Álvaro de Albornoz
De Viquipèdia
Álvaro de Albornoz Liminiana (Luarca, Astúries, 13 de juny de 1879 - Mèxic, 22 d'octubre de 1954), polític i escriptor espanyol. A la seva vila natal realitza els primers estudis, i en la Universitat d'Oviedo obté la llicenciatura de Dret. En els seus anys d'estudiant viu la inquietud republicana en els cercles intel·lectuals d'Oviedo, prop dels seus mestres Clarín i Adolfo Álvarez Buylla, coneixedor aquest últim del marxisme i creador d'un Seminari de Sociologia que va funcionar en la biblioteca de la Facultat. Aquest ambient primer, i més tard el format a Madrid entorn de Francisco Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza, li reforça en les seves conviccions ideològiques. Torna a Luarca, on exerceix l'advocacia durant més de deu anys. Va començar la seva militància en el socialisme i va escriure en el periòdic del partit a Astúries, La Aurora Social.
Va ingressar, en 1909, en el Partit Republicà Radical de Lerroux, que no va trigar a abandonar, i en 1929 va fundar amb Marcel·lí Domingo el Partit Republicà Radical Socialista, que el 1934 es fusionaria amb altres partits formant Izquierda Republicana. Membre del Comitè Revolucionari en 1930, va ser diputat ales Corts Constituents de la República i ministre de Foment i Justícia durant el Bienni progressista. El fruit de la seva gestió ministerial foren les lleis laiques de la República (dissolució de la Companyia de Jesús, divorci, supressió del pressupost de Culte i Clergat, reglamentació de les Ordes Religioses, etc.). Va ser el primer President del Tribunal de Garanties Constitucionals.
El 27 de juliol de 1936 va ser nomenat ambaixador de la República a París i Cap del Govern de la República espanyola en l'exili, càrrec que va ocupar al capdavant de dos governs consecutius, de 1947 a 1949 i de 1949 a 1951.
[edita] Obres
- La Institución, el ahorro y la moralidad de las clases trabajadoras (1900)
- Individualismo y socialismo (1908)
- Ideario radical (1913)
- El temperamento español (1921)
- La Democracia (1925)
- La Libertad (1927)
- El gobierno de los caudillos militares (1930)
- La política religiosa de la República (1935)
- Páginas del destierro (1941).
Precedit per: Diego Martínez Barrio |
President de la República a l'exili 1940 - 1945 |
Succeït per: Diego Martínez Barrio |
Precedit per: Rodolfo Llopis |
President de govern de la República a l'exili 1947 - 1951 |
Succeït per: Félix Gordón Ordás |