[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jean Claude Nicolas Forestier - Viquipèdia

Jean Claude Nicolas Forestier

De Viquipèdia

Jean Claude Nicolas Forestier (Aix-les-Bains (Savoia), 9 de gener de 1861 - París, 26 d'octubre de 1930) va ser un arquitecte paisatgista francès que ha realitzat una gran part de la seva carrera al servei de la ciutat de París al començament del segle XX desceble de Georges Eugène Haussmann i Jean-Charles Alphand. Podria haver estat considerat com un urbanista si aquesta noció hagués existit en la seva època.

Taula de continguts

[edita] Biografia

  • 1880-1882 : estudis a l'Escola politècnica després a l'Escola lliure de les ciències polítiques.
  • 1883-1885 : formació a l'Escola forestal de Nancy.
  • 1885-1887 : començament de carrera com a guarda general als serveis de les Aigües i Boscos d'Argelès, Annecy i Sallanches.
  • 1887 : Forestier integra el servei autònom dels passeigs i plantació de la ciutat de París que no deixarà més que a la seva jubilació 40 anys més tard.
  • 1908 : publicació de «Grans ciutats i sistema de parcs».
  • 1911 : cofundador de la Societat Francesa d'Arquitectes i Urbanistes.
  • 1911-1929 : projecte del parc Maria Luisa a Sevilla i les seves extensions.
  • 1913 : avant-projets per a disposicions urbanes a les grans ciutats marroquines.
  • 1923 : concepció d'un sistemes de parcs per a París.
  • 1923-1930 : projectes per a grans ciutats latino-américaines : Buenos Aires, La Havana
  • 1926 : oficial de la Legió d'honor a París i comanador del Mèrit civil a Espanya
  • 1929 : Gran Premi a l'Exposició Internacional de Barcelona.

[edita] Teories de JCN Forestier

sóc un verdader home de les ciutats. M'agraden l'aire lliure i els jardins. JCN Forestal, citat per Jean Giraudoux en `` Plens poders , 1939.

Jean Claude Nicolas Forestier és primer de tot un gran botànic. Té un coneixement profund de la flora (de les espècies i de les seves utilitzacions) que representa un dels pilars fonamentals de la seva nova concepció dels parcs urbans. Forestier realitza la seva carrera en tant que urbanista-paisatgista. Es distingeix clarament per la seva concepció del projecte urbà del període d'entreguerres del moviment modern federat per Le Corbusier i el CIAM que posen endavant les teories funcionalistes. Ha estat sovint assimilat a un paisatgista «burgès i elitista» que defensa les idees totalitaristes i empiristes de l'època napoleònica, a conseqüència de la seva pertinença a la nissaga d'Haussmann-Alphand. Però en general, no conserva més que la voluntat d'embelliment per grans projectes en l'escala de la ciutat. El seu projecte reprèn més aviat les idees del parkway de Frederick Law Olmsted. Desitja crear un sistema de parcs, que apareix com un passeig urbà on cada espai natural ve a jugar un paper de parada per a un passejant. Aquest enfocament, afavorint la marxa, s'inspira en les teories higienistes : la salut per una activitat física a l'aire lliure. És una aproximació que requereix també una operació a gran escala per a un projecte democràtic, democràcia que és tanmateix reticent a aquest tipus de projecte.

Per primera vegada, Forestier fa entrar el jardí com a element plenament d'un projecte urbà. El jardí és el lloc del descans, de la meditació. Fins i tot va a afirmar que el pla ciutadà està inacabat si no es completa amb un programa de conjunt i un pla especial dels espais lliures interiors i exteriors, per al present i per al futur - per un sistema de parcs[1]. Forestier desenvolupa una metodologia. Primer de tot cal realitzar un inventari a gran escala dels espais lliures i de les potencialitats. Després estudia l'arxiu per comprendre les intencions inicials dels dissenyadors, les divergències i les seves raons. Després Forestier calcula les necessitats en funció del nombre d'habitants : Hi ha no només a calcular quina ha de ser la superfície mitjana d'espais lliures a preveure per a una població determinada, cal també preocupar-se per la seva més eficaç distribució i pel seu uniforme répartition[2]. Finalment confronta els elements històrics, les restriccions i potencials actuals i les necessitats futures per a establir el seu projecte.

Organitza els espais lliures segons una classificació implicant 7 elements que són jerarquitzat així :

  • les grans reserves i els paisatges,
  • els parcs suburbans,
  • els grans parcs urbans,
  • els petits parcs, els jardins de barri,
  • els terrenys de recreació,
  • els jardins de nen,
  • les avingudes-passeigs.

Forestier és un visionari. Sensibilitza el projecte urbà amb les qüestions de medi ambient i al respecte de l'indret (topografia, xarxa hidrològica...). Desenvolupa un esquema global en l'escala de la ciutat i proposa fins i tot un projecte supramunicipal. A més treu profit dels progressos de la botànica per incorporar noves varietats als parcs. S'inspira en els altres arts (en particulars de Monet) per integrar l'evolució de la noció de paisatge. `` Forestier és un modern mesurat que revisita la tradició sàvia i arcaica [3] per tal d'articular memòria i modernitat

[edita] Posta en escena de les sevs teories

Al començament del segle XX París va amb retard en l’aplicació dels ratis d’espais públics pensats per Forestier. En 1903, compta amb més de 1350 habitants per hectàrea de parcs, figurant a la setzena posició de la classificació de les grans ciutats del món. Ara bé París és massa densa per a que Forestier hi realitzi el seu projecte : per a alguns americans París és una ciutat acabada.

