Manuel Carrasco i Formiguera
De Viquipèdia
Manuel Carrasco i Formiguera ( Barcelona 1890 - Burgos, Espanya 1938 ) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer a Barcelona el 1890. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i especialitzà en dret mercantil. Interessat en la docència posteriorment fou professor d'aquesta matèria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, centre dependent de la Mancomunitat de Catalunya.
[edita] Acció política
De jove milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 és escollit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana, i aquest mateix any crea "L'Estevet", setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.
L'any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la República és nomenat Conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià. Mesos després és escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals per la circumscripció de Girona, cessant l'octubre de 1933, i on destacà per la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb d'altres membres del sector catòlic i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
[edita] Condemna a mort
Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre.
Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1938 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 8 d'agost de 1937.
L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, a pesar de les gestions del Vaticà[1]. Segons diversos autors[2], l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per part de l'aviació franquista d'objectius civils (com els quals van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març a L'Osservatore Romano).
La seva vídua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, també militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memòria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitació de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrés de Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937[3].
[edita] Referències
- ↑ Biografia de Manuel Carrasco a la web de la Unió de Joves d'UDC
- ↑ Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, capítol Maig de 1937 - Abril de 1939 a Víctimes de la Guerra Civil, ISBN 84-860-333-4, pg. 229, on es cita a Hilari Raguer
- ↑ "El Congreso acuerda anular el consejo guerra a Carrasco i Formiguera"
[edita] Enllaços externs
- (català) Informació de Manuel Carrasco i Formiguera a la Web d'UDC
- (català) Sumarissim 477: Especial Carrasco i Formiguera a TV3
| Precedit per: càrrec nou |
Conseller de Sanitat i Beneficència 1931 |
Succeït per: Josep Jové |
