Ball de bastons de Montblanc
De Viquipèdia
El ball de bastons de Montblanc és un dels elements folklòrics més antics de la Vila Ducal de Montblanc, a la Conca de Barberà.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Els orígens
No se sap amb certesa quan es va començar a picar bastons a Montblanc, però es dóna com un fet que va arribar amb els traginers que anaven de l'interior cap a la costa. Popularment es creu que, per defensar-se dels bandolers, els conductors de carro usaven els radis de recanvi que portaven per a les rodes. Així, i a cops de bastó, intentaven foragitar els assaltants. Un cop s'aturaven a Montblanc, explicaven les seves gestes i representaven la lluita que havien tingut durant el camí.
La primera referència documental de la que es té notícia és una actuació del ball de bastons de Montblanc durant la festa del Corpus a Barcelona de l'any 1734[1]. Ja al segle XIX, són coneguts els fets de 1870 quan el General Prim, després de presenciar l'actuació montblanquina a les festes de Granollers, volgué baixar del balcó d'autoritats per donar personalment paraules d'encoratjament a la colla, i del 1871, ens conta un diari de l'època que la colla va actuar davant del rei Amadeu I d'Espanya i que aquest va quedar aclaparat per la força, vigurositat i virilitat mostrada pels bastoners montblanquins.
A finals de segle XIX i principis del XX, es té constància de diferentes colles de bastons que anaven actuant per la comarca. Eren, però, colles formades per grups d'amics joves, normalment 8 nois. Aquestes colles duraven uns 3 o 4 anys, ja que llavors els mossos es casaven amb les pubilles i/o se n'anaven a fer el soldat.
L'any 1935 la colla de Montblanc fou la convidada a una mostra de ball de bastons que va organitzar la Casa del Penedès de Barcelona al Poble Espanyol de Barcelona.
Després de la Guerra Civil espanyola hi va haver un període de tranquil·litat imposada fins que a principis de la dècada dels 50, va sorgir una nova colla.
[edita] La colla actual
Un any molt important per al ball de bastons de Montblanc és l'any 1964. En aquell any, en Ramon Sanahuja es féu càrrec d'una nova colla, la primera que lluiria al pit l'escut de la Vila i que ha continuat ininterrompudament fins avui dia, cosa històrica, doncs les colles no havien passat mai dels 10 anys de durada i aquesta ja ha celebrat el seu 40è aniversari.
El 1979 es va crear la Colla Infantil, autèntica pedrera de l'entitat i l'any següent, concretament l'11 de Maig de 1980, es va celebrar la Va Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Montblanc.
Seguint el model tradicional només hi ha bastoners (no bastoneres). Aquest fet s'explica per l'extrema violència i duresa dels cops dels bastons, que feia que no hi haguessin dones voluntàries. Però no es tanca la porta a futures bastoneres, això sí, fent una colla femenina.
Els assajos s'han anat realitzant a diferents indrets de la vila, depenent de l'espai cedit puntualment per l'Ajuntament. Així s'ha assajat a llocs tan diversos com l'antiga escola de monges (Les Monges Velles), a l'antic Hospital de Santa Magdalena o a unes cases recolzades a la muralla a la plaça de Santa Anna.
Fa uns anys, el Consistori va cedir un local on actualment hi ha la seu de la Guàrdia Urbana. El 1999 l'Ajuntament de Montblanc va donar la Torre-portal de Bové al Ball de Bastons per al seu ús com a seu social.
[edita] Picar els bastons
Popularment a Montblanc no es balla als bastons, sinó que es pica als bastons. Això és degut al fet que el ball és tan evolucionat que quasi bé no existeix. De fet, i a diferència de les altres colles bastoneres, la colla montblanquina no fa saltets rítmics mentre pica els bastons, més aviat al contrari; es centra tota la força del cos en el cop del bastó. Hi ha, però, un cop molt espectacular que es produeix quan un bastoner salta amunt amb els dos peus junts per tocar-se bastó amb bastó amb el company. No se sap ben bé perquè és la única colla que des de que se'n té notícia fa aquest no-ball.
Caldria afegir que el model montblanquí es va exportar fins a tres poblacions del Principat quan bastoners de la vila de Montblanc van anar a viure fora-vila:
- L'Espluga de Francolí (darrer quart del segle XIX). El Sr. Bulló va casar-se amb una espluguina i va muntar un hostal en aquest poble. Posteriorment va organitzar una colla bastonera a imatge de la de Montblanc, segons R. Sanahuja, mestre bastoner.