És a l'estranger on Forestier troba les ocasions per desenvolupar les seves teories. En 1913, Forestier és cridat pel general Lyautey, governador del Marroc, qui s'interessa particularment per l'urbanisme i per la disposició prospectiva de les grans ciutats marroquines. Està interessat per les idees de Forestier a «Grans ciutats i sistema de parcs» publicat cinc anys abans. Forestier té l'ocasió de planificar un verdader programa urbà disposant d'un pla especial dels espais lliures sobre el conjunt d'una ciutat. Funda el seu projecte en la creació de reserves predials, la protecció del conjunt existent, el paisatge i el jardí. Desenvolupa en paral·lel una conjunt d'instruments legislatius. La creació d'aquestes eines de control, inexistents al Marroc i indispensables perquè els ciutadans respectin el pla d'ordenació, és possible gràcies a una política autoritària imposada per Lyautey i posada en pràctica per Henri Prost. Al Marroc, Forestier només va realitzar uns pocs projectes. Però va establier essencialment els fonaments d'una nova pràctica de l'urbanisme en un context particular, després posada en marxa pels seus successors. Deu anys més tard, té de nou l'ocasió d'establir un pla de conjunt a Buenos Aires, Argentina on és convidat per l'alcalde Carlos Noël. Aquesta vegada, treballa en una tradició porteña per un segle d’experiència francesa. Crea també un sistema de parcs del qual l'element principal és l’Avenida Costanera al llarg de la costa.

[edita] Principals realitzacions

  • 1890 : primera pista ciclista en el bosc de Vincennes.
  • 1898 : creació de l'avinguda de Breteuil a París.
  • 1904 : arranjament del Camp de Mart i campanya per al rescat del parc de Fotesa.
  • 1913 : avant-projet per a disposicions urbanes a Marrakech al Marroc.
  • 1914 : inauguració del parc Maria Luisa a Sevilla a Espanya.
  • 1915 : realització de diversos jardins a Espanya : Barcelona, Moratella...
  • 1923 : projecte de sistema de parcs per a París.
  • 1924 : memòria sobre l'avinguda costanera de Buenos Aires a Argentina.
  • 1929 : Avinguda Costanera a Buenos Aires.
  • 1929 : extensió del parc Maria Luisa a Sevilla.

[edita] Actuacions a Barcelona

A Forestier i la seva influència la jardineria barcelonina li deu el disseny d’alguns dels millors jardins de la ciutat. Directament i a través del seu deixeble Nicolau Rubió i Tudurí, es va desenvolupar una notable escola de paisatgisme i jardineria a casa nostra. L'experiència adquirida per Forestier a Buenos Aires, gràcies, en part, a Carlos Thays i el seu jardí botànic, li va permetre la utilització a Barcelona de nombroses espècies sud-americanes. Aquests arbres donen avui caràcter als nostres jardins públics.

El projecte iniciat l’any 1905 per organitzar a Montjuïc una Exposició d’Indústries Elèctriques va culminar, al cap dels anys, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Un dels comissaris de l’Exposició va ser Francesc Cambó, que va encarregar els treballs d’enjardinament a l’enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier. Va ser ajudant seu el jove arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, que el 1917 seria director dels Parcs Públics de Barcelona.

Els jardins Laribal, inclosos dins del recinte de l’Exposició, van obtenir una gran anomenada. Forestier i Rubió van imposar un nou estil, d’arrel mediterrània, tot aprofitant la vegetació preexistent —des de plantes autòctones fins als arbres fruiters del passat agrícola de la muntanya—, però integrant-la en un concepte de jardineria renovador i original, que segueix lliurement la inspiració dels antics jardins àrabs.

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències

  1. ↑ FORESTIER Jean Claude Nicolas, Grans ciutats i sistemes de parcs, París, Va Normer, rééd. del text de 1908 presentada per B. Leclerc i S. Tarrago, 1997, p56.
  2. ↑ FORESTIER Jean Claude Nicolas, Grans ciutats i sistemes de parcs, París, Va Normer, rééd. del text de 1908 presentada per B. Leclerc i S. Tarrago, 1997, p59.
  3. ↑ LE DANTEC Jean-Pierre, El Salvatge i el régulier. Art dels jardins i pasatgisme a França al segle XX, París, Ed du Moniteur, 2002, p101

[edita] Bibliografia

  • FORESTIER Jean Claude Nicolas, `` Grans ciutats i sistemes de parcs , París, Destraló, 1908, 50p.
  • FORESTIER Jean Claude Nicolas, `` Grans ciutats i sistemes de parcs , París, Va Normer, rééd. del text de 1908 presentada per B. Leclerc i S. Tarrago, 1997, 383p.
  • FORESTIER Jean Claude Nicolas, `` Jardins, plans i croquis, París, Ed Picard, 1994.
  • LECLERC Benedict, `` Jean Claude Nicolas FORESTIER,1861-1930, del Jardí al paisatge urbà, París, Ed Picard, 2000, 283p.
  • LECLERC Benedict, `` Jean Claude Nicolas FORESTIER,1861-1930, La ciència dels jardins al servei de l'art urbà , Revue Pages Paisatges, N°2, 1988-89, p24-29.
  • LECLERC Benedict, Jardí, Paisatge, urbanisme : la missió de Jean C-N Forestier al Marroc el 1913 , Nancy, Ed Ecole d'arquitectura de Nancy, 1993, segon-pàg.
  • EL DANTEC Jean-Pierre, El Salvatge i el régulier. Art dels jardins i paisatgisme a França al segle XXI , París, Ed du Moniteur, 2002, p93 a 101.