Santuari de la Serra
De Viquipèdia
| Santuari de la Mare de Déu de la Serra | |
 Porta del Santuari |
|
| Documentació | |
|---|---|
| Tipus | convent i santuari |
| Arquitecte | desconegut |
| Començament | 1296 |
| Consagració | 1365 |
| Acabament | segle XIV |
| Localització | La Serra, Montblanc (Conca de Barberà) |
| Estil | gòtic |
| Vistes | |
El Santuari de la Mare de Déu de la Serra és una església amb convent de germanes clarisses del municipi de Montblanc, comarca de la Conca de Barberà. Al segle XV, fou el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, després del de Montserrat. El convent de clarisses és el sisè més antic de Catalunya. S'hi venera la Mare de Déu de la Serra.
Taula de continguts |
[edita] El Santuari
El Santuari està al capdamunt del turó de La Serra. L'edifici i el convent de germanes clarisses daten del segle XIII, però han patit nombroses destrosses, saquejos, rehabilitacions i construccions afegides. Actualment hi viuen 5 germanes clarisses de clausura.
El temple que hom pot apreciar actualment és d'estil gòtic, molt senzill, amb capelles laterals com les de Santa Llúcia o de Santa Clara, per exemple. També hi ha la capella de Sant Sepulcre, amb la imatge de Jesucrist mort, que és la que es treu en processó pels carrers de Montblanc el Divendres Sant al vespre.
Hi han diversos sepulcres d'abadesses del convent i de famílies nobles de la vila.
Al costat de l'altar major hi ha la Creu Verda. És una creu de terme del segle XII, molt venerada. És romànica, de jaspi verd, amb una petita imatge de la Verge Maria encastada a la part central. Al seu costat hi ha una capella, nexe entre l'església i el convent de germanes clarisses, zeladores de la imatge de la Mare de Déu.
La imatge de la Mare de Déu de la Serra es troba en un cambril darrere l'altar major. S'hi accedeix per unes escales construïdes als laterals del santuari. La imatge és una talla gòtica d'alabastre policromada del segle XIII, probablement d'origen italià. Mostra la Mare de Déu a tamany real (175 cm i 371 Kg). Fou coronada canònicament el 1906 i d'aleshores ençà cada 25 anys se celebra una festa de commemoració extraordinària. Està custodiada per 4 imatges de dones bíbliques: Raquel, Salomé, Rebeca i Judit.
La paret de darrere l'altar major està pintada al segle XX, ja que a la Guerra Civil va quedar totalment malmesa. S'hi pot observar diverses imatges de la vida de Maria; la presentació al temple, l'Anunciació, la visita a Elisabet i el naixement de Jesús. A la part baixa hi han representades les muralles de Montblanc i diversos devots de la Verge.
El 2006 es va presentar la Imatge Petita de la Verge. Anteriorment n'hi havia una d'alabastre del segle XVII de mig metre, però que es va perdre durant la Guerra Civil.
A l'exterior del Santuari hi ha una plaça amb bancs i una font. A un cantó de la plaça queda el Santuari i a l'altre hi ha el carrer Pujada de la Serra que baixa cap al Portalet de la Serra i entra a la vila a tocar de l'antic hospital de Sant Marçal. També s'accedeix a la plaça de la Serra pel Passeig Conangla i Fontanilles, que arriba fins el Foradot.
[edita] Història
[edita] Fundació del santuari
El 20 de gener de 1296 es va signar, per part de la princesa grega Eudòxia Làscaris i de diversos nobles de Montblanc, el document fundacional del Santuari de La Serra. Deia, en llatí, per part dels nobles: <<Prometent, amb ferm i solemne conveni que de cap manera ni nosaltres ni la dita universitat (Ajuntament) no actuarem en contra de l’esmentada donació i concessió vitalicia>>.
La infanta Làscara es comprometia a bastir una esgésia i un convent de Sors menors de Santa Clara. Va ser la primera abadessa (1296-1306), fins que va abandonar la clausura.
El lloc escollit no era casualitat; diu la llegenda que la imatge de la Verge es va aturar allí, però se sap que al capdamunt del turó hi havia una Creu Verda de terme (avui dins el santuari) que deien que assenyalava el lloc on havien estat martiritzats pels sarraïns cinc noiets cristians.
[edita] Devoció
L'església es va consagrar el 1365 i el Santuari aviat va agafar anomenada per tota Catalunya fins arribar a ser el segon més visitat (darrere de Montserrat) durant l'època medieval. Diversos papes de Roma van concedir indulgències als peregrins que visitessin la Serra i diferents monarques catalans van concedir-li règims fiscals i jurídics afavoridors.
Al llarg dels segles va augmentar la devoció per la Verge; es va declarar patrona de Montblanc i de tota la Conca de Barberà, es va treure nombroses vegades en processó (la imatge petita) pels carrers de Montblanc en súplica de pluges o en anys d'epidèmies.
