradici?? d'oficialitat a les terres d'oc. Per?? ja al Delfinat el 2 de novembre del 1531 el Parlament de Grenoble orden?? que els documents fossin redactats in vulgare sermone. Al Llenguadoc es va ordenar el 28 de mar?? del 1533 que els contractes es redactessin in lingua vulgare. Endem??s, els parlaments creats en el segle XV escriviren ja llurs actes en franc??s: el de Tolosa des del 1444, el de Bordeus el 1463 (quan estigu?? sota els anglesos el 1451, foren redactades en gasc??), el d'Ais de Proven??a el 1501 (on els funcionaris principals eren francesos). Aix??, el franc??s s'escamparia mitjan??ant l'administraci?? judicial i a trav??s del notariat.

El segle XV i XVI foren importants en la difusi?? liter??ria merc?? la invenci?? de la impremta. A Occit??nia destacarien les de La Reula (1503), Bordeus (1517), Clarmont (1518), Montalban (1526) i Tolosa (1527), dirigida per Guilhem Pelhissier. Tamb?? s'introduirien les formes i modes italianes, com el sonet, que poc a poc anaren substitu??nt les formes i tem??tiques de l'??poca dels trobadors. D'aquesta manera s'imprimiren els primers texts occitans:

• Psaumes de David, d'Arnaud de Salette (1583)
• Cl??udi Regin, bisbe d'Auloron, tradueix els evangelis al bearn??s (1568).
• De abaco, de Franc??s Pelh??s, a Tor?? (1492).
• Opera nova d'arismethica, de F. Fulconis, a Li?? (1562).
• Le carrateyron, a Ais de Proven??a; Las nomparelhas receptas i Las ordenansas et costumas del Libre Blanc, a Tolosa (1555).
• Lucidari (1502) i Vida del nostre salvador (1514).
• Los estatuts de la devota et antiqua confrayria de N??stra Dama (1515).
• Doctrinal de sapiensa de Guiu de Royes (1504).
• Meygra entrepesa (Magra empresa) del c??mic Ant??ni d'Arena (1537).
• Di??leg de les nimfes, sonets gascons de Sal??lusti de Bartas (1578).
• Vida dels m??s c??lebres et antics poetas proven??als de Joan de N??stra Dama (1575).
• Contradiccions d'amor i Bella vellesa de Robert Ruffi, arxiver del dictador marsell??s Calssaux (1580).
• Com??dia del Seigne Peyre et Seigne Jovann teatre popular de Montelaimar (1576).

Com a autors cal destacar Lo??s Belaud de la Belaudi??ra (1543-1588), Miqu??u Tronc (1580?-1600), el marsell??s P??ire Pau (1554-1615), seguidor de Belaud de la Belaudi??ra, el panfletista nimenc Guilhem Rebol (1564-1611); Auger Gailhard (n. 1540) autor de Libre Gras (1581) i Lou Banquet (1587); i el gasc?? P??ir de Garr??s (1525-1581), patriota ling????stic, considerat el pare del gasc?? modern, i el dalfin??s de Grenoble Laurent de Brian??on (s. XVI), amb Lo banquet de la Faye i Lo batifel de la Gisen.

[edita] La decad??ncia (s. XVII-XVIII)

El 1640 es funda l'Acad??mia dels Llanternistes, partid??ria d'escriure en un occit?? floralenc, per Bertran Larada, Greg??ri de Barutel, Mainard i altres. Tanmateix, els grans valors occitans s'expressen en franc??s: Pierre Gassendi, Blaise Pascal, Pierre de Fermat, etc. Entre la migrada producci?? occitana de l'??poca, cal destacar l'Eneido burlesco o Virgili deguisat (1648) de Joan de Val??s; Bouquet bigarr?? (1608) d'Honor?? Meyner de Pertuis; Au r??i, elegia proven??ala sus la patz facha (1609) de Bertomiu Deborna; Pastorade gascoue (1610) de Joan de Garros, composta a la mort d'Enric IV de Fran??a; Di??leg dys Mousos (1633) de Despuech, de Tolosa, defensa de l'??s de la llengua vernacla contra el franc??s occitanista: L'Eneido de Virgilio, libro quatri??me, revestit de naou ?? habilhat a la brulesco (1652) pel p. Bergoing, a Narbona; La bugado proven??alo vont?? cadun l'y a panouchoun (1649), recull del franc??s Roize; La Perlo dey Musos et coumedi??s prouvensalos (1655) de Gaspard Zerbin d'Ais; L'embarras de la fieiro de Beaucaire (1657) de Joan Miqu??l de Nimes; Hist??ria de Pepezuc (1616) de Bonnet de Besiers, com??dia teatral descordada i fanfarrona; Pastoral del pastor Celidor e Florimonde, la seva pastora (1629), an??nim; Pastorale del berge Silvestre (1650) i Mariages rabillez (1647) de Micheille.

