Heilongjiang
De Viquip??dia
| Abreviaci??(ns): ??? (pinyin: H??i) | |
 |
|
| Origen del nom | ??? h??i - negre ??? l??ng - drac ??? ji??ng - riu "riu Amur" |
| Tipus d???administraci?? | Prov??ncia |
| Capital i Principal Ciutat |
Harbin |
| CPC Heilongjiang Secretari de Comit?? | Qian Yunlu |
| Governador | Zhang Zuoji |
| ??rea | 460,000 km?? (6??) |
| Poblaci?? (2004) - Densitat |
38,170,000 (16??) 83/km?? (26??) |
| PIB (2004) - per c??pita |
CNY 530.3 billion (13??) CNY 13,900 (10??) |
| HDI (2005) | 0.786 (8??) ??? medium |
| Nacionalitats principals (2000) | Han - 95% Manx?? - 3% Core?? - 1% Mongols - 0.4% Hui - 0.3% |
| Nombre de prefectures | 13 |
| Nombre de comtats | 128 |
| Nombre de ciutats (31 de desembre, 2004) |
1284 |
| ISO 3166-2 | CN-23 |
| website: http://www.hlj.gov.cn (xin??s simplificat) |
|
| Font de poblaci?? i PIB: ????????????????????????2005???/ China Statistical Yearbook 2005 ISBN 7503747382 Font de les dades de nacionalitats : ???2000??????????????????????????????????????????/ Tabulation on nationalities of 2000 population census of China ISBN 7105054255 |
|
Heilongjiang (?) (Xin??s simplificat: ????????????; Xin??s tradicional: ????????????; pinyin: H??il??ngji??ng; Postal System Pinyin: Heilungkiang; Manx??: Sahaliyan ula) ??s una prov??ncia de la Rep??blica Popular de la Xina situada al nord-est del pa??s. "Heilongjiang" vol dir ??????riu del drac negre??????, nom xin??s del riu Amur. El seu car??cter abreviat ??s ??? (pinyin: H??i). El nom manx?? de la regi?? ??s Sahaliyan ula ("riu Negre"), del qual deriva el nom de l???illa de Sakhalin.
Heilongjiang limita al sud amb Jilin i a l???oest amb Mong??lia Interior; al Nord limita amb R??ssia.
El riu Amur marca la frontera entre la Rep??blica Popular de la Xina i R??ssia al nord. Heilongjiang cont?? el punt m??s septentrional de la Xina (a comtat de Mohe al llarg de l???Amur) i el punt m??s oriental (en la conflu??ncia dels rius Amur i Ussuri).
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
En l'antiguitat Heilongjiang va estar habitada pels xianbei, mohe i kitan. Entre els segles VII i X, la part oriental va estar governada pel regne mohe de Bohai. Posteriorment, la Dinastia Jin, jurchen, va tenir les seves arrels dintre de les fronteres del que actualment ??s Heilonjiang. Sota la manx?? dinastia Qing, la part occidental va estar sota la supervisi?? del General de Heilongjiang, el poder del qual, d'acord amb el Tractat de Nertxinsk, s'estenia pel nord fins a les muntanyes Stanovoy. La part oriental estava sota la supervisi?? del General de Jilin, el poder del qual arribava a fins al Mar del Jap??. Aquestes ??rees de la Manx??ria profunda estaven clausurades a la migraci?? Han. No obstant aix??, en 1858 i 1860 el govern de la Dinastia Qing va cedir a R??ssia tots els territoris m??s enll?? dels rius Amur i Ussuri, deixant Xina a??llada del Mar del Jap?? i definint l'actual frontera septentrional de Heilongjiang. Al mateix temps, el govern va permetre l'emigraci?? cap a Manx??ria dels xinesos Han, que al comen??ament del segle XX s'havien convertit en el grup ??tnic dominant en la zona. En 1932, Heilongjiang va entrar a formar part de l'estat titella japonesa de Manxukuo. Despr??s de la derrota japonesa en 1945, forces de la Uni?? Sovi??tica van entrar a Manx??ria i, gr??cies a un acord entre Chiang Kai-shek i Josef Stalin, van donar al Guomindang el control sobre la major part de la zona. A l'any seg??ent aquest control passaria a l'Ex??rcit d'Alliberament Popular, sent aix?? la primera prov??ncia sobre la qual els comunistes xinesos van tenir un control complet (i Harbin la primera ciutat important) podent dirigir des d'all?? les fases inicials de la Guerra Civil Xinesa.
Durant els primers anys del comunisme, Heilongjiang inclo??a ??nicament la part oest de la prov??ncia actual. La seva capital era la ciutat de Qiqihar. La resta pertanyia a la desapareguda prov??ncia de Songjiang, amb capital a Harbin. En 1954 les dues prov??ncies es van fusionar per a convertir-se en l'actual Heilongjiang. Durant la Revoluci?? Cultural, la prov??ncia es va ampliar per a incloure la Lliga Hulunbuir i altres zones de Mong??lia Interior. Posteriorment, aquests canvis van tornar en la seva major part a la situaci?? anterior.
