Francesc de Castellví i Obando
De Viquipèdia
Francesc de Castellví i Obando (Montblanc 1682 - Viena 1757) Militar català austriacista i historiador.
[edita] Biografia
Va néixer en el sí d'una important família nobiliària de Montblanc, a la Conca de Barberà. Fou educat en literatura i ciències fins que s'allistà de ben jove a l'exèrcit.
Membre del Braç Militar, va participar en la Junta de Braços de Barcelona del juny de 1713 on es decidí la resistència fins al final de la ciutat contra les tropes de Felip V.
Va lluitar amb el grau de capità en la defensa de Barcelona el 1714 al front de la 8a companyia del 2n batalló "Immaculada Concepció de la Verge Maria" de la Coronela de Barcelona. El 12 d'Agost de 1714 fou ferit al Baluard de Sant Pere i durant la batalla de l'11 de setembre de 1714 es trobava contraatacant quan l'ordre de capitulació fou decretada.
Amb la presa de poder per part dels borbons, se li confiscaren tots els seus béns i els de la seva família. Va donar suport als carrasclets i es va refugiar al Monestir de Vallbona de les Monges, d'on eren religioses les seves germanes, i on fou detingut el 1718.
El 1726 es va firmar la pau entre el rei borbó i l'emperador austríac. Aleshores es va declarar l'amnistia per als presoners polítics. Castellví ho aprofità i va emigrar a Viena, a la Cort de l'Arxiduc Carles, on va escriure "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725", la seva obra més important i una de les fonts més importants ja que explica la guerra de Successió i la situació interna catalana després del conflicte armat. El manuscrit original es conserva al Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena.
Entre el 1735 i el 1738, va participar en l'expedició d'exiliats catalans a Àustria que va seguir el curs del riu Danubi fins a l'actual regió de Vojvodina (Sèrbia) amb l'objectiu de fundar una nova ciutat: Nova Barcelona. L'imminent perill que provocava la proximitat dels otomans i una epidèmia de pesta van fer descartar el projecte. La població (800 hab.) es va reduir a menys de la meitat en tan sols tres anys.
Va retornar a Viena, on l'emperador Carles li va atorgar una renta anual com a ex-militar de la Guerra de Successió fins a la seva mort.
L'Ajuntament de Montblanc el nomenà Fill Predilecte de la Vila i, des de llavors, cada any, per la Diada Nacional de Catalunya, se li fa una ofrena floral al monument en honor seu erigit a la plaça de Sant Francesc i que conté la següent inscripció: Montblanc al seu fill predilecte FRANCESC DE CASTELLVÍ I OBANDO (Montblanc 1682 - Viena 1757) Heroi de les llibertats catalanes en el setge de Barcelona de 1714.
[edita] La seva obra
Alguns passatges de "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" de Francesc de Castellví:
- "Quina cosa és Espanya? He observat, tractant amb diverses nacions, que molts es consideren instruïts en història i tenen notables equivocacions respecte Espanya, i, no pocs, creuen que els regnes i províncies que conté Espanya tenen un mateix idioma, les mateixes lleis, excempcions, tradicions i vestits. Per corregir aquestes equivocacions, em valdré d'algunes similituds o comparacions...
Eren aquestes nacions del continent d'Espanya, diferents en lleis, tradicions, vestimenta i idiomes. En lleis com es pot apreciar en els seus estatuts particulars; en tradicions i vestits ho veurà qui hi viatgi; en idiomes, n'hi ha quatre de diferents, que són el portuguès, el viscaí, el català i el castellà o aragonès. De resultes d'això, es pot apreciar clarament que, tot i que al continent d'Espanya s'anomenen als seus naturals espanyols, eren i són diferents."
- Sobre el trencament del Pacte de Gènova pels anglesos: "El ministeri anglès, va declarar com a impertinent i impracticable, la demanda de l'Emperador d'erigir Catalunya en República. I així s'ha vist després, que el designi del ministeri anglès era el de sacrificar la Nació Catalana als seus capricis."
- Sobre l'11 de setembre de 1714: "Va admirar a ambdós exèrcits l'ardor dels dos prínceps competidors al tron d'Espanya. El Rei Carles es va posar a la dreta del seu exèrcit, junt al Regiment dels Reials Guàrdies Catalans; el Rei Felip, a la dreta, entre els Reials Guàrdies Castellans."
