Sopa de Cabra
De Viquipèdia
Sopa de Cabra fou un grup de música en actiu entre 1986 i 2002 que s'encabia dins del moviment de rock català, tot i que ells van renunciar sovint que els fessin entrar dins d'un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català.
Taula de continguts |
[edita] Història
Es va formar l'any 1986 a Girona i, després d'alguns anys de concerts, de moments crítics on van arribar a pensar-se en la dissolució i d'una maqueta, van enregistrar el seu primer disc "Sopa de Cabra" l'any 1989. Amb cançons com L'Empordà van ser un dels grups revelació del moment. Poc temps després, van enregistrar el seu segon àlbum "La Roda" (1990) amb la producció de Marc Grau i molt més elaborat. Comencen a donar-se a conèixer a Barcelona, tot i que fa bastant que són força populars entre els joves de tot Catalunya. Amb ells, Sau i Els Pets sorgeix el moviment del Rock Català, tot i que ells lluitaran sempre per negar-se a entrar dins una homogènia d'estil manipulada per la Generalitat. L'any 1991, va ser el dels directes, amb l'enregistrament d'un doble disc en directe "Ben endins" a la sala Zeleste de Barcelona (amb cinc cançons d'estudi, com Podré tornar enrera -un altre himne dels seus seguidors, al costat de L'Empordà- o Sota una estrella), i del multitudinari concert al Palau Sant Jordi juntament amb Els Pets, Sau i Sangtraït davant més de 22.000 persones. A partir d'aquest moment, sorgeixen núvols negres en el futur dels Sopa. Treuen la notícia que pensen fer un disc en castellà per a intentar donar-se a conèixer a l'altra part de la Península i fins i tot potser a les Amèriques. La majoria de seguidors no veuen això amb bons ulls. Cada vegada amb més freqüència reben insults en els seus concerts o veuen pancartes en contra (La Sopa estrangera provoca vomitera) degut a la intolerància d'una petita part del públic català. Però no sols del public català, sinó també en certs concerts fets a Madrid, on reben agressions i insults per cantar en català.
L'any 1992 editen "Girona 83-87 Somnis de carrer" amb un recull d'antigues cançons, un any abans de canviar de discogràfica i llengua en el seu "Mundo Infierno". Aquest disc va ser un gran fracàs comercial, tot i que denotava un progrés i una maduresa musical. Les poques vendes que va obtenir el disc van fer que la discogràfica Ariola els retirés gran part del suport que els havia donat en firmar el contracte. L'any 1994, després de certa polèmica lingüística, tornen a editar un disc íntegrament en català "Al·lucinosi". Però no recuperen el seu antic públic tant a causa del càstig que els han imposat aquests com al poc finançament pel disc d'Ariola i l'inici de la recessió del Rock Català. Cremats de difamacions i mals moments, els Sopa decideixen entrar dins grupets que ells mateixos van creant amb amics o coneguts. Destaquen sobretot el grup de Gerard Quintana (Els miralls de Dylan) i d'en Ninyin (Gran Cirrousis). L'any 1996, publiquen el seu setè disc "Sss...". Tot i que no té el ressò d'altres discos, presenta una gran qualitat musical. Hi va haver poca participació de la discogràfica una altra vegada, així que decideixen canviar un altre cop i signen amb Música Global per a treure, l'any 1997, el seu segon disc en directe «La nit dels anys», un acústic gravat a la sala l'Espai. En aquest disc, hi col·laboren diversos artistes convidats, com Gossos o les cantautores Lídia Pujol i Sílvia Comes, i fan tant versions de les seves cançons mítiques com algun que altre cover de Pau Riba, Jaume Sisa o Bob Dylan. És amb aquest disc que tornen a recuperar gran part del públic català degut al suport de Gossos i a les gires de promoció del disc.
L'any 1998, treuen el disc "Nou". Sopa de Cabra torna al carrer i a la ràdio, i reben crítiques positives d'arreu. Destaquen com a cançons El far del sud i Instants del temps, que sorgeixen com a nou himne entre els adolescents. Participen en el primer festival Senglar Rock i en altres tipus d'esdeveniments, cosa que demostra la recuperació del grup. L'any 2000, reben un disc de platí (100.000 còpies venudes) pel "Ben Endins", publicat vuit anys abans.
Al 2001, publiquen "Plou i fa sol", el seu disc de comiat, també molt complet, i fan una reeixida gira de comiat per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
L'any 2002, treuen el "Bona Nit Malparits!", un disc CD/DVD enregistrat en els darrers concerts de Sopa de Cabra a la sala Razzmatazz.
És al 2003 quan surt a la venda el darrer disc "El llarg Viatge", un concert acústic realitzat a la sala l'Espai l'any 2001.
[edita] Després de Sopa de Cabra
Un cop dissolt el grup, han començat carrera musical pel seu compte Gerard Quintana, Josep Thió i ha aparegut el grup Kabul Babà, on hi ha Jaume Soler "Peck" i Francesc "Cuco" Lisicic. Josep Bosch també va formar part d'aquest grup durant la gravació del seu primer disc ("Club") i la gira posterior.
[edita] Membres
- Gerard Quintana - veus
- Josep Thió - guitarra
- Joan "Ninyin" Cardona - guitarra
- Francesc "Cuco" Lisicic - baix
- Josep Bosch - bateria
- Julio Lobos - teclats (de 1994 a 1999)
[edita] Discografia
[edita] Àlbums
- Sopa de Cabra (1989)
- La Roda (1990)
- Ben endins (1991) (Directe)
- Girona 83-87 "Somnis de Carrer" (1992)
- Mundo Infierno (1993)
- Al·lucinosi (1994)
- Sss... (1996)
- La nit dels anys (1997) (Directe)
- Nou (1998)
- Dies de Carretera (2000)
- Plou i fa sol (2001)
- Bona nit, malparits! (2002) (Directe)
- El llarg viatge (2003)
- Podré tornar enrere. El tribut a Sopa de Cabra (2007)
[edita] Altres discos
- "900 300 100" (Salseta Discos, 1991). Disc benèfic dedicat a la infància maltractada. Gerard Quintana participa amb la cançó Perquè em feu callar.
- "Com un huracà" (Discmedi, 1996). Disc homenatge a Neil Young, on participen amb la cançó Resistint en el món lliure (Rocking in the free world).
- "Concert homenatge a Carles Sabater" (Blanco y Negro Music S.A., 2000). Toquen una versió, amb Dani Nel·lo, de la cançó Si un dia he de tornar, del grup Sau.
