Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cal??otada - Viquip??dia

Cal??otada

De Viquip??dia

Cal??ots a la graella
Cal??ots a la graella

La cal??otada ??s la manera m??s tradicional de menjar els cal??ots, amb fortes connotacions de festa i trobada. A Valls, la ciutat d'on ??s origin??ria la cal??otada es celebra a finals de gener, des de l'any 1982 la cal??otada popular de m??s renom. Les cal??otades es solen fer des de finals de l'hivern fins al mar?? o principis d'abril, segons la temporada.

El primer plat del men?? t??pic de cal??otada s??n els cal??ots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa t??pica que els acompanya, la salvitxada. Despr??s es sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.

Com que els cal??ots es serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, ??s habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.

[edita] Hist??ria

Tot i que a Valls i comarca la cal??otada se celebra des de principis del segle XX, aquest ??pat va comen??ar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Aix??, amb el pas dels anys, la cal??otada ha esdevingut una menja t??pica de la comarca de l'Alt Camp i s'ha est??s tamb?? a les comarques ve??nes (Tarragon??s, Baix Camp i Conca de Barber??).

L'origen d'aquest ??pat es creu que est?? a la poblaci?? de Valls. A finals del segle XIX un pag??s d'aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer cr??ixer la ceba blanca: es plantava de forma que nom??s qued??s mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acci??, que es coneix com a cal??ar, ??s la que d??na nom al cal??ot.

[edita] Preparaci??

Abans de coure els cal??ots, se'ls escurcen les fulles m??s llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuaci??, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor. S'acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula.

[edita] Enlla??os externs


Pa??sos Catalans Cuina catalana, valenciana i balear
Plats: Coca | Paella i d'altres arrossos | Pa amb tom??quet o oli | Suquet de peix | Fideu?? | Esqueixada o esgarrat | Ollada o putxero | Bollit | Cal??otada | Caragols | All i pebre | Panada | Oliaigu
Salses i companatges: Samfaina, tomacat o mullador | Escalivada o espencat | Sobrassada | Llonganissa | Mandonguilles |Allioli | Xat?? | Romesco | Mat??, brull o brossat | Formatge de Ma??
Dol??os: Coca | Crema catalana | Bunyol | Ensa??mada | Fart?? | Fla?? | Xuixo | Bunyeta | Tortell o Torta de Reis | Torr?? | Gelat d'Alacant i Xixona | Mona | Neules
Begudes: Cava | Orxata | Aigua de Val??ncia | Herbes Eivissenques | Mistela | Xocolatada | Palo | Herbero | Gin de Menorca | Caf??-licor | Vi