[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Manolo García - Viquipèdia

Manolo García

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

El cantant Manolo García va iniciar la seva aventura en solitari amb Arena en los bolsillos, un àlbum que va sortir a la llum al maig de 1998 i amb el qual va obtenir un èxit rotund amb més de 700.000 còpies venudes i més de 90 concerts per tot l'Estat. A més, gràcies a aquest treball va aconseguir el premi Ondas al millor artista en directe, dos Amigo al millor solista espanyol i al millor àlbum, i tres Premis de la Música, al millor artista pop, millor elapé i millor producció artística.

El segon disc de l'excantant d'El Último de la Fila es va publicar al maig de 2001 amb el títol Nunca el tiempo es perdido. L'àlbum es va gravar a Avinyonet de Puigventós (Girona), Barcelona i París, i les mescles es van fer a Los Ángeles. Amb aquest nou treball va fer una gira de 72 concerts i en els Premis Amigo va ser guardonat com a millor solista masculí espanyol i millor àlbum espanyol.

Para que no se duerman mis sentidos ha estat fins ara l'últim treball de Manolo Garcia en solitari. Després de tres anys de silenci, va tornar amb 16 noves cançons molt variades, una d'elles instrumental, i amb un estil ben diferent al que ens tenia acostumats. En el primer single, que donava nom al disc, ja es podia veure la intensitat, la sensualitat i la varietat musical del disc. El tema, gravat a Salvador de Bahia amb músics brasilers, era un carpe diem, un cant a viure la vida amb els ulls ben oberts per aprofitar-la al màxim. En el seu conjunt, Para que no se duerman los sentidos era un cant a la paraula i a la necessitat de comunicar-se i d'intercanviar sentiments.

La gravació del disc es va fer a tres estudis diferents: Music Lan, a Avinyonet de Puigventós (Girona); Grabaciones Silvestre, a Sant Quirze de Safaja (Barcelona) i Ilha dos Sapos, a Salvador de Bahía (Brasil). Com en els anteriors treballs, el disc va ser produït pel mateix Manolo García amb les coproduccions de Pedro Javier González i Nacho Lesko en algunes de les cançons. La major part dels temes van ser mesclats per Bob Clearmountain, un personatge que havia treballat amb artistes del nivell de Bruce Springsteen, David Bowie o els Rollings Stones. La masterització també va anar a càrrec d'un dels grans, Stephen Marcussen.

Després de quatre llargs anys sense tenir notícies de Manolo García, des de la publicació de Para que no se duerman mis sentidos, el cantant del Poblenou ja està ultimant el seu quart disc en solitari, que sortirà al carrer el 22 d'abril de 2008. Durant 10 dies ha estat gravant a l’Illa de Creta els arranjaments de cinc de les seves noves composicions amb músics grecs. Ara només li queda introduir-hi la veu i rematar la feina a Kentucky (EUA), on farà les mescles.

El compacte inclourà 14 temes i serà estrenat en directe a Llatinoamèrica (Mèxic, Argentina i Veneçuela). La gira espanyola començarà al juny a Còrdova. Si el full de ruta no falla, passarà per la seva ciutat natal el mes de setembre.