Entre els autors consagrats, cal destacar l'advocat gasc?? establit a Tolosa Bertran Larada (1581-1608), deixeble de Ronsard i amic de Godolin, mestre del sonet; el proven??al Claudi Brueys (fl. 1595-1628), el gasc?? armanyagu??s Guilhem Ader (1570-1638), P??ire Godolin (1580-1649), creador de la nova escola tolosana, l'??nic gran autor occit?? del per??ode, el montpeller?? Isaac Despuech Sage (1583-1642), l'agen??s Franc??s de Cort??te (1586-1667), autor de teatre influ??t per Jean Racine, Jacob de Gassion (1578-1635), metge bearn??s de Montpellierr; el gasc?? Lois Baron (1612-1663), Joan Palaprat (1650-1721); Franc??s Blanc La Goutte (1670-1742) de Grenoble, Joan Millet (mort el 1675) de Grenoble; i Andr?? Menilgrand (s. XVIII) dalfin??s; el gasc?? Joan Giraud d'Astros (1594-1648), P??ire Rosset (1626-1684) autor de les peces de teatre, i el dramaturg Bedout.

Despr??s d'aquesta generaci?? d'autors, la llengua occitana nom??s s'emprar?? en composicions com nadales i proclames de carnaval. En nadales destacar?? el compositor Nicolau Sab??li (1614-1675), recollides el 1660 i que foren emprades per musicar l'himne occit?? La can???? de la Copa.

En el segle XVIII nom??s destacarien en el g??nere musical, les nadales del narbon??s Joan Jos??p Cassan??a de Mondovila (1711-1772), autor de la pastoral Dafnis e Alcimadaura, representada a Par??s el 1754 amb molt d'??xit, i el bearn??s Ciprian Desporrins (1698-1759), compositor de 30 can??ons lloades pel mateix Llu??s XV de Fran??a. En el g??nere pr??piament literari, els tres principals autors foren Claudi Peir??t (1709-1795), capell?? roergu??s de la Proven??a influ??t per Jean-Jacques Rousseau; Joan Baptista Fabre (1727-1783), capell?? proven??al, humanista i burlesc; Antoni Fabre d'Olivet (1767-1825), polifac??tic, erudit i humanista, traductor de cl??ssics al franc??s que pretenia ser l'Ossian occit??. D'altres autors menors foren el marsell??s Joan Baptista Germain (1700-1781) amb la burlesca La bourrido dei dieoux (1768), el llemos?? Franc??s Richard (1733-1814), i els gascons P??ire Lesca de Baiona (1730-1817), Deldreuil (1796-1852) i Justin Larrebat (1816-1868). En el teatre, destacaria el gasc?? Joan Antoni Verdi??r M??ste Verdier (1779-1820), autor de caire popular i un xic afrancessat.

[edita] Literatura prefelibrenca

Entre els primers autors occitans del segle XIX, no enquadrats en el moviment felibre, cal destacar com als m??s grans el bibliotecari d'Ais Joan Jos??p Dioulofet (1785-1840), autor dels poemes Leis Magnans (1820); el nicenc Jos??p Rosalind Rancher (1785-1843) membre de l'Acad??mia Petrarca i influ??t per Fabre, autor de les peces de teatre burlesc; el bearn??s Xavier Navarrot (1799-1862), Jacme Bo?? Jasmin (1789-1864), perruquer d'Agen que viatj?? recitant poemes arreu del pa??s i que el 1852 fou rebut triomfalment a Par??s per Alphonse Marie de Lamartine; el llenguadoci?? G.A. Peyrotas (1813-1858), poeta obrerista; i el marsell??s V??ctor Gelu (1806-1885) aventurer i populista, enemic tant de l'Imperi com dels felibres. Altres autors menors foren el montpeller?? Alfred Moquin-Tandon (1804-1863); els bearnesos Emile Vignancour (1793-1873), Vincent de Bataille (1791-1872) i Sylvain de Lamol??re (1773-1863); el marsell??s Fortunat Chailan (1801-1840) autor de Lou gangui (1839), contes de Marsella; el cevenol??s Gustave, marqu??s de La Fare-Alais (1791-1846) amb Las castanhadas (1844); i els dalfinesos Jos??p Grivel (1816-1870), Gustave Bermond (1840-1898), August Boissier (1802-1867) de Di??, autor de Poueisias dioisas (1841) i Roch Grivel (1816-1888).

