[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mont-roig de Tastavins - Viquipèdia

Mont-roig de Tastavins

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores quant a la seua ortografia i gramàtica:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.


Mont-roig de Tastavins (en castellà i oficialment Monroyo) és un petit poble, municipi de la comarca del Matarranya, a la província de Terol, és a dir, a l'Aragó. Amb una població de 314 habitants. durant tot l'any i més de 400 a l'estiu, és un poble petit, que ha hagut de passar per un passat en el qual les tropes carlines van cremar en cinc ocasions el poble, deixant un rastre de 137 cases cremades l'any 1839, però que tot i així ha seguit treballant per a tirar endavant aquest petit poble que disposa ara d'unes 400 cases.


Taula de continguts

[edita] Emplaçament geogràfic

Limita al sud amb el poble d'Herbers, a l'est amb Pena-roja i Fondespatla, al nord amb Ràfels i La Sorollera i a l'oest amb Torredarques. Però a pesar d'estar situat en una zona que podem classificar de mitja muntanya, presenta una accidentada orografia, ja que dels 1205 metres de la punta de la Camiseta, a la serra de la Cogulla, es descendeix fins els 550 en els estrets del Tormassal, el punt on el Tastavins deixa enrera el terme, aigües avall de les masies de Portolès i de Fos, o als 580 a la Canaleta, junt al barranc de Torredarques.



[edita] Idioma

És un dels pobles de la Franja on es parla el català, tot i que amb una gran influència del castellà.

Actualment l'idioma que es parla és tant el castellà com el chapurreau, que ve a ser (amb permís dels aragonesos) el català adaptat de manera semblant al cas del valencià (amb el permís dels valencians), com el que s'ha parlat, durant molts segles a algunes parts de la Franja, barrejat amb el castellà, que es va anar introduint més tard.





[edita] Gastronomia

Un del menjas mes característics de la zona és la Tòfona, també anomenada “or negre” és un bolet subterrani en forma de patata, que creix a uns 30 cm. de profunditat, pel que per a la seva localització, és imprescindible l’ajuda d’un gos o d’un porc senglar. Creixen en terrenys amb altituds entre els 700 i 1400 metres, en terres amb una pluviometria de 500 a 900 mm. I creixen a dins dels boscos d'alzines o roures. La recol•lecció de la Tòfona negra es fa entre els mesos de novembre i març, mentre que la d’estiu (Tòfona blanca) madura de maig a agost. Es comercialitza tant sencera, crua, com en lamines, o fins i tot en forma de paté o melmelada.


plaça de l'ajuntament
plaça de l'ajuntament

[edita] Actes festius

San Antón: Es celebra el 17 de gener. Foguera i "rostida" de xoriç.

Santa Águeda: Es celebra el 5 de febrer. Matinades, menjars i ball popular.

Romeria a la Ermita de la Consolació: Aquesta romeria te lloc el dilluns de Pasqua.

San Cristóbal: Del 10 de juliol al 10 d’agost "Calmant" (beguda típica) i ball popular.

Festes Majors: Del 13 d'agost al 19 d’agost. Festes Majors en honor a Nostra. Senyora. de l’Asunción i San Roque. Balls, xarangues, carreres pedestres, concursos, braus, ...

Feria del Maestrazgo: Es celebra al novembre. Durant el primer cap de setmana de Novembre té lloc amb una àmplia participació d’expositors i públic la tradicional "Feria d’artesanies i aliments del Maestrazgo" , que a més a més compta amb exposicions, balls, mercat, etc.


[edita] Enllaços externs


Comarques naturals de la Franja de Ponent
la Ribagorça
Areny de Noguera - Benavarri - Beranui - Bonansa - Capella (part) - Castigaleu - Estopanyà - Graus (part) - Lasquarri - Monesma i Queixigar - Montanui - les Paüls - Isàvena (part) - el Pont de Montanyana - Sopeira - Tolba - Tor-la-ribera - Viacamp i Lliterà
la Llitera
Albelda - Baells - el Campell - Camporrells - Castellonroi - Peralta i Calassanç - Sant Esteve - Sanui i Alins (part) - Tamarit - el Torricó - Valldellou - Vensilló
el Baix Cinca
Fraga - Mequinensa - Saidí - Torrent de Cinca - Vilella de Cinca
el Matarranya
Aiguaviva - Arenys de Lledó - Bellmunt de Mesquí - Beseit - Calaceit - la Canyada de Beric - la Codonyera - Cretes - Faió - Favara - Fondespatla - Fórnols - la Freixneda - la Ginebrosa - Lledó - Maella - Massalió - Mont-roig de Tastavins - Nonasp - Pena-roja - la Portellada - Ràfels - la Sorollera - la Torre de Vilella - la Torre del Comte - Torredarques - la Vall de Tormo - Vall-de-roures - Valljunquera


Bandera d'Aragó Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.