Via Laietana
De Viquipèdia
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port atravessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants íbers de la zona.
Va ser dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Més tard, en 1899, s'aprovà el projecte d'Àngel Baixeras.
L'entrada politica de la Lliga Regionalista de Cambó, la demanda de comunicació de la burguesia instal·lada a l'Eixample i la preocupació per controlar els avalots dins d'una trama densa de carrers, va fer recuperar el projecte i, el 1907 s'acordà el finançament amb el Banco Hispano Colonial, predecessor del Banco Central, que es va fer construir el primer edifici de la nova via, obra d'Enric Sagnier.
Les obres varen ser inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908. La construcció es va dividir en tres trams:
- 1908-1909 Entre el port i plaça de l'Àngel, a càrrec de Lluís Domènech i Montaner.
- 1909-1911 Entre plaça de l'Àngel i el carrer Sant Pere Més Baix, a càrrec de Josep Puig i Cadafalch
- 1911-1913 Entre Sant Pere Més Baix i la plaça Urquinaona, a càrrec de Ferran Romeu. Cal dir que la porció que va des de plaça Urquinaona fins al carrer de Jonqueres, ja existia amb el traçat actual i es deia carrer de Bilbao.
L'enderroc va supossar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada. Aquesta reforma va comportar la destrucció de 2.199 cases i molts palaus medievals, afectant a unes 10.000 persones. Malgrat les protestes del veïns i d'artistes i personatges com l'arquitecte i conservador Jeroni Martorell, és varen perdre llocs com el palau del marqués de Monistrol, el palau del marqués de Sentmenat (del qual Martorell salvà un finestral que farà servir a la restauració de la casa dels Canonges) o els convents de Sant Sebastià i el de Sant Joan de Jerusalem que guardava la tomba de Pau Claris. Alguns, però, es van salvar al ser traslladats a altre indret. Aquest és el cas del palau Clariana Padellàs del segle XV/XVI, ubicat al carrer Mercaders a l'alçada d'on està el Foment del Treball i traslladat al 1931 a l'actual ubicació a la plaça del Rei, a on allotja el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.
D'altra banda, l'obra va tenir alguns efectes secundaris positius. L'enderroc va fer visible i valorable el patrimoni arquitectònic de les muralles romanes i els edificis gòtics que envolten la plaça del Rei i arriben fins la Catedral. L'esponjament posterior de la plaça de la Catedral i Santa Caterina degut a la destrucció dels bombardejos de la guerra civil, han acabat de donar la fesomia del barri gòtic. Un altre avantatge aprofitat va ser la construcció soterrada dels túnels per a fer passar el metro, iniciativa impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falqués amb l'oposició dels polítics, i que tindria els seus fruits quan va ser inaugurat al 1926.
La nova via, tal com estava previst, va suposar la creació d'una nova imatge de Barcelona. L'estil arquitectònic de l'escola de Chicago va influir en el tipus de construcció, principalment dedicada als edificis oficials i espais d'oficines sovint ocupats per empreses de logística i exportació, que atenien les necessitats del negocis de la burguesia instal·lada a l'Eixample.
Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) s'anomenà Via Durruti.
[edita] Edificis d'interès
- Conservatori Superior de Música del Liceu
- Caixa de Pensions (1917), d'Enric Sagnier - Edifici d'estil neo-gòtic.
- Casa Bulbena-Salas (1924-1926) de Joan A. Roig.
- Edifici del Col·legi d'Enginyers Industrials (1922) d'Antoni Ferrater.
- Casa Artur Suqué (1927) d'Adolf Florensa i Ferrer.
- Caixa Catalunya (1931) de José Yárnoz Larrosa i Luis Menéndez Pidal Álvarez - És la seu central de la Caixa Catalunya des de 1955, si be originalment fou el Banco de España.
- Casa dels Velers (1758-1763) de Juan Garrido i Bertrán
- Foment del Treball (1934-1936) d'Adolf Florensa i Ferrer
- Edifici de Tabacs (1923) de Francesc Guàrdia Vidal.
- Edifici de Correus (1926-1927 de Josep Goday Casals i Jaume Torres Grau.
[edita] Bibliografia
- L'obertura de la Via Laietana. Antoni Nicolau. Museu d'Història de Barcelona.