[edita] El segle XIX

La literatura del segle XIX va estar marcada pel naixement del felibritge i l'edici?? de l'Armana Proven??au i L'Alholi, que es va expandir arreu de tot el territori occit??. Hi destacaren a Proven??a Frederic Mistral, Anfos Tavan, Joan Brunet; Ans??ume Mati??u, Jos??p Romanilha, Teod??r Auban??l (1829-1886), Pau Gi??ra, F??lis Gras, Marius Bourrelly, els Felibres Rojos August For??s (1858-1894), Guilh??n Bonaparte-Wyse, Clovis Hugues; Pau Froment i Folco de Baroncelli-Javon; Valeri Bernard; Antoni-Blai Crousilhat, L??on de Berluc-Perussis i Marius Andreu. Al Llenguadoc Ant??ni Bigot, Albert Arnavielle; Baptista Bonnet; Lo??s Romieu , Aquil??les Mir, Joan Gaidan, Frederic Donnadieu; F??lis Pasqui??r i el rossellon??s Joan Monn??. Al Delfinat, Lois Moti??r (1831-1903), Francis Pascal i Albert Ravanet. A l'??lv??rnia, Ars??ni Vermenouze i Francis Courchinoux. Al Llemos??, Jos??p Ros. I a la Gascunya (1845-1908), Justin Bessou; August Chastanet; Emmanuel Delbousquet, Bernard Sarrieu; Jos??p Noulens, Isid??r Sall??s i el bearn??s Vastin Lespy. El felibritge els va donar una nova gram??tica normativa i un estil, que no tots van acceptar, per?? la manca de milit??ncia pol??tica a Occit??nia i el seu reaccionarisme d'en???? del 1880 n'apartarien les noves generacions.

[edita] Segle XX

Malgrat que l'escolaritzaci?? en franc??s, obligat??ria des del 1880, i la decad??ncia del felibritge van for??a mal a la llengua parlada, pel que fa a la literatura escrita, aquest fou un per??ode for??a creatiu. El 1935 es dedicaven a la propagaci?? de la literatura en oc les revistes:

• A Proven??a, La Feu (Ais de Proven??a), Lou Felibrige (Malhana) i Prouven??o (Marsella).
• A Alv??rnia, Lo Cobreto i L'Auvergne Litt??raire, a Clarmont d'Alv??rnia.
• Al Llenguadoc, L'Auta, Oc i Gai Saber, (Tolosa de Llenguadoc), La Cigalo Narbouneso i Septimanie (Narbona),i Calendau a les Cevenes.
• Al Llemos??, Lemouzy (fundada el 1892 per Ramon Laborda) i La Revue Lemousine, a Llemotges.
• A la Gascunya, Aquitania i La Renaissance Provinciale (Bordeus) i Revue Regionaliste (Pau).
• Al Rossell??, L'??veil Catalan.
• A Par??s, L'Almanac Occitan, butllet?? de l'organitzaci?? OCCIT??NIA.

Els principals autors del per??ode, es debatran entre la tradici?? marcada pel felibritge i el nou occitanisme m??s o menys militant, que proposa per primer cop, a trav??s de la Societat d'Estudis Occitans, una gram??tica normativa unit??ria; els m??s destacats foren:

• A Gasconha, C. Riquier Filadelfa de Gerda (1871-1952), amiga de Charles Maurras; Simin Palay (1874-1965), Miqu??u Camelat (1871-1962); Paul Sabathe (1864-1937) amb els poemes Los mios buscalhos (1927); Maria Teresa Bargalat P??ire de Libertat (1863-1933); Josephine Villeneuve (1862-1930); el felibre Fernand Sarran (1874-1928); i C??sar Daugu??.
• A Alv??rnia, Lois Delhostal (1877-1934); Benazat Vidal (1877-1955); el ling??ista Albert Dauzet (1877-1950) i Regis Michailian (1844-1916).
• A Proven??a, el capoli?? Marius Jouveau (1879-1949), Lois Bayle (1907-?) fundador de la revista L'Astrado, Pau Gros-Long P??ire Devoluy(1862-1932); Jos??p d'Arbaud (1872-1950), Marc??la Drutel (1897-?); el marsell??s Carles Campr??s o Camproux, Lo??s Bayle (1907-?) i Bruno Durand (1890-1975).
• Al Llenguadoc, F??lix Remize Lou Grelhet (1865-1941); el capell?? carcin??s Juli Cubainas (1894-1975); Antonin Perbosc (1861-1944); Prosper Estieu (1860-1939), Emili Barthe (1874-1939), el montpeller?? Franc??s Dezeuze (1871-1949); el capell?? Jos??p Salvat (1899-1972); Suli-Andri??u Peyre (1880-1961) de Gard, redactor de la revista Marsyas; i l'albigesa Lo??sa Paulin (1888-1944).
• Al Llemos?? Joan-Baptista Ch??za (1870-1935) i Joan Mozat (1905-?).

