Literatura buriata

De Viquip??dia

Literatura buriata ??s la literatura feta en buriat, llengua mongola que es parla a Buri??tia, una rep??blica aut??noma de R??ssia.

Les mostres liter??ries m??s antigues s??n les grans ??piques orals, com les magtals (odes paneg??riques), versos, can??ons i poemes, llegendes, tradicions, i els uligers (treballs ??pics), mites i contes. La gran obra ??pica buriata ??s el Geser, que cont?? uns 20.000 versos, recollits en segles posteriors per M. Khangalov, Ts. Zhamtsaranov i S. P. Baldaev. Tamb?? ??s important l???epopeia d???Alamji-Mergen.

Durant el segle XIX aparegu?? l???anomenat ???drama de l???ulus???, influ??t per la literatura russa, propagat per estudiants buriats a Irkutsk com D. A. Abashejev, S. P. Baldaev, I. V. Barlukov i I. G. Saltykopv, considerats els pioners de la literatura buriata, amb M. Khangalov i T. Zhamtzaranov, compiladors del Geser. Tamb?? el 1868 es recompilaren les llegendes i cr??niques buriates, com la de l???heroi popular Mu-monto, del segle XVIII.

Amb la revoluci?? sovi??tica aparegu?? una nova generaci?? d???autors buriats, com el ling??ista Gombochzhab Tsybikov (1873-1930), el narrador Khotsa Namsarajev (1889-1959), amb el poema La confessi?? del vell Gelen (1926) i les novel??les Tsyrempil (1935), A l???alba (1950) i L???assot de Taixa (1945), el continuador Solbone Tuia (P.N. Dambinov, 1882-1937); Ts. Don (Ts. D. Dondubon, 1905-1938); i N. G. Baldanov (1907-?) amb el primer drama nacional El trencament (1932).

El 1957 V. I. Zatejev compos?? La formaci?? de la naci?? socialista Buriato-mongola, i destacaren nous autors com D. Dashinimaev (1904-1937), B. Bazaron (1907-1966), Bavasan Abideev (1909-1939) amb Shalai i Shanai (1939), Ts. Galsanov (1907), Ts. Donkova (1911), D. Zhalsaraev (1925), N. Damdinov (1932) i D. Ulzytuev (1936); Ts. Shagzhin (1918); A. I. Xadijev (1899-?) i G. Ts. Tsydynzhapov (1905). Posteriorment destacaren Chimit-Dorzhi Tsyndendambajev (1918) amb Dorzhi fill de Banzar (1953), Zhelmai Khabarhaa ekhildeg (L???any comen??a en primavera, 1960) i Lluny de les estepes nadiues (1959); Zh. Tumunov (1916-1955); B. Mungonov (1922); D. Batozhabai (1921); Zh. Baldanzhabon (1909-1967), I. Kalashnikov (1931); A. Balbunov (1919) i M. Stepanov (1914).