Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Esqu?? - Viquip??dia

Esqu??

De Viquip??dia

Esquiadores alpines tot girant.
Esquiadores alpines tot girant.

L'esqu?? ??s l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu fent servir esqu??s (origin??riament taules de fusta, ara sovint fetes de fibre de vidre o compostos semblants) o be una ??nica taula lligat/s als peus fent servir fixacions.

Un practicant de l'esqu?? s'anomena esquiador o snowboarder (si porta taula).

Diversos tipus d'esqu?? s??n populars, especialment a climes freds i molts tipus de competicions d'esqu?? estan reconegudes pel Comit?? Ol??mpic Internacional (COI), la Federaci?? Internacional d'Esqu?? i altres organitzacions esportives.

A les regions on l'esqu?? ha estat tradicionalment m??s arrelat, a les parts nevades d'Escandin??via, tan l'esqu?? recreatiu com competittiu pot referir-se a les variants d'esqu?? de fons, esqu?? de muntanya, aix?? com a les internacionalment m??s conegudes d'esqu?? alp??.


Per a molta gent, "esquiar" vol dir esqu?? alp?? recreatiu on es visita una estaci?? d'esqu??, compra els bitllets dels remontadors o forfaits, s'equipa amb roba d'abric, esqu??s, botes d'esqu??, pals d'esqu?? i puja en una telecadira o algun altre remontador. Al arribar al cim, l'esquiador surt del remontador i comen??a el dencens, arrossegat per la gravetat. No s'hauria d'intentar a no ser que s'hagi anat a una escola d'esqu?? o s'hagi apr??s a girar i frenar amb seguretat. Si no ??s el cas, la traject??ria que es pren pot esdevenir incontrolable i la velocitat que s'agafa excessiva, redu??da nom??s per objectes est??tics com ara arbres.

Esqu?? fora pista.
Esqu?? fora pista.

En aquest punt, qui no ??s esquiador pot fer-se la seg??ent pregunta: "Per qu?? ho hauria de fer?". Hi ha moltes respostes possibles, potser tantes com esquiadores per?? una resposta simple pot ser "perqu?? es gaudeix". ??s cert que hi ha la risc per?? curiosament aix?? ??s precisament part de l'atractiu de l'esport; ??s, despr??s de tot, el m??tode de transport terrestre m??s r??pid sense assist??ncia mec??nica. ??s possible assolir una uni?? de cos i ment practicant aquest esport en la qual la ment encomana al cos actuar excepcionalment i el cos confia en la ment per no dirigir-lo cap un estimball. Un sentit d'harmonia i d'experi??ncia aix?? pot resultar en una sensaci?? de plenitud d'un mateix.

== Hist??ria == feo Els primers indicis de l'exist??ncia de l'esqu?? es remunten l'any 2500 a. de C. El primer d'ells ??s un gravat en pedra de feldspat que va ser descobert a l'illa de Rod??dy (Noruega) en el qual s'aprecia un ca??ador amb esqu??s, per?? tamb?? existeixen altres com una imatge d'un ca??ador entre rens a R??ssia. El primer text escrit en el qual s'esmenta aquesta activitat es troba 3000 anys despr??s, en ell, l'historiador bizant?? Procopius, descriu una carrera sobre la neu. Per altra banda a Xina tamb?? hi ha testimoniatges escrits que conten que els pobles n??rdics ca??aven sobre cavalls de fusta que duien als peus. L'esqu?? va n??ixer a causa de la complicaci?? per a despla??ar-se, comerciar, lluitar o ca??ar en les zones on la neu pot acumular-se mesos seguits sense fondre's. En el Holmenkollen Ski Museum o en el Nozawa Ski Museum es troben alguns dels primers esqu??s i les diferents grand??ries que tenien, sobrepassant alguns els 3 metres de longitud.

L'esqu?? ??s va popularitzar i va cr??ixer prop de 1900. Pels europeus, apr??s dels seus ve??ns noruecs, servia sobretot per gaudir. L'esport va continuar utilitzant l'equip n??rdic durant molt de temps. Aix?? es pot veure a les il??lustracions dels primers jocs ol??mpics d'hivern. La inaguraci?? va ser el 1924 a Chamonix, Fran??a. Nom??s hi va haver 5 esports.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Esqu??