Aljama
De Viquipèdia
Aljama (de l'àrab al-jamà'a, conjunt de persones) era el nom que, a Catalunya i a l'Edat mitjana, s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i que tenien una personalitat jurídica (de vegades, fins i tot, també s'aplicà a les comunitats jueves).
Els musulmans es regien per llurs autoritats i d'acord amb la llei religiosa.
Segons el pacte establert entre Ramon Berenguer IV i la comunitat musulmana de Tortosa, aquesta mantenia les pròpies magistratures i les mesquites. Restaven, però, sotmesos a l'autoritat del rei, que nomenava un batlle i que cobrava importants impostos.
Algunes aljames sarraïnes, com, per exemple, la de Lleida, rebien el nom de moreries.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 23.
