Anselm Turmeda
De Viquip??dia
Anselm Turmeda, despr??s Abd-Al??lah at-Tarjuman (en ??rab, el nom complet, ?????? ???????? ?????? ???????? ???? ?????? ???????? ???????????????? ????????????????, Ab??-Mu???ammad ??Abd-Al??l??h b. ??Abd-Al??l??h al-Tarjum??n al-May??rq??) (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423), escriptor mallorqu??.
De primer es va fer frare francisc?? i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulm?? a Tunis (moltes obres seves s??n cr??tiques amb la societat cristiana de l'??poca). ??s dels pocs escriptors que ha escrit en catal?? i en ??rab, sent un cl??ssic en ambdues lleng??es. Els seus llibres tingueren gran difusi?? en els pa??sos de parla catalana.
Entre les seves obres figuren:
- Llibre dels bons amonestaments. Turmeda el data l'abril de 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octos??l.labs que rimen entre ells i un tetras??l.lab de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal??l??" i que tracta de bons ensenyament, "ja que ell mal los haja seguits".
"Fou fins al segle passat una obra molt popular al nostre pa??s i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tracta d'un serm?? en vers en el qual, sota l'aparen??a d'una absoluta i estricta ortod??xia, traspua l'ir??nic i desimbolt escepticisme i l'??tica egoc??ntrica i materialista del nostre autor". (Marfany)
- La disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se'n conserva cap exemplar en catal??; l'edici?? ??s feta sobre una traducci?? francesa. El fet que la Inquisici?? de Madrid el 1583 el pos??s a l'??ndex de llibres prohibits degu?? contribuir a la seva desaparici??. "Tant per raons pol??tiques (el sistema democr??tic d'elegir el rei dels animals...) com religioses (les an??cdotes anticlericals de l'Ase en la seva pol??mica), no quadrava amb l'ortod??xia cat??lica de l'Espanya del XVI".
- Llibre de tres. "El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Per?? tamb?? es nota la ironia i escepticisme d'altre obres d'en Turmeda, barrejant lo div?? i lo hum??, gr??cies al truquet del vincle ximple del nombre tres." (Epalza)
- Cobles de la divisi?? del Regne de Mallorques. En una petita introducci?? diu que va escriure l'obra a petici?? d'uns mercaders mallorquins: "Com per alguns honrats mercaders de Mallorques sia estat pregat afectuosament que fa??s e ordon??s un tractat de la divisi?? del dit regne, sup??s que lo meu enteniment sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, emper?? per dar alguna satisfacci?? a llurs precs he fetes algunes cobles grosseres en pla catal??, segons que veurets. Al final en diu la data: "Escrita dins lo palau / mil tres-cents vuit e noranta", o sigui, onze anys despr??s d'arribar a Tunis. Son 123 estrofes de vuit heptas??l.labs rimant en ababbccb.
"??s una composici?? de tipus al.leg??ric, [...] Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un mat?? de primavera surt a cavall i arriba en un delit??s prat on hi havia un ric palau [...] Des d'una finestra del meravell??s palau li don?? la benvinguda una donzella, i altres sis, elegantment abillades, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produ??a un gran goig. L'introdu??ren al palau, en el jard?? del qual hi havia arbres de tota mena i on feia calor a l'hivern i fred a l'estiu i on cantava gran nombre d'ocells i era ornat per moltes flors. Al bell mig s'hi trobava la Reial Fontana, d'on eixien cinc rius que fertilitzaven el jard?? i despr??s tornaven a la font d'on havien nascut. [...] Asseguda en un tron reial hi havia una molt plaent dama, que semblava una reina, i que sospirava fent mostres de gran tristor".
- ???????? ???????????? ???? ???????? ?????? ?????? ???????????? (Tu???fat al-??ar??b f??-r-radd ??al?? ahl al-sal??b, en catal?? L'obsequi de l'home il??lustrat per a atacar els partidaris de la Creu). Escrita el 1420, en ??rab.
Les dues primeres parts s??n biogr??fiques: a la primera explica al seva formaci?? i la seva conversi?? a l'islamisme; a la segona, parla sobretot de les obres del sult??.
La tercera part ??s la part program??tica de l'obra. Epalza resumeix en quatre grans temes les idees motrius o fonamentals de la Tuhfa: a) L'islam ??s la millor de les religions. b) Les escriptures cristianes han estat falsificades. c) Jes??s no ??s D??u, sin?? nom??s home i profeta. d) Tot el que sigui cristi?? ??s fals i absurd.
"La primera conclusi?? a qu?? arriba, que concorda amb l'Alcor??, ??s la seg??ent: "No, Jes??s no fou mort, no fou dipositat en un sepulcre ni n'eix??, ni despr??s d'un dia ni despr??s de quaranta dies". " (Riquer, p. 299). Jes??s mai no va afirmar la seva divinitat, sin?? ben al contrari. S??n els seus deixebles els qui van falsificar alguns textos. L'encarnaci?? de D??u no ??s necess??ria per a la Redempci??; l'islam no t?? la noci?? paulina del pecat original.
"El cinqu?? [dogma] ??s la confessi??, contradita perqu?? no ??s esmentada als textos evang??lics i perqu?? nom??s D??u pot perdonar els pecats. En aquest indret Turmeda aprofita l'avinentesa per a dir: "El Papa, que viu a la ciutat de Roma, vicari de Jes??s (com ells pretenen), concedeix a qualsevol certificats de perd?? dels pecats, d'alliberaci?? de l'infern i d'entrada al parad??s. A canvi d'aix?? rep grans sumes de diners"." (Riquer, p. 300).
"Tres edicions en ??rab i altres tres en turc, i encara una en persa, s??n fetes en un segle, del 1873 al 1971." (Epalza).
[edita] Bibliografia
- Mikel de Epalza Anselm Turmeda Palma de Mallorca: Ajuntament de Palma, 1983. (Biografies de mallorquins 4)
- Joan Llu??s Marfany, pr??leg del llibre Ideari d'Anselm Turmeda Barcelona: Ed. 62, 1965
- Mart?? de Riquer Anselm Turmeda, dins d'Hist??ria de la literatura catalana 2 Barcelona: Ariel, 1964