Durant la Guerra del Francès va servir de caserna a tropes franceses, que van evitar malmetre l'església, fent marxar a les monges i quedant-se al convent. La imatge de la Verge es va traslladar gairebé d'amagat a l'església de Santa Maria. El 1811 les van foragitar els sometents catalans però el conjunt va quedar molt malmès.
Poc després de la guerra, el rector Maties Jové va guanyar 5.000 duros a la rifa de Madrid i es va poder reconstruir el Santuari. L'any 1816, enmig d'unes grans festes, la imatge fou retornada al Santuari.
L'any 1835, durant la revolta anticlerical, es va llençar la imatge del segle XIII des de dalt del seu cambril, resultant molt danyada. Anys més tard s'acabaria restaurant, tot i que encara avui es poden apreciar alguns danys al mantell de la Verge i en un braç del nen Jesús.
[edita] Coronació canònica
L'any 1906 es va coronar canònicament la Mare de Déu. Només quatre imatges havien estat coronades a tota Espanya abans; Montserrat (1881), la Mercè de Barcelona (1888), la Misericòrdia de Reus (1904)i la del Pilar de Saragossa (1905). El Papa Pius X va signar l’acta d’aprovació, el 10 de setembre de 1905. Un any després, el 9 de setembre de 1906, l’Arquebisbe de Tarragona, el Dr. Tomàs Costa, presidia l’ofici solemne de la coronació a l’església de Santa Maria plena de gom a gom. Com a anècdota, cal esmentar que la corona va ser pagada per montblanquins que residien a Amèrica.
[edita] Festes commemoratives
El 1926 es van fer unes festes de commemoració de la coronació. Van ser unes festes bàsicament religioses.
El 1930 es va fer un referèndum local per canviar la Festa Major de Montblanc cap al dia 8 de setembre, Diada de le Mare de Déu de la Serra. Així, l'any següent, quan es complien 25 anys de la coronació es van fer unes festes molt especials ja que quedaven unides la Verge de la Serra i Montblanc a través de la Festa Major.
Des de llavors se celebren grans festes cada 25 anys. La imatge gran de la Mare de Déu es treu en processó fins a l'església de Santa Maria, on hi passa la nit. Els carrers de la vila s'engalanen i es fan multitud d'actes de tots els tipus durant una setmana.
L'any 1936, milicians republicans es van apropiar de tots els objectes valuosos del Santuari i van destruir tot el mobiliari, totes les imatges de sants i la imatge petita de la Mare de Déu, però, curiosament, la imatge gran va ser salvada de la destrucció religiosa pel mateix Comitè Antifeixista. Aleshores el cap de la Brigada Municipal, Anton Fotent, va embolicar-la amb papers de diari i trossos de xapa creuada amb cordills, després va escampar una gruixuda capa de guix pastat, de manera que la figura de la imatge quedés dissimulada, i, finalment, la va emparedar. El gener del 1939, la van tornar a treure pels carrers de Montblanc per a celebrar la fi de la guerra.
El 1956 es van celebrar les festes de Cinquantenari de la Coronació Canònica. Van ser unes festes molt boniques però influenciades pel règim franquista. Es recorda la imatge de la Verge escortada per militars, que li havien concedit el grau de Capitana General.
El 1981 es van celebrar les festes més lluïdes (75è Aniversari de la Coronació). La dictadura havia estat vençuda definitivament (23-F) i l'ambient va ser molt especial.
El 1996 es va tornar a treure la imatge, però aquest cop per commemorar el 7è Centenari de l'arribada de la Mare de Déu a Montblanc i la fundació del convent de monges clarisses.
El 2006 es va celebrar el Centenari de la Coronació Canònica amb grans festes i amb la conceció de jubileu als peregrins de La Serra, atorgat pel Papa Joan Pau II.
[edita] Llegenda
Segons diu la llegenda, la infanta Eudòxia Làscaris portava una imatge de la Verge Maria cap a Saragossa. De sobte, els bous que portaven el carro on es traslladava la imatge es van aturar. Els esforços dels homes per fer-los tornar a arrencar van ser inútils. La infanta va interpretar el succés com que la Mare de Déu es volia quedar en aquell indret.
En aquell indret hi havia una Creu Verda de terme que indicava el lloc on havien estat martiritzats pels sarraïns cinc vailets cristians. Així que era un lloc sant, i en aquell turó van decidir edificar-hi una església per a la Verge; era el turonet de la Serra.
També es conta que la infanta va tallar-li un dit a la imatge per dur-lo a Saragossa, enlloc de tota la imatge. De fet, a la imatge de la Mare de Déu li falta un dit, clarament tallat, i que ningú no sap des de quan.
