Mar del Japó
De Viquipèdia
La mar del Japó (anomenada mar de l'Est a Corea) és una mar costanera de l'oceà Pacífic occidental, al nord-est d'Àsia. Com la Mediterrània, gairebé no té marees ja que es troba gairebé voltada completament de terra ferma per totes bandes.
[edita] Característiques físiques
Està limitada per la Rússia continental i l'illa de Sakhalín al nord, Corea del Nord i Corea del Sud a l'oest, i les illes japoneses de Hokkaidō, Honshū i Kyūshū a l'est.
Està connectada a altres mars per cinc estrets: l'estret de Tatària, entre l'Àsia continental i l'illa de Sakhalín, i l'estret de La Pérouse, entre les illes de Sakhalín i Hokkaidō, que la connecten amb la mar d'Okhotsk; l'estret de Tsugaru, entre les illes de Hokkaidō i Honshū, i l'estret de Kanmon, entre les illes de Honshū i Kyūshū, que la connecten amb el Pacífic; i l'estret de Corea, entre la península de Corea i l'illa de Kyūshū (anomenat canal Occidental i estret de Tsushima a banda i banda de l'illa de Tsushima), que la connecta amb la mar de la Xina Oriental.
- Profunditat màxima: 3.742 metres sota el nivell del mar
- Profunditat mitjana: 1.752 metres
- Superfície aproximada: 978.000 km²
Consta de tres conques principals: la conca de Yamato al sud-est, la conca del Japó al nord i la conca de Tsushima (o conca d'Ulleung) al sud-est. La conca del Japó és la que registra les màximes profunditats, mentre que la de Tsushima és la més plana.
A la costa oriental, la plataforma continental és àmplia, però a l'occidental, sobretot al llard de la costa coreana, és estreta, d'uns 30 quilòmetres de mitjana.
El corrent càlid de Tsushima, un dels braços del corrent de Kuroshio, es desplaça en direcció nord a través de l'estret de Corea per la costa japonesa, i el corrent fred de Liman baixa en direcció sud a través de l'estret de Tatària per la costa russa.
Temps enrere fou una mar tancada, quan existia el pont continental de l'Àsia Oriental.[1]
[edita] Economia
Les àrees septentrional i sud-oriental són riques en pesca. La importància de la pesca en aquesta mar la il·lustra perfectament la disputa entre Corea del Sud i el Japó sobre l'illa de Dokdo o Takeshima. La mar també és important pels seus dipòsits minerals, sobretot de sorres de magnetita. També és creu que hi ha bosses de gas natural i de petroli. Amb el creixement de les economies de l'Àsia Oriental, la mar del Japó ha esdevingut una de les vies marítimes comercials de més rellevància.
[edita] El nom de la mar
Si bé mar del Japó és el terme més habitual per referir-s'hi entre la comunitat internacional (els estats riberencs l'anomenen, per exemple, 日本海 Nihonkai en japonès i Японское море Iapónskoie more en rus), en coreà es fa servir un nom diferent: Corea del Sud l'anomena la "mar de l'Est" (동해 Tonghae), mentre que Corea del Nord en diu la "mar de l'Est de Corea" (조선동해 Chosŏn Tonghae). Tanmateix cap d'aquestes dues denominacions no gaudeix de reconeixement internacional formal.
