Call
De Viquipèdia
Els calls (del llatí callum, pas estret entre dues parets, o bé de l'hebreu קָהָל Qahal, Comunitat) eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans
El nom es correspon al de juderia en castellà, al de "aljama" o aljam'a (الجمعه) en àrab i al ghetto en italià. Aquest darrer mot s'ha ampliat amb un significat general de discriminació de qualsevol comunitat. El primer barri específic per als jueus al món va establir-se forma oficial el 1555
En general els calls s'articulaven institucionalment a l'entorn de l'"aljama", que disposava d'una estructura de govern presidida pels secretaris i el seu consell. Molt sovint una aljama exercia la seva autoritat sobre calls menors i sobre els residents dispersos de la seva àrea d'influència.
Entre els principals calls dels Països Catalans hi havia els de Barcelona, Girona, Lleida, Montblanc, Tortosa, Alacant, Elx, Oriola i Palma de Mallorca (on persistí un tracte discriminatori durant segles: xueta).
Si bé els jueus estaven sota la protecció del rei, la discriminació a nivell popular era molt activa, els jueus eren objecte de moltes traves legals com les d'exercir de pagès, de manera que eren empesos a fer feines considerades d'impures per als cristians com de metge i prestamista. A partir d'un cert moment històric els jueus del call de Perpinyà estaven obligats a portar cosida a la roba l'estrella de David. A Mallorca foren obligats a cosir un tros de roba en forma de roda, mitja groga i mitja roja, anomenada la "rodella" o la "roda dels jueus".
Els calls de Barcelona i de Mallorca, entre molts d'altres, van ser assaltats el 5 d'agost de 1391 en el marc d'un pogrom antijueu i en el segle següent la inquisició espanyola va forçar la desaparició de tota la comunitat jueva catalana.