D'altres autors foren Pau Eiss??vel (1886-1957); el crocant?? Pau-Lo??s Grenier (1879-1959); el piemont??s Pinin Pacot, i el cevenol??s Leon Tessier (1882-1981). A la vall d'Aran, apareixerien alguns autors com Rafael Nart i Arj??, Joan Benosa, i sobretot, Jos??p Cond?? Sambeat (1867-1919). La literatura occitana de posguerra fou marcada per l'aparici?? de l'Institut d'Estudis Occitans i la gaireb?? desaparici?? del felibre. Des dels anys 60 i 70, endem??s, la cultura occitana deix?? d'estar reclosa nom??s a l'??mbit exclusivament literari, i s'expand?? al cinema. El 1960 foren creats uns estudis de rodatge cinematogr??fic a Ni??a que deixaven entreveure possibilitats per a un cinema occit??, ja intentat per Marc??u Panhol encara que en franc??s. D'aquesta manera, els setanta P. Bureau va filmar ??me d'Oc, film molt censurat, i el 1970 Flechet va fer La fam de Machugas, film proven??al desvinculat de Par??s i pel qual fou obligat a cessar davant el requeriment del Centre nationale de Cinematographie. Amb circumst??ncies m??s favorables, el 1981 Ist??ria d'Adrian obtingu?? alguns premis al Festival de Cinema de Canes, i es formaren els grups TECINEMOC i CINOC, que facilitarien la realitzaci?? dels films Bodon de Constantial i Gardarem lo Larzac de Bloch, Haudiquet i Levy, cinema pol??tic i de lluita que tamb?? fou premiat a Canes. D'altres realitzadors occitans destacats han estat Molines, P??rez, Gayrant i B??gard, amb films com L'orsalh??r. Pel que fa als escriptors d'aquest per??ode, els m??s importants han estat:

• AL Llenguadoc, Llenguadoc, Max Roqueta (1908-2005), Leon C??rdas (1913-?); Robert Allan (1927), Enric Espieut (1923-1971); el nimenc Rob??rt Lafont (1923); Joan M. Petit (1941), Rogi??r Lapassada (1912); Ives Roqueta (1936); Joan Larzac (Joan Roqueta, 1938); els roerguesos Joan Bodon (1920-1975) i Enric Molin (1896-?); Renat Nelli (1896-1982); Dan??s Saurat (1890-1958) amb Ac digas pas (1954) i Encaminament c??tar (1955); el montpeller?? Max Allier (1912-2002); Joan Monestier (1930); Maria Roanet i el tamb?? guian??s Gilbert Suberr??cas (1946).
• A Proven??a Joan-Calendau Vian??s (1913); F??lis Castanh (1920-2001); Fernand Motet (1913), Carles Galtier (1913); el marsell??s P??ire Pessamessa (1931); Max-Felip Delavouet (1920); J??rdi Rebol (1901-?); P??ire Roqueta (1898-?) marsell??s influ??t pels catalans; el nicenc Joan-Luc Sauvaigo (1950) i Florian Vernei.
• A Gascunya, l'armanyagu??s Andr??u Pic (1910-1958), el parisenc P??ire Bec (1921) originari de Comenges, Bernat Manciet (1923-2005); el perigordi?? Bernat Lasfargas (1924), Sergi Bec (1933) i Christian Rapin (1931).
• Al Llemos??, Albert Pestor (1889-1969); Micheu Chapduelh (1947), Jan Dau Melhau, i Marcela Delpastre.
• A L'Alv??rnia, Andreu Lagarda.

[edita] Refer??ncies

• Rob??rt Lafont i Christian Anatole (1973) Hist??ria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.
• BALDIT, P??ire (1982) Occit??nia La Magrana, Col??lecci?? Alliberament, 14 Barcelona
• P??ire Bec (1977) La llengua occitana Edicions 62, Col??lecci?? a l'Abast, 133 Barcelona.
• Aureli Argem?? i Roca i Ricard de Vargas Golarons ??Dossier Occit??nia?? Altres Nacions n??m 2 1981
• PRAMPOLINI, Sebasti??n (1948) Historia Universal de la literatura UTEHA Buenos Aires

[edita] Enlla??os

• Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa [1]

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{Commons}}}|uselang=ca}} Commons].
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiesp??cies}}}|uselang=ca}} Viquiesp??cies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	Viquitexts.
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].