Eudòxia Làscaris

De Viquipèdia

Eudòxia Làscaris Asen de Bulgària (Nicea 1241/45/48 - Saragossa? 1308/11). Princesa bizantina i abadessa de la Serra (1296-1306). Més coneguda a la Corona d'Aragó com a 'Irene' Làscaris.

[edita] Antecedents familiars

Fou la segona filla de l'emperador de Nicea Teodor II Làscaris i la seva dona la princesa Helena de Bulgària. Era germana da la princesa Maria Làscaris i del futur emperador Joan IV Ducas, successor del seu pare.

[edita] Núpcies i descendents

Es va casar el 1262 o el 1263 amb el comte Guillem Pere de Ventimiglia i senyor de Tenda (Guglielmo Pietro di Ventimiglia e seigneur de Tende). D'aquesta unió nasqueren:

• Lucrècia (o Làscara), casada amb Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Comte de Pallars.
• Beatriu, casada amb el Senescal de Catalunya i senyor de Fraga.
• Vataca, al servei de la reina de Portugal.
• Violant, casada amb un nét de Jaume I.
• Joan de Ventimiglia, Comte de Ventimiglia a la mort del seu pare.

[edita] Biografia

Passa la infància amb la seva família com a princesa de Nicea fins que es va casar amb el Comte de Ventimiglia.

Abans de complir 30 anys, va abandonar el seu marit. Aleshores fou acollida, juntament amb els seus cinc fills, a la cort de Jaume I, que li otorgà rendes al Regne de València i poders sobre el Call de Barcelona.

Tenia la residència a Xàtiva però ben sovint feia estades a Saragossa i a Castella, on viatjava en missions diplomàtiques al servei del rei Jaume II.

Quan comptava aproximadament 50 anys, el 1296, va fundar un convent de monges clarisses i el Santuari de la Mare de Déu de la Serra a Montblanc, Conca de Barberà. En va ser la primera abadessa fins que va abandonar la clausura el 1306. Abans de marxar, però, va donar una imatge italiana policromada de la Verge que encara es pot admirar avui dia.

Poc després va morir i va ser enterrada a Saragossa.