Cantavella
De Viquip??dia
Localitzaci?? | |||
|
|||
Vista de Cantavella | |||
Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? Comarca ??? Partit judicial |
Espanya Arag?? Prov??ncia d'Osca Maestrat aragon??s Alcany??s |
||
Gentilici | cantaviejo,-a | ||
Predom. ling. | Castell?? | ||
Superf??cie | 125 km?? | ||
Altitud | 1.290 m | ||
Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
729 hab. 5,83 hab/km?? |
||
Coordenades | 40?? 53??? N, 0?? 4??? O | ||
Dirigents: ??? Alcalde: |
Miguel ??ngel Serrano |
||
Web |
Cantavella (en castell?? i oficialment Cantavieja) ??s un municipi de la prov??ncia de Terol, de la comunitat aut??noma d'Arag??, concretament de la comarca del Maestrat aragon??s, de la qual ??s el capital. La ciutat compta amb 729 habitants. Est?? situada en un paisatge abrupte, amb grans barrancs, per?? de gran valor. El 1981 va ser declarada Conjunt Hist??rico-art??stic. El terme municipal es troba repartit en quatre partides i compta amb nombrosos masos o masicos, com es coneix a la prov??ncia de Terol, dels quals 125 estan habitats. Limita amb: Vilafranca (Ports) (Castell??), Fortanet, Mosquerola, l'Anglesola, Mirambell, Tronx??, Villarluengo i Ca??ada de Benatanduz (Terol). Les principals vies d'acc??s s??n les carreteres CV-119, la CV-125, la A-1702, la A-227 i la A-226.
Les muntanyes m??s importants del terme s??n: el pic Tarayuela amb 1.737 m. i la Mola Monchen amb 1.779 m.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
En el terme s'hi han trobat restes del paleol??tic, dels ibers i de la Hisp??nia Romana. Segons la llegenda el castell fou constru??t pel general cartagin??s Ann??bal i el va anomenar Cartago Vetus. La ciutat fou un enclavament musulm?? fins que fou conquerida el 1169 per Alfons el Cast. Durant l'edat mitjana, Cantavella fou seu d'una comanda de l'orde del Temple i a la desaparici?? d'aquesta pass?? a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, enquadrada a la Castellania d'Amposta. Va rebre una carta de poblament el 1225,
El comer?? de la llana i la ramaderia va fer que el segle XVIII la poblaci?? prosper??s econ??micament, i d'aquest segle s??n la majoria d'edificis que es conserven. La ciutat fou un enclavament carl?? durant la Primera Guerra Calina, fins el punt que el general Ramon Cabrera, la va convertir en la capital de la Comandancia General del Maestrat. La ciutat fou fortificada i tamb?? va servir de quarter genral per a Marco de Bello durant la Tercera Guerra Carlina.
[edita] Monuments hist??rico-art??stics
L'entramat urb?? ??s d'estructura medieval i destaquen:
- La Pla??a de Crist Rei o Pla??a Major Porticada, s'hi troba l'ajuntament del segle XVI, amb un enteixinat de fusta, l'esgl??sia de l'Assumpci?? ??s una obra barroca de grans proporcions i amb una planta de vuit trams constru??da entre 1730 i 1745, d'on destaca la torre m??s antiga, de 1612.
- El Mirador de El Portillo.
- L'esgl??sia de Sant Miquel, obra del temple i de principis del segle XIV, d'estil g??tic i que compta un sepulcre que es diu que ??s de l'??ltim cavaller del temple.
- Ermita de Loreto de 1700.
- Antic hospital i convent adossats a l'esgl??sia de Sant Miquel i que s??n de 1775.
- Restes del castell i actual calvari, amb un recinte emmurallat adaptat al terreny i diverses cases penjants.
- Cases nobles.
- Casa del batlle o de Cabrera, que nom??s en queda la portalada. S'hi va ubicar el quarter de la Gu??rdia Civil.
[edita] Economia i productes
L'economia ??s principalment agr??ria i ramadera, en especial s'engreixen porcs i es crien ovelles i vedelles. La construcci?? i l'explotaci?? de la pedra tamb?? s??n activitats importants. Entre els productes gastron??mics destaquen el pernil de Terol, amb DO i el Formatge de Tronx??. La gastronomia tamb?? ??s rica amb plats derivats del porc i del xai, amb guisats, estofats i plats al forn.
[edita] Festes
Data | Festivitat |
---|---|
17 de gener | Sant Antoni |
17 de juny | Sant Lambert |
10 de juliol | Sant Crist??fol |
Entre el 22 i el 26 d'agost | Santa Vicenta M??rtir i Verge de Loreto (Festes patronals) |
??ltim diumenge de maig i tercer diumenge de setembre | Fira tradicional |