Jueus mallorquins
De Viquip??dia
| Jueus mallorquins | |
|---|---|
| Poblaci?? total | nn (15% de la ciutat a finals del s. XIV) |
| Regions amb poblaci?? significativa | Mallorca |
| Llengua | |
| Religi?? | Judaisme |
| Grups humans relacionats | |
La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans, disposant de vestigis certs des del segle V i, probablement, va augmentar sota domini ??rab en qu?? el seu rastre torna a apar??ixer el 1114, a les cr??niques de la razzia pisano-catalana, i el 1229 en ocasi?? de la conquesta per part de Jaume I, que informen de l???exist??ncia d???un barri jueu vora el palau reial de l???Almudaina.
Amb la conquesta catalana, que compt?? amb finan??ament jueu continental, arribaren a l???illa nous contingents que participaren del repartiment i que s'hi instal??laren, amb els seus coreligionaris, al barri tradicional, que fou respectat encara que per poc temps, ja que, a mitjan del segle XIII, fou cedit als dominics per edificar-ne el seu convent. A canvi als jueus se???ls hi va cedir un espai a l???actual barri de la Calatrava, que fou conegut amb el nom de Call Major. A m??s de la de la Ciutat de Mallorca, al segle XIII consten comunitats jueves a Felanitx, Sineu, Alc??dia, S??ller i Pollen??a.
Els jueus mallorquins estaven organitzat mitjan??ant una aljama; es regien per lleis i tributs propis i estaven sotmesos, ??nicament, a l???autoritat reial. Amb alts i baixos constants, fonamentats en les exaccions tributaries i les tensions religioses, la comunitat jueva de Mallorca gaud?? d???uns anys de gran esplendor al llarg del segle XIV, en qu?? arribaren a ser uns tres mil, gaire b?? el 15% de la poblaci?? de la Ciutat: emmurallaren el Call, edificaren sinagogues, articularen un sistema institucional propi a l???entorn dels secretaris de l???Aljama i el seu Consell i es cre?? el Call d???Inca.
Alguns jueus mallorquins o residents a l???illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els Rab??ns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d???Orhot Hayyim, Vidal Efraim, que tamb?? fou astr??leg, Xim???on ben-Cemah Duran, autor d???importants llibres de literatura rab??nica i poesia i que tract?? especialment el problema dels anussim o conversos. Els metges Jud?? Mosconi, o Lle?? Grec, Aar?? Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Rem??s, m??s important en la seva faceta de poeta o l???astronom Isaac Nafuci. Per??, des del punt de vista de la cultura occidental, excel??l?? l???Escola Cartogr??fica Mallorquina, determinant en el desenvolupament del coneixement geogr??fic medieval i, posteriorment, influent en el proc??s d???expansi?? europea a ??frica i Am??rica, de la que en foren membres destacats Cresques Abraham, autor de l'Atles Catal??, i el seu fill Jafuda Cresques, per?? tamb?? Angel?? Delhort, Angel?? Dolcert i Samuel Corc??s, i que foren continuats per conversos i els seus descendents fins el segle XVII.
El 1391 una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder pol??tic i els excessos fiscals, per?? segurament influ??da pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acab?? amb l'assalt als calls de Ciutat de Mallorca i d'Inca. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exili?? o es convert??. Despr??s d'un breu per??ode de decad??ncia el 1435, la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al cristianisme, finalitzant en aquesta data l'exist??ncia oficial dels jueus a l'illa. Per??, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen continuar practicant la seva religi?? sota aparen??a cristiana, i s???articularen baix l???organitzaci?? de la Confraria de Sant Miquel o dels Conversos, posteriorment de Nostra Senyora de Gr??cia, com instrument de cohesi?? interna, ajuda m??tua i resoluci?? de conflictes. D'aquesta comunitat, al s. XVII sen derivar?? la q??esti?? xueta.
