Joan IV Ducas Làscaris
De Viquipèdia
Joan IV Ducas Làscaris (Ἰωάννης ὁ Δάσκαρις) (Nicea 1250 - Mar de Màrmara després 1290). Emperador de Nicea (1258 - 1261).
[edita] Antecedents familiars
Fou el primer fill máscle de l'emperador de Nicea Teodor II i la seva dona la princesa Helena de Bulgària. Era germà de la princesa Eudòxia Làscaris, que va residir a la Corona d'Aragó.
[edita] Biografia
Va ser proclamat emperador de Nicea succeint al seu pare als 8 o 9 anys. Durant la seva minoria va exercir la regència el patriarca Arseni i del magnus domesticus Muzalon. Aquest fou mort junt amb els seus partidaris principals, per una revolta de la guàrdia, dirigida pel seu cap Miquel Paleòleg (1259) que es va proclamar coemperador (Miquel VIII Paleòleg).
El 1261, Miquel VIII Paleòleg va conquerir Constantinoble i es va autoproclamar emperador de Constantinoble i de Nicea. Llavors va fer cegar al jove emperador i el va enviar a l'exili a un castell vora el Mar de Màrmara, on va morir en data desconeguda posterior al 1290 quan va reconèixer Andrònic II Paleòleg com a emperador.
| Precedit per: Teodor II |
Emperador de Nicea 1258-1261 |
Succeït per: Miquel VIII Paleòleg |
