Clima de Catalunya
De Viquipèdia
El clima de Catalunya és mediterrani encara que amb grans variacions de temperatura entre el litoral costaner, amb un clima suau, temperat a l'hivern i molt calorós a l'estiu; l'interior que té un clima continental mediterrani, amb hiverns freds i estius molt calorosos; i les zones muntanyenques pròximes als Pirineus, que tenen un clima d'alta muntanya, amb mínimes sota zero i neu abundant a l'hivern, precipitacions anuals per sobre de 1.000 mm i estius menys calorosos.
A grans trets, el clima de Catalunya es pot dividir en cinc grups: clima mediterrani de costa, clima mediterrani d'interior, clima mediterrani de muntanya, zona de transició entre clima mediterrani clima atlàntic i clima atlàntic de muntanya.
Taula de continguts |
[edita] Clima mediterrani de costa
Abarca gran part de Catalunya i la seva principal característica es que l'estació càlida no coincideix amb l'estació plujosa com passa a la majoria dels altres climes. Es caracteritza per tenir un estiu llarg i calorós i un hivern més aviat suau. Les pluges són molt irregulars i es concentren sobretot a la tardor i, no tant, a la primavera. El clima mediterrani pot passar d'unes fortes inundacions a sequeres importants per culpa de la irregularitat de les pluges.
[edita] Clima mediterrani d'interior
Cobreix tota la zona de la Plana de Lleida, el Priorat, la Plana de Vic, i l'interior de les Terres de l'Ebre que no toquen als Ports de Tortosa-Beseit, sobretot Ribera d'Ebre. La Conca de Barberà i l'Alt Camp també entrarien en aquesta zona. Aquí hi plou menys que a la costa, també normalment en situacions de llevant, similar al mediterrani de costa però el que marca la diferència és que a l'hivern fa molt de fred i a l'estiu molta calor; per culpa que el mar és lluny i no suavitza tant les temperatures com a la costa.
[edita] Clima mediterrani de muntanya
Cobreix la zona dels Ports de Tortosa-Beseit, Prades, el Montsant, les Guilleries, i totes les comarques pirinenques excepte les de clima atlàntic. Aquí l'època de més pluja és l'estiu, per culpa de les tempestes de mitja tarda tot i que també hi plou moltíssim (o hi neva), sobretot al Pirineu, amb vents del sud. Les temperatures són més baixes per l'alçada. A l'hivern, moltes vegades per la inversió tèrmica dels anticiclons, fa més fred al fons de les valls que als cims de les muntanyes.
[edita] Zona de transició entre clima mediterrani i clima atlàntic
Correspon a la part de la comarca de l'Alta Ribagorça que no pertany al Parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (més o menys), la zona del Pallars Sobirà que tampoc hi pertany i la zona al voltant de la Pobla de Segur al Pallars Jussà, és a dir, des de Talarn fins a Senterada. En ser de transició, té característiques dels dos climes: hi plou més que el mediterrani normal, però també hi ha períodes secs i d'altres més humits.
[edita] Clima atlàntic de muntanya
Abarca només una petita part del Principat. Concretament, la Vall d'Aran, la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (al Pallars Sobirà, l'est de l'Alta Ribagorça i nord del Pallars Jussà), i la Vall Fosca al nord del Pallars Jussà. Allà les pluges són regulars durant tot l'any i les temperatures no massa baixes tenint en compte l'alçada on estan. No hi ha períodes de sequera i a totes les estacions hi plou per un igual.
