Magnetita
De Viquip??dia
| Magnetita | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Categoria | Mineral - ??xids minerals |
| F??rmula qu??mica | Fe3O4 |
| Identificaci?? | |
| Color | Negre ferro |
| Ratlla | Negra |
| Sistema cristal??l?? | C??bic, en octaedres |
| Exfoliaci?? | Imperfecta |
| Fractura | Conco??dal |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluentor | Met??l??lica |
| Refracci?? | Opaca |
| Densitat | 5,2 |
- La Magnetita no s'ha de confondre amb la Magnesita.
La magnetita ??s un mineral ferrimagn??tic de f??rmula qu??mica Fe3O4, ??s un dels ??xids de ferro i membre del grup de les espinel??les. La seva nomenclatura segons el sistema IUPAC ??s ??xid de ferro (II,III), per?? tamb?? rep la denominaci?? d'??xid ferr??s-f??rric. La f??rmula de la magnetita tamb?? es pot escriure com FeO.Fe2O3, que correspondria a una part de wustita (FeO) i una part d'hematita (Fe2O3). Aix?? fa refer??ncia a diferents estats d'oxidaci?? del ferro en una estructura, no a una soluci?? s??lida.
La temperatura de Curie de la magnetita ??s d'uns 580??C. La magnetita ??s el mineral m??s magn??tic dels que es troben a la Terra de manera natural, i aquestes propietat van fer que fos utilitzada a les primeres formes de br??ixola magn??tica. La magnetita porta amb ella la marca del magnetisme dominant quan es van formar les roques, per aix?? ha estat una eina del paleomagnetisme, una ci??ncia important en el descobriment i comprensi?? de la tect??nica de plaques. Les relacions entre la magnetita i altres minerals rics en ??xids de ferro com la ilmenita, la hematites i l'ulvospinel han estat molt estudiades, com per exemple les complicades reaccions metam??rfiques entre aquests minerals i la influ??ncia de l'oxigen per tal que la magnetita pugui preservar el registre del camp magn??tic de la Terra.
Petits grans de magnetita es troben a gaireb?? totes les roques ??gnies i metam??rfiques. Tamb?? es troba a moltes roques sediment??ries.
El seu nom ve de la gr??cia antiga. Una persona nava pel camp amb unes sandalies de ferro. Va trepitjar una roca i va veure que la seva sandalia s'hi enganxava una mica. Va portar la roca al poble m??s proper: Magnesia.
Taula de continguts |
[edita] Distribuci?? de dip??sits
La magnetita es troba de vegades en grans quantitats a la sorra de les platges com per exemple a alguns llocs de Calif??rnia i a la costa oest de Nova Zelanda. La magnetita ha arribat a la platja a causa de l'erosi??, transportada pels rius i concentrada per les onades i els corrents.
Hi ha grans dip??sits de magnetita a Kiruna (Su??cia), a la regi?? de Pilbara (Austr??lia Occidental) i al mass??s Adirondack, a l'Estat de Nova York (EUA). Tamb?? s'ha trobat a Noruega, Alemanya, It??lia, Su??ssa, Sud-??frica, l'??ndia, M??xic i els estats nord-americans d'Oregon, Nova Jersey, Pennsilv??nia, Carolina del Nord, Virg??nia, Nou M??xic, Utah i Colorado. El juny del 2005 es va descobrir un gran dip??sit a un camp de dunes al Per?? de m??s de 250 km?? amb un 10% de magnetita a la sorra.
[edita] La magnetita als ??ssers vius
S'han trobat cristalls de magnetita en alguns bacteris, com Magnetospirillum magnetotacticum, i al cervell de les abelles, t??rmits, alguns ocells com el colom i als humans. Es considera que aquests cristalls s??n relacionats amb la magnetocepci??, la capacitat de detectar la polaritat o la inclinaci?? del camp magn??tic de la Terra per tal d'orientar-se. Tamb?? els mol??luscs de la classe Polyplacophora tenen unes dents de magnetita que els fan un cas ??nic entre dels animals, amb la seva llengua abrasiva poden gratar les roques cercant aliment.
L'estudi del biomagnetisme va comen??ar a la d??cada del 1960 al California Institute of Technology gr??cies al paleoec??leg Heinz Lowenstam.
[edita] Preparaci?? de ferrofluid
La magnetita es pot preparar al laboratori com a ferrofluid utilitzant el m??tode Massart, barrejant clorur de ferro II amb clorur de ferro III en pres??ncia d'hidr??xid de sodi.
[edita] Vegeu tamb??
- Ferrita
- Hematites
- Wustita
- Periclasa
- Maghemite
[edita] Refer??ncies
[edita] Mineralogia
- (angl??s) Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, ISBN 0-471-80580-7
- (angl??s) Lloc web dedicat als minerals
- (angl??s) Lloc web dedicat als minerals
- (angl??s) Valors de l'an??lisi per Raigs X d'una mostra de magnetita
[edita] Biologia
- (angl??s) Heinz A. Lowenstam and Stephen Weiner, On Biomineralization, Oxford University Press, USA (1989) ISBN 0-19-504977-2
- (angl??s) Shih-Bin Robin Chang' and Joseph Lynn Kirschvink, Magnetofossils, the Magnetization of Sediments, and the Evolution of Magnetite Biomineralization, Ann. Rev. Earth Planet. Sci. 1989. 17:169-95
- (angl??s) Arxiu PDF
- (angl??s) Biomagnetisme
- (itali??) Bacteris magn??tics