- Cambrils (primeries de segle XX). Foren els germans Abellà qui van establir-se en aquesta bonica ciutat del Baix Camp, van muntar una impremta i van ensenyar el seu ball de bastons a joves cambrilencs.[2]
- Gràcia (mitjans segle XX). Quan es van crear els Bastoners de Barcelona, van rebre la col·laboració de gent de diverses contrades, entre ells montblanquins residents a Barcelona. En paraules de la pròpia colla: [els balls] destaquen per la complexitat tècnica que han assolit en les picades, hereus de la filosofia del ball de bastons de Montblanc. [3]
Aquestes colles han mantingut els passos típics i la base del ball montblanquí, però han creat balls nous i seria un error pensar que són "còpies".
[edita] Vestuari
Els membres del ball de bastons porten una cinta al coll a mode de corbatí (blava o vermella), camisa blanca amb l'escut de Montblanc, faixa (blava o vermella), pantalons blanc amb una tira blava o vermella al costat i espardenyes tradicionals (blaves o vermelles).
Els bastoners es diferencien en dos grups:
- Dreters. Llueixen el color blau.
- Esquerrers. Duen el color vermell.
Es diferencien en alguns aspectes del ball, com és ara el "clos" (cop més vistós i dur, on els dreters piquen amb el bastó horitzontal i els esquerrers amb el bastó vertical) i la manera de "passar" en certs balls (picant per sota les cames o acotxats).
Una menció especial mereixen els flautistes. Aquests són integrants del grup que hi posen la música. Van vestits barrejant algunes peces blaves amb algunes peces vermelles.
[edita] Música i Balls
A Montblanc piquen els bastons amb el so de la flauta dolça. Aquesta és una altra diferència molt important amb la resta de colles de bastoners, que utilitzen instruments com la gralla, el timbal o l'acordeó, per exemple.
Així, el so predominant són els cops del bastó i, entre cop i cop, els espectadors senten una melodia suau, que fa de contrapunt perfecte a la violència del bastó.
La majoria dels balls que fa la colla actual són els mateixos que s'han fet tota la vida a la vila. Alguns d'ells són: la Marxa Llarga, la Marxa del Cargol, la Marxa dels Soldats, la Seca, les Dones, el Pagès, el Sant Joan, la Reverència, el Pere qui té son, els Escurçons, el Perico, la Tral·lara, l'Hereu Riera, els Jueus, els Tres Tambors, la Xupina, la Trumfa, el Tres i Clos, l'Indiot, ... i així fins a una cinquantena de balls. També hi ha alguns balls de nova creació com per exemple el Vilasalva i el recent Pasqualé (en homenatge a un membre de la colla desaparegut en accident).
[edita] Principals sortides durant l'any
A Montblanc tenen moltes festes durant l'any però el ball de bastons només actua en les tradicionals i religioses:
- Festes i Fires de Sant Maties
- Processó del Corpus Christi
- Festa Major
- Cal afegir que des de fa uns anys, es pot veure un ball de bastons medieval a l'abril, durant la Setmana Medieval de Montblanc.
- Alguns anys, també s'organitza un Crit Bastoner que aplega fins a 4 generacions de bastoners picant alhora i el nogensmenys espectacular Tomb a la Muralla, en què es fa tot el recorregut al recinte emmurallat que rodeja la vila de Montblanc tot picant la Marxa Llarga i sense parar.
A banda de Montblanc, el ball de bastons ha realitzat sortides a molts pobles i ciutats, donant a conèixer la vila de Montblanc a tot arreu de Catalunya on ha anat, des de Tortosa a Perpinyà i de Lleida a Barcelona.
Alguna de les sortides més destacades fora del Principat de Catalunya han estat:
- Als Països Catalans: Andorra, Capdepera (Illes Balears), València, entre altres.
- A l'Aragó: Saragossa, Jaca i Terol
- Al País Basc: Vitòria, Pamplona, Olite i Lizarra
- A Castella: Madrid i Burgos
- A la Regió de Múrcia: Torres de Cotillas
- A Alemanya: Kröv (Renània-Palatinat)
