Buriat
De Viquip??dia
|
???????????? ?????????? |
|
|---|---|
| Pronunciaci??: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | R??ssia, (Buri??tia, Aga Buri??tia, Ust-Orda Buri??tia) rep??blica Popular de la Xina (Mong??lia Interior) |
| Regi??: | Sib??ria |
| Parlants: | 400.000 (Cens rus (2002)) |
| R??nquing: | |
| Classificaci?? gen??tica: | Lleng??es altaiques lleng??es mong??liques |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Buri??tia |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | bua |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | MNB |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu tamb??: llengua | |
El buriat ??s una llengua mong??lica parlada per unes 500.000 persones a la rep??blica de Buri??tia i els districtes aut??noms d'Aga Buri??tia i Ust-Orda Buri??tia (Federaci?? Russa), la Xina i Mong??lia. S'escriu amb car??cters cir??l??lics. Els buriats pertanyen al budisme lamaista o a religions tradicionals siberianes.
[edita] Divisi?? dialectal
En ISO 639-3 ??s considerada una macrollengua formada per les lleng??es menors:
- Buriat xin??s (65,000 parlants segons Ethnologue [1]).
- Buriat mongol (64,900 [2]).
- Buriat rus (318,000 [3]).
Buryat kheleng ??s la llengua oficial de Buri??tia a R??ssia. D'altres, per??, consideren que es divideix en quatre dialectes:
- Bargu-buriat, parlat al NO de Manx??ria, als marges del riu Hailar, a la frontera russo-xinesa (Heilongjiang)
- Khori-buriat, parlat al N i E de Buri??tia. Serveix de base a la llengua liter??ria.
- Buriat de Selenga, als marges del riu Selenga i sud del Baikal. T?? dos sotsdialectes, sart??l i tong??l.
- Buriat Occidental, parlat a l???Oest del llac Baikal i als voltants d'Irkutsk, que se sotsdivideix en tres dialectes:
- Ekhirit-bulgat
- Unga buryat
- Buriat de Nikhne-Udinsk, entre el llac Baikal i Krasnoiarsk.
[edita] Caracter??stiques
El buriat es caracteritza per:
- Gram??tica d'estructura aglutinativa
- Vocals subjectes a l???harmonia voc??lica (curtes i llargues)
- Vocabulari ric i distintiu.
Veure tamb?? Literatura buriata.