[edita] Geografia
Heilongjiang t?? una variada topografia. La major part de la prov??ncia est?? dominada per cadenes muntanyenques com el Gran Khingan i el Petit Khingan i les muntanyes de Zhangguangcai, Laoye, i Wanda. El cim m??s alt ??s el Munti Datudingzi (1.690 metre), en la frontera amb Jilin. En l'interior de la prov??ncia, que ??s relativament pla i de excasa altitud, es troben els rius Songhua, Nen i Muden, tributaris del Amur. La frontera nord forma part de la Vall del Amur. El llac Xingkai (o Khanka) es troba en la frontera amb el Subjecte Federal rus de Prim??rie. El clima ??s sub??rtic. Els hiverns, assotats pels vents siberians, s??n llargs i gla??ats, amb una mitjana d'entre -31??C i -15??C al gener. Els estius s??n curts i freds, amb una mitjana de 18??C-23??C al juliol. La mitjana anual de precipitacions se situa entre 500 i 600 mm, concentrats principalment en l'??poca estival.
[edita] Divisi?? administrativa
Heilongjiang es divideix en 13 prefectures, incloses 12 ciutats i 1 prefectura:
- Harbin (xin??s simplificat: ????????????, Hanyu Pinyin: H??'??rb??n sh??)
- Qiqihar (??????????????? Q??q??h??'??r sh??)
- Hegang (????????? H??g??ng sh??)
- Shuangyashan (???????????? Shu??ngy??sh??n sh??)
- Jixi (????????? J??x?? sh??)
- Daqing (????????? D??q??ng sh??)
- Yichun (????????? Y??ch??n sh??)
- Mudanjiang (???????????? M??d??nji??ng sh??)
- Jiamusi (???????????? Ji??m??s?? sh??)
- Qitaihe (???????????? Q??t??ih?? sh??)
- Heihe (????????? H??ih?? sh??)
- Suihua (????????? Su??hu?? sh??)
- Prefectura Daxing'anling (?????????????????? D??x??ng'??nl??ng D??q??)
[edita] Demografia
La majoria de la poblaci?? de Heilongjiang s??n Xinesos han, mentre que altres minories ??tniques inclouen els Manx??, coreans, mongols, Hui, Daur, Xibe, Oroqin, Hezhen i Russos]].
| Grups ??tnics a Heilongjiang, cens 2000 | ||
|---|---|---|
| Nacionalitat | Poblaci?? | Percentatge |
| Xinesos han | 34,465,039 | 95.20% |
| Manx?? | 1,037,080 | 2.86% |
| Coreans | 388,458 | 1.07% |
| Mongols | 141,495 | 0.390% |
| Hui | 124,003 | 0.342% |
| Daur | 43,608 | 0.120% |
| Xibe | 8,886 | 0.025% |
Exclosos militars en servei actiu.
Font: Department of Population, Social, Science and Technology Statistics of the National Bureau of Statistics of China (?????????????????????????????????????????????) and Department of Economic Development of the State Ethnic Affairs Commission of China (??????????????????????????????????????????), eds. Tabulation on Nationalities of 2000 Population Census of China (???2000??????????????????????????????????????????). 2 vols. Beijing: Nationalities Publishing House (???????????????), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)
[edita] Economia
L'agricultura de Heilongjiang, molt influ??da pel clima fred, es basa en la soja, el blat de moro i el blat. Tamb?? es conrea bleda-rave, lli i gira-sol. ??s una important font de fusta, especialment pi core?? i larix. Els boscos es troben principalment a les muntanyes Daxingan i Xiaoxingan, en les quals tamb?? hi ha especias animals protegides com el tigre siberi??, la grulla i el linx. Hi ha bestiar caballar i bov?? (la producci?? de llet ??s la major de tota Xina). La producci?? de petroli ??s de gran import??ncia, especialment els camps de Daqing. Tamb?? hi ha carb??, or i grafit i un gran potencial d'energia e??lica, amb una mitjana de 200 watts per metre quadrat. En nordeste de Xina ??s un assentament tradicional de la ind??stria del pa??s, enfocada cap al carb??, el petroli, la fusta, la maquin??ria i l'alimentaci??. A causa de la seva localitzaci?? ??s una important porta per al comer?? amb R??ssia. No obstant aix??, en els ??ltims anys, Manx??ria ha sofert un estancament. Per aix??, el govern ha comen??at la campanya Reactivaci?? del Nordest de Xina per a abordar aquest problema, usant la privatitzaci?? com a m??tode preferit de reforma econ??mica.
En 2005, el PIB era de 551.000 milions de yuan (68.870 milions de d??lars), amb un creixement anual de l'11.6%. La renda per capita era de de 14.430 yuan (1.762 d??lars). Les ind??stries prim??ria, secund??ria i terci??ria van tenir un valor de 67.250 milions, 297.080 milions i 186.670 milions de yuan respectivament %[1]. Els ingressos disponibles per capita dels residents urbans van arribar als 8.273 yuan, que suposa un increment del 10.7% respecte a l'any anterior. Els ingressos per capita nets dels residents no urbans van augmentar en un any un 7.2%, fins als 3.221 yuans.
[edita] Enlla??os
| Rep??blica Popular de la Xina | Organitzaci?? territorial |  |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
