Fortanet

De Viquipèdia

Fortanete és un municipi d'Aragó situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat (Aragó). Al nord limita amb Pitarc i Cañada de Benatanduz, a l'est amb Cantavella, al sud amb Mosquerola i Valdelinares i a l'oest amb Villarroya de los Pinares.

Taula de continguts 1 Situació 2 Història 3 Administració 4 Demografia 5 Festes

[edita] Situació

Fortanete es una vila de la província de Terol al peu de la serra de Cañada, junt a la rambla de Mal Burgo, en la conca del riu Guadalope. Fortanete s'encontra a uns km de port Pelat, en la zona nord de la Serra de Gúdar, l'abric de la serra Frontó. Fortanete està considerat com la joia oculta del Maestrat, a 80 km de Terol i 265 de Saragossa. El conjunt d'aquestes cases s'alça a 1353 m sobre el nivell del mar, encara que en el terme municipal es poden trobar pics més elevats com el de Tarrascón, 1.995 m i el Pairón de la Capellanía.

Vista del Maestrat aragonès en Fortanet

[edita] Història

La localitat fou antigament una plaça forta resguardada per dos suntuosos castells. El primer de manufactura àrab, del que encara queden restes sobre un cerro del casc urbà; i el segon construit per ordre del Cid Campeador, sobre el montícul dels Mercadals. El seu nom estriba en fort que significa fortalesa, i anete que es la deformació del pic dels Pirineus, Aneto, i significa altura màxima. També perteneixents a el seu terme s'encontren dos poblats ibers, Villasejo i Ontejas. S'ha arribat a la conclusió de que l'antiga població s'instalà en la Font Major, a uns quilòmetres de l'actual casc urbà, i en el mateix lloc s'han encontrat restes de ceràmica. Existeixen a més, altres fonts de excelents aigues com la del Mosquit, la Canaleta i el Tosco. Repartides per el seu casc urbà s'encontren alguns edificis de construcció noble: la dels marquesos de Villasegura (on s'instala acutalment el cuartel de la Guardia Civil); el dels marquesos de Medinaceli; la casa també coneguda com la del marqués situada en el carrer Benón; la mansió dels Llorca i la casa que servia de presó durant les guerres carlines. L'edifici destinat a la casa consistorial es troba decorat amb interesants artesonats. La seva esglèsia parroquial es enorme i la seva construcció data a mitjans del segle XVI, encara que s'acabà de completar a finals del XVII. En la seva obra participaren tots el veïns. L'edifici poseeix tres naus, amb el cor sobre l'àbside i els dos púlpits. Entre les seves riqueses artístiques s'encontra un càliç gòtic de orfebreria de plata. La celebració de la missa en honor al patró de la localitat, Sant Cristòfol, es realitza en l'ermita de Sant Loreto. Darrere de la ceremònia, es porta a cap la benedicció de les tortes , que després son repartides pels membres del santoral, aquestes últimes atavaïdes amb davantals blancs orlat de puntetes. El repartiment té la particularitat de fer-se montades qual amazones a caballs, engalonats amb vistosos aparells i ramatges. També es beneixen els vehicles dels veïns. Resten dues ermites, la de Santa Bàrbara, situada en l'entrada del poble, i la de Sant Joan, actualemt en ruines. En el seu terme es trobà una arracada d'or, perteneixent segurament a la primera Edat de Ferro. Es considerat com una troballa única a l'Aragó.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003	Lucía Domingo Monserrate	PP
2003-2007	Lucía Domingo Monserrate	PAR
2007-2011	José Luis Monserrate Gil	PSOE

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Fortanete
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
1.570	1.406	1.355	1.301	1.095	944	756	506	325	212	190	203	208

[edita] Festes

Patró: Sant Cristòfol

Patrona: Nostra Senyora del Rosari

Altres festes: Sant Lamberto i Santa Bàrbara