Cantavella
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
.jpg/250px-Cantavieja_(Teruel,_Aragón).jpg) |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Aragó Província d'Osca Maestrat aragonès Alcanyís |
||
| Gentilici | cantaviejo,-a | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 125 km² | ||
| Altitud | 1.290 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
729 hab. 5,83 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 53′ N, 0° 4′ O | ||
| Dirigents: • Alcalde: |
Miguel Ángel Serrano |
||
| Web | |||
.svg/120px-Localización_de_Maestrazgo_(Aragón).svg.png)
Cantavella (en castellà i oficialment Cantavieja) és un municipi de la província de Terol, de la comunitat autònoma d'Aragó, concretament de la comarca del Maestrat aragonès, de la qual és el capital. La ciutat compta amb 729 habitants. Està situada en un paisatge abrupte, amb grans barrancs, però de gran valor. El 1981 va ser declarada Conjunt Històrico-artístic. El terme municipal es troba repartit en quatre partides i compta amb nombrosos masos o masicos, com es coneix a la província de Terol, dels quals 125 estan habitats. Limita amb: Vilafranca (Ports) (Castelló), Fortanet, Mosquerola, l'Anglesola, Mirambell, Tronxó, Villarluengo i Cañada de Benatanduz (Terol). Les principals vies d'accés són les carreteres CV-119, la CV-125, la A-1702, la A-227 i la A-226.
Les muntanyes més importants del terme són: el pic Tarayuela amb 1.737 m. i la Mola Monchen amb 1.779 m.
Taula de continguts |
[edita] Història
En el terme s'hi han trobat restes del paleolític, dels ibers i de la Hispània Romana. Segons la llegenda el castell fou construït pel general cartaginès Anníbal i el va anomenar Cartago Vetus. La ciutat fou un enclavament musulmà fins que fou conquerida el 1169 per Alfons el Cast. Durant l'edat mitjana, Cantavella fou seu d'una comanda de l'orde del Temple i a la desaparició d'aquesta passà a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, enquadrada a la Castellania d'Amposta. Va rebre una carta de poblament el 1225,
El comerç de la llana i la ramaderia va fer que el segle XVIII la població prosperés econòmicament, i d'aquest segle són la majoria d'edificis que es conserven. La ciutat fou un enclavament carlí durant la Primera Guerra Calina, fins el punt que el general Ramon Cabrera, la va convertir en la capital de la Comandancia General del Maestrat. La ciutat fou fortificada i també va servir de quarter genral per a Marco de Bello durant la Tercera Guerra Carlina.
[edita] Monuments històrico-artístics
L'entramat urbà és d'estructura medieval i destaquen:
- La Plaça de Crist Rei o Plaça Major Porticada, s'hi troba l'ajuntament del segle XVI, amb un enteixinat de fusta, l'església de l'Assumpció és una obra barroca de grans proporcions i amb una planta de vuit trams construïda entre 1730 i 1745, d'on destaca la torre més antiga, de 1612.
- El Mirador de El Portillo.
- L'església de Sant Miquel, obra del temple i de principis del segle XIV, d'estil gòtic i que compta un sepulcre que es diu que és de l'últim cavaller del temple.
- Ermita de Loreto de 1700.
- Antic hospital i convent adossats a l'església de Sant Miquel i que són de 1775.
- Restes del castell i actual calvari, amb un recinte emmurallat adaptat al terreny i diverses cases penjants.
- Cases nobles.
- Casa del batlle o de Cabrera, que només en queda la portalada. S'hi va ubicar el quarter de la Guàrdia Civil.
[edita] Economia i productes
L'economia és principalment agrària i ramadera, en especial s'engreixen porcs i es crien ovelles i vedelles. La construcció i l'explotació de la pedra també són activitats importants. Entre els productes gastronòmics destaquen el pernil de Terol, amb DO i el Formatge de Tronxó. La gastronomia també és rica amb plats derivats del porc i del xai, amb guisats, estofats i plats al forn.
[edita] Festes
| Data | Festivitat |
|---|---|
| 17 de gener | Sant Antoni |
| 17 de juny | Sant Lambert |
| 10 de juliol | Sant Cristòfol |
| Entre el 22 i el 26 d'agost | Santa Vicenta Màrtir i Verge de Loreto (Festes patronals) |
| Últim diumenge de maig i tercer diumenge de setembre | Fira tradicional |
