Jaufré Rudel

De Viquipèdia

La mort de Jaufré Rudel als braços d'Odierna de Jerusalem

Jaufré Rudel (Blaia, Gironda, 1113 - 1170) fou un trobador occità, senyor de Blaia, situada davant Bordeus a la desembocadura de la Garona. No se'n sap baire cosa d'ell abans del 1125, però se sap que el 1148 participà en la segona croada en l'expedició de Guillem VI d'Angulema, i que potser va morir a Terra Santa.

Se'n conserven sis cançons d'amor força naturals i en un llenguatge molt clar sense comparacions ni imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu. Es va fer famós per cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai i de la qual s'ha enamorat només pel prestigi de la seva excel·lència (influència d'Ovidi). Molts crítics han interpretat aquesta dama i aquest amor llunyà de maneres esotèriques (la nostàlgia de Terra Santa, la Mare de Déu), tot i que d'altres afirmen que cantava dama real. Segons una biografia seva escrita en el segle XIII la dama era Melisenda, filla de Raimon II, comte de Trípoli, un estat cristià de Terra Santa situat a l'actual Líban. Altres afirmen que la dama era la seva mare, Odierna.

Quan lo rius de la fontana
S'esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
El rossinholetz el ram
Volf e refranh ez aplana
Son dous chantar et afina,
Dreitz es qu'ieu lo mieu refranba.