T??rmit
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 T??rmits
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Els t??rmits (Isoptera, del grec iso, "igual" i pteron, "ala") s??n un ordre d'insectes ne??pters. El seu nom fa refer??ncia a que les formes alades presenten dos parells d'ales d'igual mida. S??n un grup de insectes socials que mengen fusta i altres materials rics en cel??lulosa. La major part dels t??rmits s??n de climes tropicals o subtropicals, per?? unes quantes esp??cies viuen en climes temperats.
Els t??rmits s??n abundants i diversos a l'Am??rica del Sud, ??frica i Austr??lia, particularment en els boscos tropicals de terres baixes i sabanes. Les esp??cies m??s comunes en aquesta part d'Am??rica s??n les que construeixen monticles i les esp??cies arb??ries
Els t??rmits per si mateixos no s??n capa??os de digerir la cel??lulosa, per?? poden aprofitar els seus nutrients gr??cies a la degradaci?? de cel??lulosa que realitzen protozous que viuen en simbiosi dins de l'aparell digestiu de les obreres. Les altres castes reben l'aliment ja digerit que les obreres regurgiten a la seva boca, proc??s conegut com trofol??xia.
Els t??rmits tenen import??ncia econ??mica com a plaga en estructures de fusta, obres d'art i productes emmagatzemats. Fins ara es coneixen unes 400 esp??cies, sent sis d'aquestes introdu??des des d'altres regions com a plagues urbanes.
Existeixen unes 1.900 esp??cies de t??rmits. Viuen en col??nies que poden comptar amb m??s de 2 milions d'individus. A cada col??nia, la reina ??s l'??nica que posa ous. La majoria d'aquests insectes tenen manca d'ales per?? durant l'??poca de reproducci?? algunes desenvolupen aquests ??rgans i abandonen el grup per formar col??nies pr??pies.
Algunes varietats de t??rmits s??n:
- T??rmit de la sabana africana - Macrotermes natalensis
- T??rmit br??ixola - Amitermes meridionalis
- T??rmit de l'arbre - Nasutitermes
- Kalotermes flavicolis
- Reticulotermes sp.pl.
Taula de continguts |
[edita] Castes de T??rmits
Una col??nia de t??rmits consisteix en tres castes b??siques: obreres, soldats i reproductius
[edita] Obreres
S??n ??pters, sexualment immadures i, a excepci?? de la fam??lia Hodotermitidae, s??n cegues. Aquesta casta compleix un paper important a les col??nies, ja que ??s la que desenvolupa la major part de les feines al niu, entre els quals es poden esmentar:
- Construcci?? i manteniment del niu
- La cura i alimentaci?? dels juvenils;
- Alimentaci?? de les castes que no es poden alimentar per si mateixes com els soldats i la parella reial;
- Elaboraci?? de t??nels per a la recerca d'aliment;
- Brunyiment i neteja d'altres castes.
[edita] Soldats
S??n individus amb un cap fortament esclerotizat que mostren adaptacions defensives tals com mand??bules allargades, amb forma de tap i amb una gl??ndula disponible per produir una secreci?? defensiva. Els soldats s??n est??rils permanentment. El paper dels soldats ??s per a la defensa de les col??nies de t??rmits.
[edita] Reproductores
[edita] Alats
Els alats s??n imags que encara mantenen les seves ales. Els reproductors alats s??n els que poden produir noves reines i reis. Els alats surten massivament de la col??nia, quan es troben se succeeixen els aparellaments en t??nels per evadir els depredadors i altres atzars. Els alats perden les ales immediatament despr??s del contacte amb el sexe oposat
[edita] Parella reial (Reina i Rei)
Les femelles i els mascles que s??n activament reproductius en una col??nia.
[edita] Reproductors secundaris
En el cas que la reina mori o que es faci molt vella i la seva producci?? d'ous decreixi, es poden produir reines substitutes.
[edita] Tipus de Nius
Una altra caracter??stica de tots els insectes eusocials s??n els nius, dins dels t??rmits aquests s??n distingibles per la seva gran diversitat, alguns cops presenten una arquitectura complexa, podent arribar a assolir mides formidables (mes que 1000 metres c??bics|m?? en alguns Macrotermits.
L'h??bitat primitiu dels t??rmits va ser probablement dins de fusta morta, com troncs, parts mortes d'arbres vius; on la societat establia ambd??s aliment i refugi, el que denominem com a nius d'una pe??a.
Dins del grup de nius separats es distingeixen tres principals categories:
- Nius subterr??nis, completament per sota del nivell del terra,
- Nius ep??geus, que sobresurten de la superficie del terra (mont??cles)
- Nius arboris, construits en troncs o en la branca d'un arbre, que sempre est?? units al terra per galerias cobertes.
Tanmateix, hi ha alguns nius intermedis. Els nius ep??geus sempre tenen una part basal subterr??nia, m??s o menys important per?? de vegades preponderant com a l'Hodotermitidae. Alguns nius ep??geus estan constru??ts contra el tronc d'un arbre i si la base ??s redu??da tendeix a fer-se arbori.
[edita] Taxonomia i Filog??nia
Recents proves d'ADN defensen la hipotesi, basada originariament en la morfologia, que els t??mits s??n les esp??cies m??s properament emparentades amb els blatodeus xil??fags, coma ara les pertanyents al g??nere Cryptocercus). Recentment aix?? ha conduit alguns autors a proposar que els t??rmits es podrien reclassificar com una fam??lia ??nica, Termitidae dins de l'ordre Blattodea, que cont?? les paneroles o escarabats de cuina [2][3]. Tot i aix??, la majoria d'investigadors advoquen per la menys dr??stica mesura de mantenir el grup Isoptera, per?? com a grup subordinat a les paneroles veritables, preservant la classificaci?? interna dels t??rmits [4].
Fins el 1996, s'havien identificat al voltant de 2.800 esp??cies, classificades en set fam??lies:[1]
- Termopsidae (5 g??neres, 20 esp??cies)
- Porotermitinae
- Stolotermitinae
- Termopsinae
- Hodotermitidae (3 g??neres, 19 esp??cies)
- Hodotermitinae
- Mastotermitidae (1 esp??cies, Mastotermes darwiniensis)
- Kalotermitidae (22 g??neres, 419 esp??cies)
- Rhinotermitidae (14 genera, 343 esp??cies)
- Serritermitidae (1 esp??cie: Serritermes serrifer)
- Termitidae (236 g??neres, 1958 esp??cies)
- Amitermitinae (17 g??neres, 295 esp??cies)
- Apicotermitinae (43 g??neres, 202 esp??cies)
- Cubitermitinae (28 g??neres, 161 esp??cies)
- Macrotermitinae (14 g??neres, 349 esp??cies)
- Nasutitermitinae (91 g??neres, 663 esp??cies)
- Termitinae (43 g??neres, 288 esp??cies)
[edita] Refer??ncies
- ??? Earthlife
- ??? "Termites are 'social cockroaches'", BBC News, 13 April 2007. (in English)
- ??? Eggleton, P. &al. (2007), Biological Letters, June 7, cited in Science News vol. 171, p. 318
- ??? Lo, N. &al. (2007), Biology Letters, 14 August 2007, doi 10.1098/rsbl.2007.0264
